Els Oscars de 'La La Trump'

“M'imagino que els Oscar seran exactament igual que el teu mur de Facebook o el teu Twitter. ¿Per què hem d'ignorar durant tres hores del que estem parlant les 24 hores del dia?” La declaració és de Lin-Manuel Miranda, el creador del fenomen musical de Broadway 'Hamilton', nominat en la 89a edició dels premis de l'Acadèmia de Hollywood per la cançó de 'Vaiana'. I constata el que tothom assumeix com a inevitable: aquest diumenge, la gala al teatre Dolby de Los Angeles serà tant un assumpte de cine com de política.

Aquest és l'any de 'La ciudad de las estrellas (La La Land)', el musical del jove talent Damien Chazelle que obre una deliciosa porta a l'escapisme, dona a Hollywood l'oportunitat de banyar en or un d'aquells miralls on li agrada veure's reflectit i que parteix com a pel·lícula favorita després d'haver igualat el rècord de 14 nominacions de 'Tot sobre Eva' i 'Titanic'.

És també el primer any en els tres últims en què l'Acadèmia no ha de disculpar-se per excloure artistes i treballs negres de les seves principals candidatures, tot i que a Hollywood li queda enorme camí per recórrer per donar per superat l'examen de la diversitat, sobretot pel que fa a altres minories com els hispans o les dones. Però el 2017 és també l'any dels primers Oscar de l'era de Donald Trump.

- Els crítics d'EL PERIÓDICO llancen els seus arguments a favor i en contra dels nou films que opten a l'Oscar

“ÉS MOMENT D'INVOLUCRAR-SE”

No es recorda un ambient tan políticament tens i carregat ni tan sols remuntant-se al 2003, quan la gala es va celebrar la setmana que va arrencar la guerra de l'Iraq i va estar marcada pel discurs de Michael Moore, que al recollir la seva estatueta per 'Bowling for Columbine' va denunciar com a “ficticis” resultats electorals, president i les raons donades per iniciar la contesa. I aquest divendres, per exemple, una de les principals festes dels dies previs als Oscars, la que organitza la United Talent Agency, es va substituir per una manifestació en què van participar estrelles com Jodie Foster. “No em sento gaire còmoda usant la meva cara pública per a l'activisme”, va confessar l'actriu, però “aquest any és molt diferent i és moment de mostrar-se, d'involucrar-s'hi”.

En l'acte també hi va haver un videomissatge d'Ashgar Farhadi, el director iranià nominat per 'El viajante', que ha desplaçat com a favorita en llengua estrangera 'Toni Erdmann', i que no assistirà a la cerimònia en protesta pel veto que Trump va imposar a refugiats i ciutadans de l'Iran i sis països de majoria musulmana més, frenat pels tribunals i condemnat globalment. I guanyi o no un director que ja va rebre l'estatueta per 'Nader i Simin, una separació', l'acte de resistència està anunciat. Farhadi i els seus companys de categoria han emès un comunicat denunciant el creixent “fanatisme” als EUA i han avisat que el guardó serà dedicat a activistes, periodistes, artistes i altres “que treballen per promoure la unitat i la comprensió i que defensen la llibertat d'expressió i la dignitat humana, valors la protecció dels quals ara és més important que mai”.

També Sélim Azzazi, que amb el seu curt 'Ennemis intérieurs' competeix amb 'Timecode', del barceloní Juanjo Giménez, ha anunciat que si guanya parlarà d'alguna cosa més que de cine. “No puc no fer cap comentari”, ha avançat el director, que s'ha situat com a favorit gràcies a la ressonància de la seva història de persecució política per motius religiosos.

QUATRE DÈCADES DE TRADICIÓ

Han passat 45 anys des que, al recollir el 1972 el seu Oscar per 'Klute' en un moment d'ebullició contra la guerra del Vietnam, una actriu tan activista com Jane Fonda va sorprendre dient només “hi ha moltes coses a dir i no ho diré avui”. Però des d'aleshores les declaracions polítiques s'han fet tradició als Oscars i l'allau d'aquest diumenge s'espera en múltiples fronts. Un són els discursos de guanyadors però un altre és l'alfombra vermella (per la qual no podrà desfilar un dels sirians protagonistes d'un dels curtmetratges documentals nominats a l'haver sigut frenat a última hora a Turquia). I seria més que estrany si la política i Trump no apareguessin en el monòleg i els acudits del mestre de cerimònies, el presentador de 'late-night' Jimmy Kimmel.

El que només es descobrirà quan vagin donant-se els premis és fins a quin punt el polititzat ambient als EUA ha marcat també les votacions. Encara que el tsunami 'La La Land' domina apostes i quinieles, hi ha qui creu que alguns acadèmics poden haver-se inclinat per treballs més sobris i no podrien posar-se pegues a una decisió salomònica que reconegués a la vegada 'Moonlight' com a millor pel·lícula i a Chazelle com millor director.

Notícies relacionades

Oscars 2017: Costat bo (i costat dolent) de les pel·lícules nominades

Juanjo Giménez: "Això simplement es disfruta"

'Moonlight' és en qualsevol cas favorita per alçar-se amb l'Oscar a guió adaptat i el seu triomf pot ser un dels descansos per a l'Acadèmia després de dos anys d'OscarSoWhite. Però encara hi ha més coses: per primera vegada en les quatre categories d'interpretació hi ha actors negres i tres d'ells són favorits: Denzel Washington i Viola Davis per 'Fences' i Mahersala Ali per 'Moonlight'. Entre les nou nominades a millor pel·lícula hi ha 'Figuras ocultas', el principal èxit de taquilla de la categoria, i per primera vegada opten a l'Oscar una muntadora i un director de fotografia negres.

I al monumental documental 'OJ Made in America' només li trepitgen els talons l''exposé' de l'esclavització a través del sistema de justícia penal '13^th' que ha dirigit Ava DuVernay i 'I am not your negro', la joia que ressuscita els assajos de la imprescindible veu de James Baldwin. Barack Obama ja no és al Despatx Oval, però la conversa sobre el pecat original dels EUA segueix tan vigent com sempre. També als Oscars de 'La La Trump'.