Sorogoyen contra els 'monstres'

En la gala dels Goya, Raúl Arévalo, director de 'Tarde para la ira', no és l’únic que se sentirà com un jugador «del Getafe enfrontant-se al Barça». Rodrigo Sorogoyen també. El seu nom no és tan popular. Arévalo és actor (ha intervingut en moltes sèries de televisió) i Sorogoyen és director i guionista. Ve del món indie, de rodar una sèrie de televisió amb poca audiència i molt culte: La pecera de Eva, i de dirigir una estupenda pel·lícula rodada amb quatre amics i quatre duros: Stockholm. El triple salt mortal per al madrileny suposa asseure’s al costat de monstres com J. A. Bayona ('Un monstre em ve a veure'), Pedro Almodóvar ('Julieta') i Alberto Rodríguez ('El hombre de las mil caras'), amb els quals demà a la nit competirà pel Goya al millor director. Sorogoyen és el més jove dels candidats (té 35 anys) i l’únic que no té encara aquest guardó. De moment. ¿Guanyarà el Getafe al Barça?

El 2014, Sorogoyen va estar nominat al Goya al millor director novell de la mà de 'Stockholm', humil i perfecta pel·lícula que mesos abans havia sortit per la porta gran del Festival de Màlaga, un certamen al qual Sorogoyen deu molt, ja que va col·locar el seu nom al mapa cinèfil. El jurat de Màlaga li va atorgar tres premis: director, actriu i guionista novell. Mesos més tard, els Feroz (guardons que atorga la premsa especialitzada) la van projectar com la millor pel·lícula dramàtica de l’any.

'Stockholm' no li va reportar ni un duro. Però sí una carrera. El productor Gerardo Herrero va veure el film i li va trucar per treballar junts. I aquesta vegada no al marge de la indústria, sinó en les entranyes. Amb actors de primera, Antonio de la Torre i Roberto Álamo, i un sou de debò.

GUIÓ A QUATRE MANS

El resultat és 'Que Dios nos perdone', un 'thriller' que no només narra un cas policial (dos controvertits agents busquen frenèticament un assassí en sèrie), sinó que ens diu com és una ciutat (Madrid) i un país (Espanya). Una pel·lícula que demostra la mirada d’un autor. Sorogoyen la va escriure amb la seva «parella professional», Isabel Peña. «Jo vivia al carrer Montera i quan anava a casa de la Isa per treballar en el guió creuava la Puerta del Sol i veia les hòsties de la policia a la gent del 15-M. Això passava al mateix temps que les autoritats de la ciutat permetien l’entrada d’un milió i mig de persones per la visita del papa Ratzinger. ¿Però no se suposa que el nostre Estat és aconfessional? ¿Per què hem de pagar amb els nostres impostos la visita de tots aquests religiosos?» La ciutat, en ple agost, es va convertir en una olla a pressió i Sorogoyen i Peña ho van reflectir en el guió.

Notícies relacionades

Nous talents del cine

30 anys dels premis Goya en 10 'hits'

"Espanya és això", certifica el director assenyalant un got llardós amb restes de cafè amb llet. «A Espanya no bevem cafè en tasses de porcellana». Per això, els bars de Que Dios nos perdone són greixosos i els carrers, bruts. I els personatges porten camises amb litres de suor a l’aixella.

PREMIADA A SANT SEBASTIÀ

'Que Dios nos perdone' va ser seleccionada en la primera divisió del cine, el festival de Sant Sebastià. Sorogoyen va voler estar al costat dels seus actors i de la seva coguionista, Isabel Peña. No és freqüent veure els guionistes posant davant de les càmeres ni a les conferències de premsa, però allà hi havia Peña, donant visibilitat a un sector que sol treballar a l’ombra. Quan el jurat els va atorgar la Concha de Plata al millor guió, tots dos van sortir a l’estrada i Sorogoyen va clavar un genoll a terra i mirant la seva sòcia va dir: «Sé que la teva parella és aquí, a l’auditori, però et vull demanar matrimoni professional». Peña, emocionada, li va donar les gràcies. A ell, a tots els que van confiar en el projecte i als seus pares per haver omplert casa seva de pel·lícules. ¿Sortiran tots dos demà a l’estrada dels Goya? Que Dios nos perdone opta a sis premis, entre ells, el de millor guió. Amb premi o sense, tots dos ja estan escrivint la seva pròxima pel·lícula: la història d’un polític corrupte.