Negre, petit, marica, pobre: les etiquetes que fan mal a 'Moonlight'

S'ha convertit en una de les sensacions de l'any. Des de la seva estrena el setembre passat al Festival de Telluride, 'Moonlight' acumula 162 guardons, i s'ha convertit en la favorita de la majoria de les prestigioses associacions de crítics nord-americans per sobre de 'La La Land'. Als Globus d'Or va guanyar el premi en la categoria de drama i als Oscars opta a vuit estatuetes. 

Però per arribar fins aquí el director Barry Jenkins no ho ha tingut gens fàcil. Igual que els personatges que retrata a la seva pel·lícula, va créixer en un barri deprimit de Miami en el si d'una família humil. Convertir-se en director de cine semblava estar molt lluny de les seves possibilitats, però el jove Jenkins es va afanyar a aconseguir el seu somni. Va ingressar a la universitat estatal de Florida ja que no tenia manera de finançar-se els estudis i va començar a interessar-se per l'escriptura i el cine d'autor. La seva predilecció pels directors francesos i asiàtics marcaria sens dubte el seu imaginari visual i la seva manera de captar de forma silenciosa i subtil l'interior dels seus personatges a través d'un marcat estil. Que Wong Kar-wai sigui un dels seus autors preferits és una cosa que es pot apreciar a 'Moonlight', en la poètica de les seves imatges, en la utilització sensorial del color i el so i en la introspecció que caracteritza la proposta. 

EL CÒMPLICE

La seva formació va ser pràcticament autodidacta. En va aprendre fent alguns curtmetratges per controlar la tècnica, primer en 16mm. Quan encara estudiava, va conèixer James Laxton, que es convertiria no només en el seu director de fotografia, sinó també en el seu còmplice en el camí d'exploració que tots dos estaven emprenent. El seu primer treball junts va ser 'My Josephine' (1993), seguida de 'Little Brown Boy', però haurien de passar cinc anys més fins que tots dos debutessin en el llargmetratge amb 'Medicine for Melancholy', la història de dos joves de color que durant 24 hores passegen pels carrers de San Francisco. En aquest film ja s'apreciaven els elements naturalistes que adquireixen una gran presència a 'Moonlight'. També la seva habilitat per crear moments, atmosferes úniques, i la seva delicadesa per endinsar-se en les relacions personals. 

Però 'Medicine for Melancholy' va ser una pel·lícula molt petita feta gràcies als diners que li havia prestat un amic. ¿Com ho faria per pujar a un nivell superior de producció? Va haver d'esperar vuit anys més per estrenar el seu segon llargmetratge, apadrinat pels responsables de '12 anys d'esclavitud' i per Brad Pitt. 

'Moonlight' parteix de l'adaptació d'una obra teatral de Tarell Alvin McCraney titulada 'Moonlight black boys look blue', una frase que adquirirà una rellevància especialment metafòrica al llarg de la pel·lícula. Durant el seu transcurs seguirem un personatge, el de Chiron, per tres de les seves fases vitals: infància, adolescència i edat adulta, mentre assistim a la seva evolució i a la metamorfosi que pateix en relació amb els traumàtics esdeveniments que van sacsejant la seva vida. Tres capítols interconnectats però independents que ens porten des de la desprotecció i el desarrelament d'una infantesa marcada pel 'bullying' escolar i els problemes familiars, passant pel descobriment de la identitat sexual en la pubertat i la necessitat de reconciliació amb el passat a l'arribar a la maduresa. 

FORÇA EXPRESSIVA

Notícies relacionades

'Moonlight': sota la llum de la lluna

Barry Jenkins: "La meva mare també era addicta al crac"

Un dels principals èxits de 'Moonlight' és la capacitat de Jenkins per reunir actors amateurs i professionals, una unió que dota el relat de més autenticitat. Potser Naomi Harris i Mahersala Ali obtindran el reconeixement per les seves interpretacions, però la resta del càsting aconsegueix transmetre amb la seva mirada incontaminada una força expressiva que entronca a la perfecció amb l'esperit del carrer i rebel de la pel·lícula. La ciutat també es converteix en una protagonista més de la funció, com si el director volgués captar les seves pulsions a través d'un cert alè neorealista passat pel filtre de l'estilització formal més elaborada. 

'Moonlight' s'erigeix així com un tríptic experiencial que aborda temes com l'homosexualitat, les drogues, la intolerància i la incomprensió dins de la mateixa comunitat afroamericana sense caure en l'acumulació o en el victimisme, sinó apel·lant a la fragilitat dels seus personatges. Jenkins intenta amb la seva pel·lícula subratllar les etiquetes que fan mal (“negre”, “petit”, “marica”, “pobre”) per intentar alliberar-les del seu significat despectiu. I a partir d'aquí construir un preciós relat d'amor i superació.