Uns Goya entre el 'thriller' i el drama

El cine espanyol diu aquí estic jo. Amb els seus thrillers i els seus drames. Hipotecats productors, directors, actors, muntadors, tècnics de so i maquilladors, entre d’altres, es vesteixen avui de llarg a Madrid per celebrar la gran festa de l’any: els Goya. Després d’un 2016 mogudet, variat i taquiller, els acadèmics dictaminen quina pel·lícula ha sigut la millor.

En els últims dies, molts donen per fet que 'Tarde para la ira', debut en la direcció de l’actor Raúl Arévalo, guanyarà els seus contrincants: els també thrillers 'El hombre de las mil caras' (Alberto Rodríguez) i 'Que Dios nos perdone' (Rodrigo Sorogoyen) i els drames firmats per Pedro Almodóvar ('Julieta') i J. A. Bayona ('Un monstre em ve a veure'). No obstant, si una cosa hem après en 31 anys de premis Goya és que mai s’ha de donar res per fet. ¿O és que algú es va imaginar que 'La soledad', de Jaime Rosales, acabaria guanyant en l’edició del 2008? Si finalment 'Tarde para la ira' conquista el Goya a la millor pel·lícula, serà la tercera vegada en la història dels premis que un debutant s’emporta el màxim guardó. Va passar amb ''Tesis', d’Alejandro Amenábar, i 'El bola', d’Achero Mañas.

¿Qui serà el millor director de l’any? En aquesta categoria, Arévalo no competeix (ho fa en direcció novell), així que el jove Sorogoyen serà qui s’enfronti als monstres Almodóvar, Bayona i Rodríguez. I una altra pregunta important: ¿desfilaran aquest any per l’alfombra vermella els guionistes, fins ara vetats per falta de temps? Totes les respostes, aquesta nit.

PULLES SIMPÀTIQUES

A aquesta hora, Dani Rovira deu estar en l’assaig número mil d’una gala que es preveu més pobra que en anys anteriors perquè l’Acadèmia no està per a grans excessos econòmics. Rovira, que ha après la lliçó de l’any passat i es desconnectarà de Twitter uns quants mesos, no vol emular el feridor Ricky Gervais. El malagueny tirarà d’humor blanc i llançarà pulles «simpàtiques», diu, als nominats. Si no ha estat absolutament aïllat a la seva casa enmig del camp preparant la gala amb els guionistes, cal esperar que caiguin dards polítics a l’absent president del Govern, Mariano Rajoy, que va dir a Onda Cero no haver vist ni una de les pel·lícules candidates perquè «desgraciadament» no té temps per anar al cine.

En absència de Rajoy, serà el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, qui rebi algun o altre encàrrec per al seu cap. El safareig polític també arribarà quan apareguin a l’alfombra vermella Pablo Iglesias (¿d’esmòquing, igual que l’any passat?), Albert Rivera i Alberto Garzón. En aquesta buscada foto política no hi apareixerà, com el 2016, Pedro Sánchez, sinó el portaveu socialista en temes de Cultura.

TALLAR ELS PREMIATS

Com cada any, la gala serà emesa en directe per TVE-1 (22.00 hores). ¿A quina hora s’acabarà? Una pista: l’any passat, l’últim premi (el de millor pel·lícula) es va entregar passada la una de la matinada. Com que l’excessiva durada sempre és un tema de debat, Rovira va plantejar als nominats que enviessin per correu electrònic els seus agraïments de manera que el text aparegués en una pantalla i així el guanyador se centrés en un discurs més curt i personal. Res de res, van contestar els al·ludits. Així que si la gala s’allarga, ja saben contra qui s’ha de  disparar.

Notícies relacionades

30 anys dels premis Goya en 10 'hits'

Goya 2017, poques dones però molt poderoses

A falta de fum –com als Gaudí–, a Madrid serà la Film Symphony Orchestra (grup especialitzat en bandes sonores) qui elevi el to de la melodia fins que el vencedor es doni per al·ludit i decideixi acabar d’una vegada el seu discurs. A qui sí que concediran més temps serà a Ana Belén, que ja ha anunciat que rebrà el Goya d’Honor recordant tota la gent que sempre ha estat al seu costat, com el director teatral Miguel Narros i els seus pares. El que no sabem és si aprofitarà l’estrada per demanar feina als productors, com va fer durant la seva recent trobada amb la premsa.

EL DISCURS DE LA PRESIDENTA

Tots els convidats seran rebuts per la presidenta de l’Acadèmia del Cine, la figurinista Yvonne Blake, que a mitja gala pujarà a l’estrada per fer el seu discurs oficial. ¿Serà reivindicativa i demanarà més suport econòmic a les autoritats polítiques, com va fer Isona Passola als Gaudí? ¿Enviarà una abraçada solidària als propietaris dels videoclubs, com va fer l’any passat Antonio Resines? ¿Demanarà lluitar amb dents i ungles contra la pirateria, com va fer al seu dia Enrique González Macho? ¿Reivindicarà internet com a solució als problemes del cine, tal com va clamar Álex de la Iglesia? A priori, sembla que serà un discurs light. Blake té bon rotllo amb el Govern i així ho ha demostrat aquesta setmana quan va firmar, entre rialles còmplices, un conveni de col·laboració amb el ministre de Cultura. L’acord no té assignació pressupostària, però Méndez de Vigo ho va qualificar com «l’inici d’una bona amistat».