Un naufragi familiar

Un publicitari d’èxit navega de nit amb el seu veler, el 'Súnion', entre Samos i Icària, amb el seu fill de 7 anys, la seva nova parella, Sophie, i el fill d’aquesta. Deixa un moment sol el seu fill al timó i un cop de mar i el xoc amb una embarcació mig enfonsada de refugiats sirians fa que la criatura s’acabi perdent en les aigües. I més tard, que es perdi també en el laberint dels camps de refugiats de Grècia. Així comença 'El setè àngel' (Proa), la novel·la amb què David Cirici ha guanyat el Sant Jordi. Una història de pèrdua i culpa paterna, en què «la vergonya més gran del segle», el tancament de portes d’Europa als que fugen de la guerra de Síria, «té pes, però és un rerefons».

«No crec que puguem dir que és una història sobre refugiats. No va d’això, però sí que és la reflexió de com hem externalitzat problemes que són nostres. És la història d’un nen que cau en aquell món i que viu tot allò en primera persona. Hem enviat a aquests països la lluita de classes i hem oblidat que els nostres pares van travessar també els Pirineus un hivern. ¿Com hem pogut oblidar Argelers? El meu pare va passar per Puigcerdà i va travessar les muntanyes», puntualitza. «Però el que intento explicar és el patiment d’un pare que ha perdut el seu fill i la perplexitat que sent el nen. És una novel·la molt interior, molt ficada en els personatges, pensant com se sentirien», explica.

GERMEN COM A NOVEL·LA INFANTIL

Cirici va ser en el seu passat professional creatiu publicitari i, en l’actualitat, professor de secundària i escriptor infantil, juvenil i per a adults. Fa la impressió que 'El setè àngel', si hagués estat centrada en la figura del fill en lloc d’en la del pare, podria haver sigut una novel·la juvenil. «Era una novel·la infantil, claríssimament, però una amiga em va dir que la novel·la estava en el pare. Centrar-me en el punt de vista del nen, en una novel·la infantil, m’hauria semblat oportunista i he volgut eliminar aquesta possibilitat», respon. «Estava fent una impostura i ara crec que és un relat molt meu, en què explico coses molt íntimes, que em preocupen, que sento i que em fan mal», afegeix l’autor.

«Crec que, llegit el llibre, ningú m’acusarà d’oportunisme. No és un pamflet, no se m’acudiria mai escriure una novel·la perquè la gent prengui consciència de res, perquè les novel·les no serveixen per a això, però només faltaria que no puguem escriure sobre aquest drama. Jo crec que la conclusió amb què et quedes és que, si aquesta història entre aquest pare i el seu fill és dramàtica, imaginem com és la que és verdaderament dramàtica, la dels que pateixen cada dia de veritat».

A 'El setè àngel', el fill de l’Ernest queda sota la tutela d’un refugiat que ha perdut el seu propi fill i a qui anar acompanyat d’un menor el pot ajudar a accedir a camps menys durs, a tenir, creu, més possibilitats d’entrar a Europa. Aquest personatge «ni és bo ni és dolent». «En aquestes situacions extremes és el que passa, se sobreviu com es pot», argumenta l’escriptor, que va passar quatre dies al campament d’Idomenei per situar l’acció.

LLIBRE D’EMOCIONS

El publicitari que busca el cos del seu fill pels dipòsits de cadàvers de les illes gregues va arrossegant el seu sentiment de culpa. Perquè és, diu Cirici, «més una novel·la d’emocions que de marc històric». L’Ernest és, diguem-ne, despistat, fins i tot una mica fresc. «Hi ha persones que no són excessivament controladores i que no es fixen en tot, jo mateix soc una mica així. És culpa seva, és evident: el personatge és una persona d’èxit una mica egoista que, en el fons, fins que sent la pèrdua que li farà canviar la seva vida, passa una mica del nen. I a més té una exdona acusadora, la Sara...»

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Resulta que Cirici ha confessat que en gran part ha abocat aquí la seva història personal. «Però els personatges sempre estan tan modificats que no crec que ningú es pugui ofendre. Qui queda malament és el protagonista, l’Ernest. Ni la Sophie ni la Sara es poden enfadar. Una novel·la en què es veu un pare que pateix i que es culpa per un error amb els seus fills pot correspondre a un escriptor que es considera en deute amb els seus fills en alguns aspectes. Crec que pot interessar a molts pares i mares, perquè tots hem tingut aquest sentiment», argumenta.

L’autor d’'El setè àngel' té quatre fills que corresponen a dues generacions diferents. I la paternitat, assegura, ha canviat entre una i l’altra. «La generació de 30 a 40 anys, potser fins i tot fins als 50, té una excessiva preocupació, una obsessió pels seus fills. Amb la generació anterior no hi estàvem tan a sobre, tenien més llibertat i responsabilitat».