MOSTRA A BARCELONA
D'animals i déus, al Museu Egipci
Una exposició amb 70 peces, moltes d'inèdites, de la Fundació Arqueològica Clos mostra el paper de les bèsties sagrades a l'Antic Egipte
zentauroepp37378784 barcelona 21 02 2017 icult el museu egipci abre exposici n s170221121502 /
Periodista cultural
Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Un medalló d’escarabat que anava cosit sobre el pit d’una mòmia i que va pertànyer a Rodolfo Valentino; un exemplar d’oxirrinc, el peix que es va menjar el penis del déu Osiris; una esfinx de cos de lleó i cap humà de la col·lecció de lord Carnarvon; la mòmia d’un minúscul cocodril, amb la columna dorsal trencada, tal com apareix a les radiografies i TACS, o una cria de gat amb traumatisme cranial, possiblement sacrificada per momificar-la. Són algunes de les curioses 70 peces de la col·lecció de la Fundació Arqueològica Clos, moltes d’elles inèdites, que formen la nova exposició del Museu Egipci de Barcelona. 'Animals sagrats de l’Antic Egipte', oberta fins al 30 de setembre.
Ja ho deia Heròdot: a l’Antic Egipte els animals «gaudeixen de les prerrogatives de les coses sagrades». D’ells, i de mostrar la seva relació amb els humans i la seva presència omnipresent en la cultura i la vida egípcies, s’ocupa la mostra –que pren el relleu de l’exposició sobre el mite d’Osiris, que va tancar al gener amb 65.000 visitants–, comissariada pel conservador del centre Luis Manuel Gonzálvez.
RICARD CUGAT
Estàtua del déu Horus, amb aspecte de falcó.
Els egipcis momificaven animals perquè servissin d’aliment al difunt, les seves mascotes més estimades perquè els acompanyessin en les seves tombes en el més enllà, però també ho feien perquè eren manifestacions terrenals dels déus i perquè els usaven com a exvots o ofrenes als déus. Tenien fins i tot granges i vivers de bèsties que després de ser momificades acabaven en necròpolis especials per a cada espècie, com les Saqqara, Tuna el-Gebel i Xaruna. En aquesta última, la missió de la Fundació Arqueològica Clos està treballant des del 2006 juntament amb la Universitat de Tübingen (Alemanya) i els seus arqueòlegs van trobar, recorda el seu president, Jordi Clos, més de 500 mòmies de falcó i ibis en unes intricades galeries subterrànies.
Precisament, entre les peces més destacades s’alça un sarcòfag de fusta de pa d’or i bronze que adopta la forma d’un ibis. Al seu interior, els estudis radiològics encarregats pel museu, que poden seguir-se en un documental, permeten observar la mòmia i distingir els cargols que probablement van ser el seu últim menjar o es van introduir com a ofrena.
RICARD CUGAT
Maixaixa Taulé, directora del Museu Egipci, davant d'un sarcòfag d'Ibis, amb la mòmia de l'au a l'interior.
Alguns animals descansaven en taüts de fusta decorats, altres apareixen simplement embenats, com diversos exemplars de gats, animal sagrat de la deessa Bastet. Segons Gonzálvez, tenia dues cares, «una de pacífica i protectora, i una altra de ferotge i agressiva en la qual adoptava l’aspecte de lleona i es convertia en Sekhmet», la poderosa, que «ajudava el faraó en les batalles» però també podia propagar desastres naturals, i la cara de la qual destaca en un bust de granit d’Assuan.
RICARD CUGAT
Tres exemplars de gats momificats al costat d'una estatueta de la deessa Bastet.
L'HUMOR DE HATHOR
També es podia transformar en gata i lleona, segons el seu humor, la deessa Hathor, representada com una vaca o amb un cap de dona amb orelles de vaca, com s’aprecia en un capitell ptolemaic. «Quan Ra va crear els humans i va veure que li perdien el respecte, va enviar la seva filla Hathor per donar-los un toc d’atenció –explica el comissari–. Ella va portar l’avís fins a l’extrem de fer una matança i la seva cara es va convertir en la de Sekhmet. Per calmar-la, Ra va encarregar a altres déus que l’emborratxessin amb cervesa i la calmessin amb sistres [sonalls que s’exposen amb la seva doble imatge]. La cara se li transformava llavors màgicament en la d’una mansa gata».
