Juanjo Giménez: "Això simplement es disfruta"

La sort està tirada des de dimarts, el dia en què es van tancar les votacions de l’Acadèmia de Hollywood per a aquesta 89a edició dels Oscars, i això deixa només una opció al català Juanjo Giménez, l’únic nominat espanyol gràcies al seu curtmetratge 'Timecode': esperar i disfrutar, segons explica en una entrevista telefònica des de Los Angeles.

    

–¿Què espera de la cerimònia? 

–N’he vist moltes per la tele, però aquesta vegada serà diferent. Vas agafant tensió per la teva nominació i estàs pendent de si et donaran el premi o no, però, a part d’això, es tracta de disfrutar del que passi durant aquelles hores.

–Al recollir el seu premi a Cannes, va esmentar Luis Buñuel ¿Ha pensat què dirà en els Oscars en el cas que guanyi? 

–No acostumo a menjar-me gaire el coco amb això. Encara queden hores, encara que siguin poques, i encara no he pensat res. Ja arribarà el moment de donar-hi voltes.

–¿Com està vivint aquests últims moments? 

–Cada acte és una cosa nova per a nosaltres. Dimecres vaig estar en un sopar de nominats i el vam compartir amb gent de la indústria. Hi havia per exemple Jeffrey Katzenberg i animadors de Disney que ens van explicar anècdotes de la seva feina. No penses que puguis participar en una cosa així, de manera que simplement s’ha de disfrutar i ja està. Ara les coses són bastant diferents de quan vaig arribar. Vaig venir aquí sol, el dia 6 de febrer passat, per al dinar de nominats. Ara ha vingut part de l’equip i la meva família i això canvia les coses. Ja som uns quants i hi ha més efervescència, hi ha expectativa i ja no ho visc sol, ho comparteixo amb la gent i això et marca la diferència.

–M’imagino que això ajuda. 

–Totalment. Sobretot perquè els veig que estan disfrutant del moment fins i tot més que jo. Ells s’ho estan passant fabulosament i em fan força enveja. Però jo la meva part d’entrevistes o d’actes la faig amb molt de gust i entenc el que passa. Soc l’únic espanyol i català nominat, i sé que els Oscars tenen tota l’atenció mediàtica, ja vinc preparat. Ara dedico el temps a la premsa espanyola, però mentre estaven obertes les votacions el focus estava a fer arribar el curt als acadèmics i fer-lo notar, perquè els curts sempre queden una mica fora del focus. Els cinc curts s’estan exhibint en sales des de fa dues setmanes i hi ha molta gent que ha anat a veure’l, públic en general i segur que públic votant també. I crec que alguna cosa hem fet. De fet, crec que si nosaltres no haguéssim estat aquí i si no haguéssim acompanyat el curt com ho hem fet la cosa hauria anat molt pitjor. Almenys l’hem acompanyat fins al final. Ara es tracta d’esperar.

–¿Quin 'feedback' ha tingut dels acadèmics? 

–Poc, però en general bo. L’altre dia  vam veure tots els curts seguits i el nostre és el més curt, 15 minuts, comparat amb els més de 30 que duren gairebé tota la resta. Jo no sé si això l’afavoreix o no, però és el que s’adequa més al que jo entenc com a format curt. Els altres tenen filosofia barrejada, tenen filosofies de llarg, podrien passar per projectes de llargmetratge escurçat. El nostre també és el que més punt de comèdia té, té una barreja de gèneres, i això el diferencia. Si és per bé o per mal, això ja ho veurem.

–La crítica l’ha aplaudit bastant. 

–Personalment m’intento mantenir al marge de llegir prediccions o crítiques perquè penso que entres en una espiral complicada. M’ha agradat mantenir-me el màxim possible al marge, però tot i així m’arriba perquè la gent m’ho filtra. Els distribuïdors em van seleccionar frases d’una crítica que comentava que el nostre era el més estrany, per dir-ho d’alguna manera, el que s’apartava del classicisme dels altres, d’una narrativa més acadèmica i potser més d’acord al gust de Hollywood. Veig que valoren molt aquesta narrativa clàssica, aquest academicisme i aquest buscar l’emoció i les històries humanes en el sentit més clàssic. El nostre té un punt d’experimentació visual, encara que segueixo dient que és un curt per a tots els públics. I és bastant atípic que un curt que hagi passat per Cannes rebi una nominació, no és habitual perquè el gust, la selecció dels acadèmics i el que premien no sol coincidir amb els festivals més autorals o amb un punt més experimental, encara que ja dic que el nostre no el considero així.

–L’intens moment polític que es viu amb Donald Trump sembla que està afectant aquests Oscars i, per exemple, la pel·lícula iraniana 'The salesman' ha desbancat com a favorita 'Toni Erdmann'. ¿Nota que això està influint també en la seva categoria? 

–Absolutament. No només pel que veig en la selecció, sinó pels comentaris que sento en col·loquis. Hi ha moltes preguntes i comentaris tant del públic com d’organitzadors que apunten que s’ha d’emfatitzar la diversitat de les pel·lícules i estan molt orgullosos d’haver seleccionat en l’apartat de curtmetratges cinc pel·lícules estrangeres, i aquest any a més a més totes són europees. No ho veuen com una cosa negativa, sinó amb l’orgull que han obert portes a la diversitat.

Notícies relacionades

Juanjo Giménez, el militant del curtmetratge

'Timecode': i ara, a guanyar l'Oscar

–Com cada any, hi ha qui proposa treure de la gala les tres categories de curt per alleugerir-la i ressusciten una proposta que va estar a punt de fer-se realitat el 1992 però a la qual es va oposar gent com Steven Spielberg. ¿Per què creu que els curts han d’estar en els Oscars? 

–Jo em sento a gust fent curtmetratges i els defenso, ho he fet des del primer moment. La filosofia dels Oscars o de premis que ens toquen de més a prop se m’escapa, però puc dir que això és molt subjectiu. No hi ha premi al millor auditor i forma part de la indústria. Hi ha coses que es valoren amb premis i altres que no. Els curtmetratges els defensaré sempre i entenc que són tan cine com una pel·lícula que dura tres hores. No només aquí, sinó també al nostre país, el caldo de cultiu que proposen els curtmetratges moltes vegades és molt més ric, més variat, més experimental i més divers que el dels llargs. Després si els volen premiar o no ja és una altra cosa. Si els Oscars decideixen eliminar els curts potser després decidiran eliminar el disseny de producció o la millor cançó i al final només li donaran el premi a Ryan Gosling i així acabem abans si anem per aquí.