El discurs íntegre de Jordi Évole en el concert 'Volem Acollir'
Aquesta és la transcripció de la intervenció completa del periodista en la gala del Palau Sant Jordi
Primer vídeo del discurs d’Évole amb subtítols en castellà /
A continuació, reproduïm el discurs íntegre que el periodista Jordi Évole va pronunciar en tres intervencions durant la gala 'Volem Acollir', celebrada al Palau Sant Jordi. La seva al·lusió a la "incompetència" dels governants ha causat polèmica.
PRIMERA INTERVENCIÓ
tv3 televisio de catalunya /
"És una passada veure avui el Sant Jordi ple totalment per una causa com aquesta. Quinze mil persones defensant l'acollida de persones refugiades i migrants. Això, com a mínim, deu ser inconstitucional. Avui sou 15.000, però dissabte que ve dia 18 (de febrer) a Barcelona, hem de ser molts més. 16 de febrer, 16.00 hores, plaça Urquinaona… gent de Barcelona, gent de l'àrea metropolitana, de Lleida, de Girona, de Tarragona, de la resta d'Espanya. Omplim els carrers, i demostrem als nostres governants que volem acollir, que ho sàpiguen d'una vegada. Si avui som tants aquí és per l'impuls de la gent. De gent que veient la tragèdia ha reaccionat. Alguns han anat directament al mar, altres als camps de refugiats, altres han començat campanyes als seus barris amb la seva associació de veïns, a l'escola, altres sou aquí, en aquest concert posant el vostre granet de sorra.
Un concert que es van imaginar dos voluntaris que tornaven d'un camp de refugiats de Grècia, i tornant pel camí van dir: “¿Us imagineu el Sant Jordi ple de solidaritat? Doncs el Rubén i la Clara, i molts més que els han ajudat, han aconseguit fer realitat el seu somni, moltíssimes gràcies.
Aquest concert vol ser un homenatge al voluntariat, a gent jove, a gent gran, a dones i homes que s'estan deixant la pell en aquest tema, perquè en el tema dels refugiats, la nostra societat, una altra vegada, la gent, la ciutadania, ha tornat a demostrar molt i molt i molt per davant de les nostres autoritats. Per això crec sincerament que en un concert com aquest no hi hauria d'haver una llotja reservada a les autoritats, perquè l'única autoritat la teniu la gent. Penseu, autoritats, que el que esteu aplaudint des de la llotja també neix de la vostra incapacitat política per resoldre aquest problema. I sabem que alguns de vosaltres lluiteu per aconseguir que això no sigui així. Però altres us refugieu i dieu que és un problema de competències. Jo crec que aquest no és només un problema de competències, és un problema d'incompetències."
SEGONA INTERVENCIÓ
"Cinc mil persones van morir al Mediterrani l'any passat. Podria ser com totes les que cabem a la platea. Totes aquestes persones, 5.000, són les que han mort al Mediterrani l'any passat. Algunes víctimes, com el fill del Resol, són fruit de la inacció dels Estats o de l'acció maliciosa d'alguns Estats. Concretament, de la inacció de la Unió Europea. Les xifres ho deixen clar: aquest 2017, l'Agència Europea per a l'Asil, la que hauria d'ajudar les persones, té un pressupost de 69 milions d'euros, mentre que el pressupost de Frontex, la policia del mar, és de 281 milions. O sigui, ¿quatre vegades més per vigilar les fronteres que per ajudar les persones? No cal fer-se moltes més preguntes. Aquesta nit volem cantar al Mediterrani, perquè el nostre mar deixi de ser una frontera i torni a ser un camí."
TERCERA INTERVENCIÓ
"El racisme no té fronteres ni banderes. El racisme el trobem tant en les concertines de Ceuta i Melilla com quan mirem de reüll un manter a la Rambla de Barcelona. Racisme és aixecar murs a la frontera de Mèxic igual que ho és votar a favor de la reforma de la llei d'estrangeria al Congrés dels Diputats. Racisme és disparar boles de gomes a immigrants mig ofegats en una platja igual que ho és que cinc policies apallissin un romanès en una comissaria i acabin indultats”.
“Ens agrada pensar que Catalunya és una terra integradora, i avui n'esteu donant una mostra. D'experiència no ens en falta. No fa gaires dècades van arribar milers d'andalusos, d'extremenys, de castellans, de gallecs, que venien a treballar i a donar als seus fills les oportunitats que ells no van tenir. Van ajudar al progrés de tots i no tinc clar que ells ho tinguessin molt fàcil. Van acabar vivint en enormes blocs de pisos minúsculs construïts sense gaires miraments en solars sense urbanitzar als afores de les ciutats. Amb molts catalans van lluitar per cada plaça, per cada ambulatori, per cada escola pública que van aconseguir per al seu barri. Precisament són aquestes persones de barris obrers que potser no s'han pogut pagar l'entrada per a aquest concert les que avui conviuen directament amb les persones vingudes d'altres llocs del món. Viuen en els mateixos blocs de pisos, els mateixos replans, els mateixos barris, i són sobretot aquestes classes populars les que lluiten contra un eslògan pervers i cruel, un eslògan fastigós que diu ‘primer els de casa’.
Notícies relacionadesLa solidaritat tampoc té fronteres ni banderes. Hem vist americans manifestant-se als seus aeroports contra la política racista de Donald Trump, alemanys aplaudint en una estació de tren on arribaven refugiats, valencians preparant un vaixell per salvar persones o els que us heu apuntat a acollir directament refugiats i refugiades a casa vostra. Aquesta lluita no la farem sols, hem de superar les fronteres de les nacions per articular una unió de pobles que vulguin acollir.
La diversitat i el mestissatge són valors que sempre sumen. La barreja ens fa millors."
