Caius Coelius va fer les muralles, torres i portes de Bàrcino

Una làpida de tres línies i mitja ha confós ha confós durant més d’un segle arqueòlegs i historiadors, fins al punt d’haver-los fet especular amb una pre-Bàrcino republicana, construïda a Montjuïc dos segles abans que la ciutat imperial. La tesi doctoral d’Alessandro Ravotto també soluciona aquest enigma, amb una proposta que fonamenta documentalment: la làpida, exposada al Museu d’Arqueologia de Catalunya i que diu Caius Coelius, fill d’Atisius, duumvir quinquennal, es va ocupar de la construcció de murs, portes i torres, formaria part de la muralla fundacional, i hauria presidit probablement la porta sud-oest de la ciutat, a prop de l’actual carrer del Call. Així, el duumvir Caius Coelius seria el primer barceloní de nom conegut, i el seu primer regidor d’urbanisme o, pel seu càrrec, més aviat d’hisenda. Potser el petit carrer de Cai Celi que se li va dedicar a Hostafrancs és un reconeixement una mica garrepa...

UN SEGLE DESPISTATS

Anem per parts. El 1903, Pelegrí Casades informava per carta que dies abans s’havia trobat la làpida a prop del cementiri de Montjuïc. Una informació que, demostra Ravotto, sembla ser errònia, i font de l’equívoc que ha durat un segle. Inicialment la grafia es va interpretar com d’època republicana, cosa que juntament amb la ubicació va portar a plantejar que el poblat ibèric que presidia el primitiu port comercial de la zona del Port hauria sigut fortificat per Roma, amb aquells murs, portes i torres dels quals seria testimoni la làpida, després de l’inici de la colonització al segle II abans de Crist. Aquella Barcelona romana primigènia de Montjuïc hauria sigut abandonada en època d’August per fundar des de zero Bàrcino a l’altre costat de la muntanya. No obstant, el fet de no trobar el més mínim rastre d’aquella ciutat va portar amb els anys a una segona hipòtesi: la làpida s’hauria tallat en una pedrera de Montjuïc per a la Bàrcino que coneixem, però no hauria arribat a sortir del taller i allà s’hauria quedat.

EL CARRER D'AVINYÓ, NO MONTJUÏC

No obstant, tot es deu a un error documental. Ravotto ha localitzat en l’inventari dels Museus Artístics Municipals del 1902 la fitxa en la qual consta que l’advocat, director d’El Diluvio i promotor immobiliari Josep Laribal dona aquesta peça, que havia trobat en un enderrocament del carrer d’Avinyó. Laribal, propietari d’una finca que es convertiria en els actuals jardins Laribal de Montjuïc, podria haver traslladat allà la troballa com a decoració abans de donar-la, cosa que potser explica que es classifiqués juntament amb altres troballes de la muntanya. Vaja, que si no fos pes de la pedra arenosa de Montjuïc podríem dir que es va traspaperar.

Notícies relacionades

Redibuixant Bàrcino

Les muralles de Bàrcino encara estan plenes de sorpreses

Precisament el 1902, recorda Ravotto, Laribal havia construït un edifici al número 11 del carrer d’Avinyó, a 80 metres de la porta de la ciutat orientada a Tàrraco. Un lloc plausible i un desplaçament raonable per a una peça reutilitzada de la muralla en una construcció posterior. Situar la làpida en una de les portes de la muralla d’August planteja una altra qüestió, diu Ravotto. Potser les torres de la inscripció es refereixen als bastions laterals de les portes. O potser la primera muralla disposava d’alguna torre més, no trobada encara, cosa que seria coherent amb les característiques castrenses del recinte que ha identificat en la seva tesi l’investigador italià.

Més informació a l'article 'La muralla de Barcelona encara té sorpreses ocultes'