Les cinc pel·lícules favorites per als Oscars

'La ciudad de las estrellas (La la land)' segueix batent rècords. Pocs dies després de convertir-se en la pel·lícula més llorejada en la història dels Globus d'Or --se'n va endur set--, des d'aquest dimarts és la pel·lícula amb més candidatures als Oscars: optarà a estatueta en 14 categories, igualant així 'Tot sobre Eva' i 'Titanic'. Entre les competidores hi destaquen 'Moonlight' i 'La llegada', que sumen cadascuna vuit nominacions, 'Manchester frente al mar', amb sis, i 'Comanchería', amb quatre. ¿Quina triomfarà en la categoria reina, la de millor pel·lícula? Analitzem les seves opcions.  

'LA CIUDAD DE LAS ESTRELLAS (LA LA LAND)' Una victòria de calaix

Pot ser que la carretada de nominacions acumulades per 'La la land' sigui cridi l'atenció, però no és gens sorprenent. I, de la mateixa manera que la seva presència en tantes candidatures es donava per feta, també s'assumeix que diversos dels guardons més importants seran seus tot i ser un musical en què ni les cançons ni les coreografies són res de l'altre món, i amb uns actors no que compten amb el cant i el ball entre les seves millors facultats.

Els motius són diversos. D'entrada, té el factor camp a favor. Al capdavall, és una carta d'amor a la ciutat de Los Angeles, que és on viuen la majoria dels votants, i a més funciona com a tribut a una cosa que als votants els enamora: el seu melic. Tres dels últims títols guanyadors de l'Oscar a la millor pel·lícula -'The artist', 'Argo' i 'Birdman'- parlaven de la màgia del cine o la grandesa dels actors, i els dos temes componen l'excusa narrativa de 'La la land'. I, per últim, ¿com un acadèmic de Hollywood no s'ha de deixar fascinar per una pel·lícula d'altra banda fascinant que retrata els sacrificis que el camí cap a l'èxit cinematogràfic requereix? Molts d'ells els coneixen de primera mà i, els que no, segur que fingeixen fer-ho.

---

'MANCHESTER FRENTE AL MAR' Mel per a ases

El cas de 'Manchester frente al mar' és paradoxal; els trets que en fan una obra extraordinària són els mateixos que probablement l'han deixat sense opcions reals de ser elegida millor pel·lícula. Ens expliquem: parla de la pèrdua, el dolor i el dol, i per fer-ho no només no cau en exhibicions sensibleres sinó que, a més, se serveix d'un protagonista incapaç d'articular els seus sentiments. És a dir, no té la mena de dreceres emocionals que al llarg de la seva història l'Acadèmia de Hollywood ha demostrat valorar tan positivament.

A més, que durant la gala dels Globus d'Or Jimmy Fallon la definís com “l'única cosa més depriment que el 2016” probablement resumeix l'opinió de bona part dels votants, molts dels quals potser prefereixen anar al cine a veure gent ballant que a plorar. Per tot plegat, les possibilitats de 'Manchester frente al mar' sembla que estan centrades en una altra categoria: és gairebé segur que Casey Affleck serà elegit millor actor. O almenys així era fins que unes antigues acusacions d'assetjament sexual llançades contra ell van ser rescatades de les escombraries per una mà negra. ¿Potser la del representant de Ryan Gosling?

---

'MOONLIGHT' L'aposta compromesa

Segur que entre els membres de l'Acadèmia n'hi ha que esperen més que llums i colors --més o menys el que ofereix 'La la land'-- d'una obra mereixedora de l'Oscar a la millor pel·lícula. Fins i tot per als ulls d'un espectador europeu 'Moonlight' fa la sensació de retratar amb precisió el que significa ser negre a Amèrica, i ho fa sense caure en els estereotips ni en caricatures tan comunes a Hollywood i sense definir els personatges en funció de la seva relació amb l'home blanc, com fins i tot '12 anys d'esclavitud' feia.

I no oblidem que fa poc l'Acadèmia va renovar els seus membres després de les protestes generades per la seva tendència a oblidar-se els artistes afroamericans a l'hora de nominar, i que premiar 'Moonlight' els aniria de perles per netejar la seva imatge especialment després d'uns mesos en què Estats Units ha vist un increment de morts d'homes negres per trets de policies blancs i l'ascens d'un xenòfob a la presidència del país. El problema de 'Moonlight' és que no només és cine afroamericà sinó també homosexual. ¿Realment l'Acadèmia de Hollywood està preparada per a tants progressos de cop? 

---

'LA LLEGADA' Ciència-ficció, ni més ni menys

'La llegada' és una pel·lícula dividida de manera gairebé simètrica en dues parts: una és la història d'una mare que perd la filla i, també, una metàfora sobre la necessitat d'unitat i tolerància entre els pobles. L'altra, que evoca 'Encontres en la tercera fase', se centra en la visita a la Terra d'uns alienígenes amb forma de pop i del fascinant, gairebé solemne, procés emprès per una científica per aprendre a comunicar-se amb ells.

Val la pena repetir això últim: en bona mesura, la pel·lícula de Denis Villeneuve parla d'extraterrestres que no parlen el nostre idioma i d'un assumpte en aparença tan poc dramàtic com l'estudi del llenguatge. Que la seva manera de fer-ho sigui precisament el que en fa una pel·lícula excepcional tant hi fa, perquè, si revisem la història de Hollywood, no trobarem cap història de marcians ni sobre lingüística, fonètica i simbologia entre les guanyadores de l'Oscar. I no sembla probable que això hagi de canviar el 26 de febrer, tot i les vuit nominacions, incloent-hi les de millor pel·lícula, director i guió adaptat.

---

'COMANCHERÍA' L'Amèrica profunda que va votar Trump

Notícies relacionades

Hollywood balla amb 'La La Land'

Tots els nominats dels Oscars 2017

‘Comanchería’ relata dues històries convergents: la de dos germans (Chris Pine i Ben Foster) que atraquen bancs a Texas per saldar un deute i la del xèrif a punt de jubilar-se obsessionat per caçar-los (Jeff Bridges). Però 'Comanchería' és, per sobre de tot, un portentós retrat d'aquesta Amèrica profunda a què va apel·lar Donald Trump i que va decidir votar-lo perquè no tenia on caure morta; l'Amèrica de la desocupació, les preferents, els desnonaments, la pobresa física i moral.

Metafòrica i crepuscular, acre i polsegosa, 'Comanchería' reformula de manera brillant el 'western' en forma de ‘thriller’ rural, a través de la rotunda direcció de David Mackenzie, autor de 'Convicto (Starred up)'; i l'excel·lent guió de Taylor Sheridan, escriptor també de 'Sicario', de Denis Villeneuve. El film, una de les grans sorpreses de la temporada, ha trencat la banca, de manera gairebé inesperada, amb les seves quatre nominacions nobles a l'Oscar: millor pel·lícula, millor guió, millor muntatge i, per descomptat, millor actor de repartiment per a un Jeff Bridges en estat de gràcia que en un món perfecte --i amb permís de Michael Shannon, fabulós també a 'Animales nocturnos'-- no hauria de tornar a casa amb les mans buides en la cerimònia del 26 de febrer. Seva, la de Bridges, sembla,en qualsevol cas, l'única opció de 'Comanchería' per assaltar Hollywood.