Més a prop i més sols

L'hongarès Frigyes Karinthy va ser un escriptor conegut per haver escrit obres basades en autors consagrats, com Jules Verne, Jonathan Swift i Mark Twain, però, sobretot, per ser el primer que va al·ludir a la teoria dels sis graus de separació.

Segons aquesta hipòtesi, qualsevol de nosaltres està connectat amb una altra persona en no més de sis passos. Si fos certa la teoria, estem tots molt a prop de Donald Trump, en la versió més pessimista, però també, en una altra de més optimista, d'algú més interessant, com per exemple Ryan Gosling, el protagonista de La La Land, la pel·lícula que és la principal candidata a emportar-se tots els Oscars d'aquest any.

Fins i tot l'actual president dels EUA està a només sis graus de separació de la coprotagonista de la pel·lícula de l'any, la seva declarada i fervent antagonista pel que fa a idees polítiques, Emma Stone.

Que serveixi això com a exemple per explicar la teoria: Trump (1) va ser durant 14 temporades el presentador del programa The apprentice, creat pel britànic Mark Burnett. Al deixar-lo, el va substituir l'austríac Arnold Schwarzenegger (2), que va ser el protagonista de la pel·lícula Terminator, de James Cameron (3).

Aquest és un director a qui tots vam conèixer com el responsable de Titanic, que va protagonitzar Leonardo Di Caprio (4). Aquest, al seu torn, va ser productor executiu de la pel·lícula Els idus de març, interpretada per George Clooney i Gosling (5), que canta i balla amb Stone (6) al film.

Com veuen, el món és un mocador ple de connexions i tots estem més a prop els uns dels altres del que sembla, per sobre de fronteres fictícies i ideologies. No obstant, al mateix temps, sembla que també estem més sols i aïllats.

A causa de l'augment de pantalles a les cases i a l'augment de les llars unifamiliars, la televisió, el mitjà familiar per excel·lència, és cada vegada menys familiar i el seu consum es realitza cada vegada més de forma individual. Analitzant el consum dels televidents per tipologia, es comprova que a començaments d'aquesta dècada, l'any 2010, els individus solitaris que veien la televisió ja eren el grup més nombrós de la població amb un 43,3% sobre el total d'usuaris, representaven el 39,1% els nuclis formats per dues persones, i un 17,6%, els grups.

Doncs bé, el 2016, el grup individual va passar a ser del 47,9%, mentre que el de parelles va baixar al 37,7%, i el de grups, al 14,4%.

Repassem les dades: gairebé la meitat dels que veuen la televisió ho fan sols; una mica més de la tercera part, acompanyats d'una persona, i només 14 de cada cent ho fan en grup. I la tendència augmenta poderosament a favor del consum en solitari, cosa que contrasta poderosament amb aquella televisió que unia les famílies davant seu.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El fenomen va de la mà, no només de l'augment de pantalles, sinó de la mateixa societat. El 2010, les llars formades per una o dues persones suposaven el 48,1% del total, i les de tres o quatre persones, el 43,9%. El 2017 els primers són ja el 56%, mentre que els segons han baixat al 38,5%.

Cada vegada estem més connectats, i cada vegada més sols.