Goya 2017, poques dones però molt poderoses

Cinc títols es disputen dissabte el premi del cine espanyol més noble, el més desitjat: el Goya a la millor pel·lícula. Guanyi el film que guanyi, una dona pujarà a l'estrada dels vencedors i alçarà el 'cabezón'. Els premis a la millor pel·lícula no van a parar a les mans del director, sinó del productor, i aquest any les cinc cintes candidates al guardó tenen una dona en la producció. Beatriz Bodegas ha aixecat ella sola 'Tarde para la ira'. 'Un monstruo viene a verme' és de Telecinco Cinema, però també porta la firma de Belén Atienza (Apaches). 'Que Dios nos perdone' és de Tornassol, companyia de Gerardo Herrero i Mariela Besuievsky. 'El hombre de las mil caras' és una producció de Zeta Cinema, que ha comptat amb diversos socis, entre ells, Mercedes Gamero (Atresmedia). I 'Julieta' està produïda per Agustín Almodóvar i Esther García (El Deseo). 

El poder femení d'aquest any en producció és evident. Tres dones i un home (una proporció no gaire habitual en el cine espanyol) competiran pel Goya a la millor direcció de producció: Manuela Ocón ('El hombre de las mil caras'), Pilar Robla ('La reina de España'), Sandra Hermida ('Un monstruo viene a vereme') i Carlos Bernases ('1898. Los últimos de Filipinas'). Però aquest domini contrasta amb l'escassa presència de dones nominades en les categories més importants (a part de l'apartat d'interpretació). En l'enorme llistat només hi ha dos noms femenins: Nely Reguera, que aspira a conquistar el Goya a la millor direcció novella amb la deliciosa 'María (y los otros)', i Isabel Peña, candidata al premi al millor guió original pel 'thriller' 'Que Dios nos perdone'. Ni una sola dona lluitarà en l'apartat de direcció, ni fotografia, ni muntatge, ni direcció artística, ni so, ni efectes especials. Per contra, sí que hi ha noms femenins tant en disseny de vestuari com en maquillatge i perruqueria, on pràcticament tots els candidats són candidates.

LES MATEIXES OPCIONS

L'absència de dones en importants categories tècniques i artístiques és xocant, i més tenint en compte que les escoles de cine estan plenes d'alumnes i que la mateixa Acadèmia de Cine té una junta amb bastanta paritat, inclosa una presidenta, Yvonne Blake, i una vicepresidenta segona, Nora Navas. "Sempre hi ha menys pel·lícules dirigides per dones, això és una realitat. Per tant, d'entrada no tenim les mateixes possibilitats. Aquest és el problema. No es tracta que hi hagi dones per principi, sinó de tenir les mateixes opcions d'arribar a dirigir", afirma Nely Reguera en el número especial dels Goya de la revista oficial de l'Acadèmia de Cine. "La productora de la meva pel·lícula també és dona i va confiar en el projecte. En el meu cas concret, no he sentit una dificultat més gran. Si n'hi ha hagut no n'he sigut conscient, crec que les dificultats han sigut més aviat per ser novella", afegeix.

PARITAT EL 2016

L'any passat, de les quatre pel·lícules que aspiraven al Goya al millor film, dues estaven dirigides per dones: 'La novia' (Paula Ortiz) i 'Nadie no quiere la noche' (Isabel Coixet). "Espero que aquesta paritat no sigui un miratge. Afortunadament, s'ha aconseguit una igualtat d'oportunitats a l'hora d'accedir a la formació. Però el mercat i la indústria és salvatge amb tothom en general. I, en particular, amb les dones. No hi ha hagut una superproducció a Espanya dirigida per dones. Isabel Coixet, Icíar Bollain i Gracia Querejeta han obert bretxa, però m'agradaria que la següent entrega de 'Star Wars' la dirigís una dona. La gent se'n riu quan ho dic", explicava Ortiz a aquest diari dies abans de la gala, on, finalment, el vencedor va ser home: Cesc Gay ('Truman'). Només tres pel·lícules dirigides per dones han guanyat el màxim guardó en tota la història dels Goya (l'última va ser 'La vida secreta de las palabras', d'Isabel Coixet, el 2006). 

EL CINE, REFLEX DE LA SOCIETAT

Juana Macías, directora i vicepresidenta de CIM (Associació de Dones Cineastes), aplaudeix el fet que en aquests Goya hi hagi tantes dones en producció. Al capdavall, el productor és el que decideix quines pel·lícules es fan. No obstant, assegura que la indústria espanyola està molt lluny de la paritat. "Hi ha moltes alumnes que estudien cine o imatge, però quan s'arriba al món laboral costa arribar als centres de comandament. El cine és un reflex de la societat. ¿Quantes dones hi ha als consells d'administració? ¿Quantes dones dirigeixen un diari? Estem davant d'un problema complex. Ja des de la universitat o l'escola de cine, l'alumna pot pensar que ho tindrà més difícil que els seus companys".

Notícies relacionades

30 anys dels premis Goya en 10 'hits'

Un 'thriller' amb hipoteca

Macías ('Planes para mañana', 'Embarazados') deixa clar que no hi ha cap trava legal o administrativa que impedeixi arribar a determinats llocs en la indústria del cine. "Es pot arribar, sí. Però costa més". La conciliació amb la vida personal (bàsicament, els fills) és un dels motius més importants. "Jo treballo molt en publicitat i he anat a reunions on algunes dones han hagut de portar els seus fills i altres no hi han pogut assistir perquè estaven malalts. Això no sol passar amb els homes", subratlla.

QUOTES NO, IMPULS SÍ

La vicepresidenta de CIMA reclama suport institucional per impulsar la paritat en el cine."No estem parlant de quotes sinó de donar-li una empenta, un plus, als projectes on una dona estigui al comandament, ja sigui com a directora, productora, muntadora o directora de fotografia. S'han de visualitzar aquestes professions perquè les nenes vegin que, de grans, poden ser totes aquestes coses".