"El més estrany és que no s'hagués fet abans"

Una cinquantena d'artistes intervindran aquest dissabte al Palau Sant Jordi en el 'Gran concert per a les persones refugiades', emmarcat en la campanya 'Casa nostra, casa vostra' i sota la direcció de Carlus Padrissa i La Fura dels Baus. Parlem amb alguns dels protagonistes del programa.

MANOLO GARCÍA: "PROU D'OPI PER AL POBLE"

Per Manolo García, aquesta iniciativa clamava al cel. «El més estrany és que una cosa així no s’hagués fet abans», declara. «Tothom a casa seva s’escandalitza amb la imatge del nen mort als braços del guardacostes, però després no passa res, perquè sembla que això passi en la ficció, a la tele», afegeix el cantant del Poblenou.

    Al Sant Jordi interpretarà dues peces. Una, Venim del nord, venim del sud, a duo amb el seu autor, Lluís Llach, amb qui mai ha compartit escenari. «És una cançó que obre els braços a la gent d’altres llocs, i no als turistes perquè deixin diners a la ciutat, sinó a persones que venen amb necessitat de tot: de menjar, aixopluc, educació… Té un text molt clar i didàctic, i serà un honor i un plaer cantar-la amb el Lluís», explica.

    L’altra, una composició pròpia, Pájaros de barro, que, segons apunta, entronca amb una d’anterior, Mar antiguo, d’El Último de la Fila. «Representa una recerca de llibertat: aquelles platges a les quals ens porta la vida i que esperem que siguin de promissió i no de tristesa ni de penúria». També cantarà «una frase curta» en l’adaptació col·lectiva de Mediterráneo, de Serrat, «una cançó magistral».

    En les últimes dècades, opina, «la música ha agafat un paper lúdic, se’ns proposa que siguem insensibles i estiguem contents amb el nostre mòbil i la nostra internet, i no és això: prou d’opi per al poble, s’han d’atendre necessitats bàsiques de milions de per­sones». 

---

SISA: "'QUALSEVOL NIT' PERTANY A TOTHOM"

L’aparició de Sisa serà un fet excepcional, ja que fa més d’un any que el cantautor no trepitja un escenari i que no planeja oferir recitals per presentar el seu recent Malalts del cel (millor disc espanyol del 2016 per a aquest diari). La cançó que el portarà al Sant Jordi és el seu clàssic Qualsevol nit pot sortir el sol, de la lletra de la qual surt el lema de la campanya Casa nostra, casa vostra. Però Sisa treu importància a la seva participació en el concert. «Només cantaré un parell de versos, acompanyat de molta gent», relativitza.

    A Qualsevol nit pot sortir el sol hi ha una invitació a la fantasia, a través de la seva enumeració de personatges mítics o de ficció (l’únic real és La Monyos), però també un missatge, «casa meva és casa vostra / si és que hi ha cases d’algú», interpretable en clau àcrata o anticapitalista. «És una cançó de portes obertes i que s’adapta a tot: refugiats, okupes, desnonats, anarquistes, antisistema… L’han utilitzat en funerals, batejos, casaments, aniversaris i la canten a les escoles», enumera. Fins a tal punt que diu desentendre’s del destí de la peça. «Pertany a tothom i jo només soc un més. Al Sant Jordi podrien cantar-la tots sense mi, encara que em sento honrat i agraït per prendre part en el concert».

L’acompanyaran una quinzena de veus que representen la franja més jove del concert, amb exponents com Andrea Motis, Clara Peya o Sara Pi, i recolzat per un grup que encapçala Manu Guix. 

---

MARINA ROSSELL: "AQUESTA CRISI MARCARÀ EL SEGLE"

El primer bloc del concert ofereix una trobada de Marina Rossell amb Paco Ibáñez, que començarà amb una peça de la cantautora del Penedès, Quanta guerra!, gravada amb la col·laboració del trobador en el seu últim disc, Cançons de la resistència (2015), juntament amb altres composicions inspirades en conflictes bèl·lics del segle XX.

    La va compondre «influïda per les imatges de refugiats que vèiem aquell estiu», recorda. La tornada al·ludeix amb dramàtic fatalisme al «destí dels febles / maleït destí», a circumstàncies davant les quals «a Europa no podem ser indiferents».

    Després acompanyarà Paco Ibáñez en el seu incansable A galopar, sobre el text de Rafael Alberti, una cançó que sembla agafar nous significats a cop de crisi humanitària i de calamitat política. «La vaig conèixer quan tenia 14 anys i va ser un descobriment fonamental», revela Rossell, que recorda la condició de refugiat del mateix Ibáñez, exiliat a França i que va tenir el pare confinat al camp d’Ar­gelers.

    La cantautora es va posar des del primer moment a disposició dels organitzadors del concert perquè veu aquesta qüestió com «un dels temes més importants d’aquest segle i que marcarà el futur». Considera que «aquest problema no ha fet res més que començar» i que «cal embrutar-se les mans» perquè «el cicle maleït està tornant». Per una altra part, adverteix que «Europa està envellint i necessita els refugiats». 

---

ROGER MAS: "S'HA DE SEGUIR PRESSIONANT"

Roger Mas intervindrà d’una manera molt original: no interpretarà cap de les seves cançons sinó que cantarà el fragment vocal de l’obertura de La creació, de Haydn, que obrirà el concert. La seva veu de baríton contrastarà amb la de soprano de Núria Graham, que «cantarà penjada d’una grua», informa, acompanyant tots dos l’actuació de La Fura dels Baus. L’obertura de l’oratori de Haydn representa «el caos i la tenebra», associats aquí al dramatisme de fugir d’un país en flames.

Notícies relacionades

El clam pels refugiats omplirà el Palau Sant Jordi

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

    Es tracta d’una composició d’un registre apartat de l’imaginari sonor de Mas i que inclou «dissonàncies que fan pensar en les que anys després crearia Schönberg». El cantautor de Solsona va manifestar dubtes al principi sobre l’abordatge d’una peça com aquesta. «Però a Carlus Padrissa se li va ficar entre cella i cella que havia de cantar-la jo i em va convèncer». El propòsit de l’actuació és expressar l’horror de la guerra a través de la foscor de la partitura.

    La crisi del Mediterrani ha afectat l’ànim de Roger Mas. «Estàs habituat a veure imatges de guerra a la televisió, però veure una família sencera fugint i carretejant una àvia amb penes i treballs t’impacta», raona. I espera que, a través d’iniciatives com aquest concert, se segueixi prenent consciència del problema encara que a vegades sembli que deixa de ser notícia. «S’ha de seguir posant el focus en el Mediterrani i pressionant perquè es prenguin mesures concretes».