HISTORIETES COMPROMESES

El còmic allarga la mà als refugiats

Títols com 'Asylum', 'Refugiada', 'Alpha', 'La grieta' i el treball de l'artista Joan Carles Roca Sans desperten consciències i recorden que ningú s'exilia per voluntat pròpia

zentauroepp37315209 icult comic vi eta libro refugiada de tessa juli dinares y170216152610

zentauroepp37315209 icult comic vi eta libro refugiada  de tessa juli  dinares y170216152610
zentauroepp37315234 icult comic asylum170216152623
zentauroepp37317560 icult  pintura refugiados lesbos de joan carles roca sans170216160058
zentauroepp37317573 icult  dibujo refugiados lesbos de joan carles roca sans170216160031

/

4
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Som un país d’exiliats per la guerra i d’immigrants per motius econòmics. Però ho hem oblidat. Em sorprèn sentir converses sobre els refugiats en què no ens mesurem igual.No ens mirem a nosaltres mateixos quan ens en vam haver d’anar de la mateixa manera que mirem els que arriben avui aquí», lamenta el dibuixant Javier de Isusi (Bilbao, 1972), autor d’'Asylum' (Astiberri-Cear). El seu treball se suma a nous còmics que, lligats a oenagés (a les quals la majoria destinen part dels beneficis), posen damunt la taula el drama dels refugiats, remouen consciències i recorden que ningú s’exilia per voluntat pròpia, sinó obligat per la guerra, la misèria o el temor a una mort probable.  

De Isusi ('He visto ballenas') encreua la història d’una dona basca, àvia d’una amiga, que va patir l’exili republicà a França el 1939, amb les d’una jove nigeriana que fuig d’un matrimoni forçat i una xarxa de tràfic de dones, la d’una congolesa que escapa de la guerra, la d’una periodista mexicana amenaçada a Ciudad Juárez i la d’un ugandès en perill per la seva homosexualitat. Tots són casos reals o estan basats en casos reals, documentats per la Comissió d'Ajuda al Refugiat a Euskadi (CEAR)

EL DISCURS DE LA POR

«En la majoria de les famílies hi ha històries d’exilis i migracions forçades i és possible trobar connexions amb les vivències dels refugiats d’avui, però el discurs de la por i la desconfiança en ells ha tingut, i continua tenint, molta força. I la reacció de molts països mostra com en podem arribar a ser, d’islamofòbics», coincideix la il·lustradora catalana Anna Gordillo, que a 'Refugiada' (La Galera) explica una història universal d’exili forçat d’una nena que no entén per què ha d’abandonar casa seva. Els seus dibuixos i vinyetes, de blaus intensos, transmeten «el desemparament i la tristesa profunda dels protagonistes». Es tracta d’un àlbum (en castellà i català) que col·labora amb Proactiva Open Arms (l'oenagé de Óscar Camps)Óscar Camps, amb breus i continguts textos de Tessa Julià Dinarès. Pretén, segons Gordillo, que els lectors de qualsevol edat empatitzin amb la situació dels refugiats, amb «unes vides que avui semblen no tenir importància».  

També aquest 2017, en paral·lel a les manifestacions ciutadanes a favor de l’ajuda als refugiats (com el concert del dia 11 de febrer al Palau Sant Jordi o la manifestació de dissabte passat a Barcelona), Norma ha publicat 'Alpha. Abiyán-Estación París Norte', amb guió de Bessora i de Barroux, dibuixant criat al Marroc, que es va inspirar en el periple des de Costa d’Ivori d’un africà a qui va conèixer i que feia set anys que era a França. «Pots morir, perdre anys pel camí, però si et quedes no t’espera res», assumeix el protagonista en el còmic, recolzat, entre altres associacions, per Amnistia Internacional i el premi Metges Sense Fronteres 2015.

Absolutament ancorat en la realitat era també el periodístic 'La grieta' (Astiberri), amb el qual a finals d’any passat sorprenien el fotoreporter Carlos Spottorno i el periodista Guillermo Abril, guanyadors d’un World Press Photo, fusionant fotografia, còmic i diari de viatge en una odissea de tres anys per diverses fronteres d’Europa. Encara els fan mal, confessaven recentment a aquest diari, les terribles imatges que van veure de nens refugiats als Balcans Lampedusa.

ÈTICA DEL FOTOPERIODISME

Una altra fusió, lligada a la reflexió sobre «els límits de l’ètica en fotoperiodisme» i inspirada per la icònica foto del cadàver a la platja del petit nen sirià Aylan, la presenta el veterà artista Joan Carles Roca Sans (Barcelona, 1946). Veure-la el va portar  a construir un relat transmèdia de ficció ambientat a Lesbos fa un any, en ple desembarcament de refugiats, que reuneix il·lustració, fotografia, vídeo i narrativa gràfica. El resultat d’això, el curt The photographer i el mig centenar d’expressionistes dibuixos amb que ho va compondre, la majoria amb retolador negre, fotografiats i tractats digitalment per produir efectes de llum, es pot veure complet a la web rocasans.net (una breu mostra s’exposa a l’agència Ulled Associats de Barcelona). 

RICARD CUGAT

Joan-Carles Roca Sans, davant diversos dels seus dibuixos que recorden el petit Aylan.

Notícies relacionades

Forma part del projecte Ermóupoli, concebut per Roca Sans com «una radiografia del Mediterrani en 10 anys per fomentar el respecte i la tolerància» i compost per 14 episodis basats en viatges com aquest –'Lesbos, Better days for Moira'–, que reunirà en un llibre i que exploren «la capacitat de canvi personal que té el camí». «Reflex el debat que vaig mantenir amb un fotògraf de Magnum sobre l’oportunisme per aconseguir una gran foto, com el muntatge del milicià de Robert Capa, o quins riscos o límits existeixen per fer fotos que poden canviar el món o contribuir a fer que les coses no s’oblidin, com la d’Aylan, que va remoure consciències i va portar Angela Merkel a obrir fronteres i a oenagés com Proactiva Open Arms a ajudar».

Dibuix per a 'Lesbos. Better days for Moira', de Roca Sans. 

«Tant de bo hi hagués realment un clam –considera De Isusi–. Si la mobilització ciutadana és forta, al final arriba a les institucions». Per això, des de les vinyetes d’'Asylum', vol contribuir a fer que  la mobilització creixi prenent com a guia les paraules de l’exiliat xilè Rigoberto Jara, que va fugir d’Augusto Pinochet i treballa amb Cear Euskadi: «Escapar és el desarrelament, el dolor de perdre allò que per justícia ens pertany, la nostra vida [...]. Saps d’on surts però no on cauràs [...]. Escapar és l’esperança, la recerca d’un lloc on viure [...] Quan arribes t’adones que no ets ningú [...]. El més important de l’asil és l’escalfor humana, l’acollida i l’abraçada».