Virtuts i debilitats de les cinc pel·lícules candidates

Cinc títols competeixen per emportar-se el Goya a la millor pel·lícula. Els crítics d'EL PERIÓDICO llancen els seus arguments a favor i en contra dels films, en una edició en què el nivell de tots els candidats és excepcionalment alt. La decisió queda en mans dels acadèmics, però l'acarament entre especialistes us pot servir per tenir les coses una mica més clares a l'hora de fer la quiniela.

EL HOMBRE DE LAS MIL CARAS

Alberto Rodríguez

A FAVOR

Lliçons d'història i cine

Mentre recrea una rocambolesca intriga de corrupció política, que va fer que els nostres governants i forces de seguretat semblessin pallassos de circ, Alberto Rodríguez no només ens dona tres o quatre pistes per entendre una cultura del saqueig que encara ens afecta; també, en el procés, ens torna a donar diverses lliçons sobre el domini de la narració, el 'tempo' i el suspens. Nando Salvà

EN CONTRA

Un gir una mica desconcertant

Alberto Rodríguez barreja elements de policíac, drama, cine polític i de denúncia per relatar una de les històries més sorprenents del costat fosc de la realitat espanyola de les últimes dècades, el 'cas Paesa'. Però potser el film ha desconcertat una mica els que esperaven un nou 'thriller' sòrdid ('La isla mínima') o musculós ('Grupo 7'), les últimes credencials del realitzador. Quim Casas

---

JULIETA

Pedro Almodóvar

A FAVOR

L'Almodóvar més sobri

A partir d'uns relats d'Alice Munro, Pedro Almodóvar construeix la pel·lícula més sòbria i introspectiva de la seva carrera. La depuració a què arriba el relat és exquisida i per primera vegada construeix un personatge de llarg recorregut que seguirem des de la seva joventut fins a la seva maduresa. Una obra de plenitud sobre la culpa, el buit i la insatisfacció vital. Beatriz Martínez

EN CONTRA

Sense Oscar, el Goya s'allunya

Almodóvar només tenia una possibilitat: que l'Acadèmia de Hollywood escollís la seva pel·lícula entre les cinc finalistes. En aquell cas, més d'un votant dels Goya s'ho hauria pensat. ¿I si guanya l'Oscar i nosaltres fem el ridícul no premiant-la? Una vegada descartat el premi gros, la seva màxima aspiració és que Emma Suárez s'imposi a Bárbara Lennie com a consolació. Eduardo de Vicente

---

QUE DIOS NOS PERDONE

Rodrigo Sorogoyen

A FAVOR

La favorita per donar la sorpresa

Les previsions apunten que la guanyadora de la nit serà 'Tarde para la ira' i que 'Un monstruo viene a verme' acapararà les categories tècniques. Però ningú sembla comptar amb el film de Rodrigo Sorogoyen, que, com el de Raúl Arévalo, és un 'thriller' contundent i valent encara que més deutor de 'Seven' que de Peckinpah. Si hi ha marge per a la sorpresa, els trets aniran per aquí. Eduardo de Vicente

EN CONTRA

Un 'thriller' sense personalitat

És cert que fa que clavem les ungles als braços de la butaca, i que aquest hauria de ser l'objectiu de tot 'thriller' com cal. Tant de bo per aconseguir-ho Rodrigo Sorogoyen hagués dedicat més esforços a dotar el relat d'una personalitat intransferible, i menys a agafar perfils i atmosferes prestats tant del David Fincher de 'Seven' com de l'Alberto Rodríguez de 'Grupo 7'. Nando Salvà

---

TARDE PARA LA IRA

Raúl Arévalo

A FAVOR

Rotunda, concisa i expeditiva

En uns temps fructífers per a un cine policíac espanyol que no es posa mimètic amb el de Hollywood i apunta maneres molt pròpies, destaca el debut darrere de la càmera de Raúl Arévalo, coprotagonista d'un dels títols fonamentals i més premiats d'aquest 'noir' hispà, 'La isla mínima'. Concisa i expeditiva, 'Tarde para la ira' també és el retrat d'uns personatges sense futur. Quim Casas

EN CONTRA

Costures de debutant

Malgrat que és sens dubte una de les 'opere prime' més potents que ha donat el cine espanyol recent, es nota a les costures que és l'obra d'un debutant. Hi sobren subratllats i hi falta una millor articulació del relat, menys exaltació visual i un abast simbòlic i metafòric que li haurien proporcionat més rotunditat expressiva. Beatriz Martínez

---

UN MONSTRUO VIENE A VERME

J. A. Bayona

A FAVOR

Gran producció amb mirada personal

Bayona torna a incidir en el gènere fantàstic i la disgregació familiar, les relacions complexes entre pares i fills a partir d'una preciosa i trista història en què la malaltia de la mare i la relació amb un monstre imaginari es converteixen en els eixos d'un retrat infantil. Bayona continua transitant amb mirada personal pel cine de gènere i de gran producció. Quim Casas

EN CONTRA

Notícies relacionades

30 anys dels premis Goya en 10 'hits'

Goya 2017, poques dones però molt poderoses

Exercici de coerció dramàtica

Entre altres habilitats, a J. A. Bayona li hem de reconèixer la de saber fer-nos plorar. La va demostrar a 'Lo imposible' (2012) i la torna a exhibir aquí. És una pena que en el procés ens converteixi en rates pavlovianes recorrent a l'excés i la coerció dramàtics i a metàfores que no serien més òbvies si el monstre del títol portés la paraula 'metàfora' tallada a l'escorça. Nando Salvà