Del Romea a Barnasants

L’amistat entre Quico Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet es remunta als temps en què compartien files a Els Setze Jutges, a finals dels anys 60, però va ser una dècada més tard quan tots dos van segellar un projecte conjunt que avui disfruta d’una aura d’objecte de culte. Parlem del disc Quico-Maria del Mar, del 1979, una trobada de dues identitats fortes de la cançó d’autor que demà reviurà al Teatre Joventut de l’Hospitalet (20.30 hores), dins del festival Barnasants.

Tots dos donen nova vida a aquella aliança sota pressupostos renovats. «M’agrada recuperar aquelles tonalitats, la pàtina d’aquella època, però a partir del que som actualment», explicava ahir, en la trobada amb els mitjans de comunicació, la mateixa Bonet. Tant ella com Pi de la Serra reafirmen que es tracta d’«un treball fet amb molta passió i molt d’amor», sentiments dels quals sembla participar el públic, que ha esgotat les entrades del recital.

 

La influència del blues

L’origen d’aquest tàndem s’ha de situar en els recitals titulats Per Corpus al Romea, que van tenir lloc del 8 al 17 de juny del 1979 al teatre del carrer de l’Hospital. Unes setmanes després, els dos cantautors van gravar 10 de les cançons del repertori a l’estudi, amb vistes al disc, amb sis músics: Manel Camp, Santi Arisa, Gabriel Rosales, Albert Moraleda, Pipo Tuduri i Aureli Vila. Obria el disc Jim, peça del repertori de Billie Holiday, que hi va introduir cadències de blues i que Bonet va adaptar anys més tard a Ben a prop.

Pi de la Serra va escriure un text per a Jim que va més enllà de la siple adaptació: per Bonet supera fins i tot la lletra original. «Desprèn un perfum molt fort que el converteix en una altra cançó diferent», estima ella, que sempre va desitjar imprimir-hi el seu propi estil de cantant aliena a la tradició bluesística. «Vaig voler apartar-me de la influència de Billie Holiday, havia de fer meva la cançó». Recorda haver-se sentit «sorpresa» per la bona acollida que Jim va tenir entre el públic. «En aquella època vaig tenir una mica de por per la reacció de la gent. És una composició poc coneguda de Holiday, treta una mica de les ombres, i per això em va semblar que amb ella m’hi podia atrevir», explica.

Al Teatre Joventut no hi haurà dos recitals separats amb algunes cançons a mitges, sinó que es tracta d’una producció completa en què tots dos cantaran junts i per separat amb el suport d’una banda conjunta que compta amb dos músics habituals de Pi de la Serra (Amadeu Casas i Joan Pau Cumellas) i tres de Bonet (Dani Espasa, Jordi Gaspar i Marc Vila). «Músics que aporten nous colors a les cançons i que donen una energia enorme al repertori», apunta Bonet.

La mallorquina abordarà, per exemple, Una tarda qualsevol, de Pi de la Serra. «Una cançó que m’he atipat de cantar-la jo sola a casa», revela. Al seu costat, el cantautor fa broma: «Li vaig proposar que cantés Jo sóc Francesc Pi de la Serra però no ho va voler». I afegeix que en el recital «hi haurà peces compromeses, com Què volen aquesta gent? i Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol», així com Es fa llarg esperar, de Pau Riba. Aquesta última es va incloure al disc del 1979, a diferència de la que s’hi ha incorporat ara, Blues en sol, de Guillem d’Efak.

Profundes complicitats

Per sobre de qüestions tècniques i de repertoris, la parella transpira bones vibracions. «Jo al Quico l’estimo, i aquest és un gran avantatge en el moment de treballar amb algú», declara ella. Pi de la Serra l’elogia en tots els camps («sempre he treballat amb gent que canta millor que jo») i revela que el pròxim disc de la seva partenaire, Ultramar, gravat a Cuba amb músics de l’illa i que sortirà a principis d’abril, és «impactant i molt diferent de tot el que ha fet fins ara».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El recital forma part del programa de 50 anys d’escenaris, amb què ella commemora les seves cinc dècades de trajectòria professional, i tindrà continuïtat amb dates en places que s’han de confirmar a partir de l’estiu. Tot plegat malgrat que «costa fer gires grans en la cançó d’autor». Bonet troba a faltar l’existència de més escenaris i cicles estables. «Jo soc de cantar 15 o 20 nits en un lloc petit i aquesta possibilitat no se’ns dona. Sento una sana enveja dels cantants francesos», assenyala.

Però el 2017 serà un any d’intensa activitat per a Bonet, que, entre altres compromisos, presentarà Ultramar el 13 d’octubre al Liceu. Abans, Quico-Maria del Mar s’alçarà una vegada més al Joventut, «una sala fetitxe, amb encant, màgia i un punt de barri entranyable», estima. «El que farem serà passar-ho bé i intentar transmetre-ho», anuncia Pi de la Serra.