Will Eisner, 100 anys d'una llegenda del còmic

El 1978, el ja cèlebre creador de 'The Spirit' va publicar 'Contrato con Dios', on en les primeres pàgines, el protagonista, sota una pluja torrencial, torna a casa seva, al Bronx, capcot i devastat després d’enterrar la seva filla. Una escena, va confessar molt després, que exorcitzava la mort de la seva mateixa filla i mostrava la indignació que va sentir al no entendre com Déu va permetre aquella tragèdia. La resta era ficció, però aquella història va convertir Will Eisner (1917-2005) en el pare de la novel·la gràfica i en llegenda del còmic. Demà fa un segle del seu naixement.

Perquè el novaiorquès, que aquell 1978 havia superat els 60 anys i era un referent del mitjà amb una carrera d’èxit i reconeixement a les espatlles, va fer realitat, amb 'Contrato con Dios' (que portarà al cine Barry Jenkins, director de Moonlight), una idea que ja li rondava pel cap des dels seus inicis («els còmics eren l’embrió d’un nou mitjà artístic... la novel·la il·lustrada», va escriure el 1941): fer un còmic de temàtica adulta i pensat per ser distribuït en llibreries generalistes, mà a mà amb les obres literàries, cosa diferent del popular còmic de grapa, barat i venut en botigues especialitzades i majoritàriament de superherois.

I ja des de la portada va encunyar el revolucionari terme de «novel·la gràfica», dues paraules que pretenien treure el còmic dels nínxols d’entreteniment i lectura per a nens i joves per prestigiar-lo entre els adults i que, com ell mateix va pregonar, fos «acceptat per la crítica com un mitjà artístic més, com una forma de literatura popular respectable» perquè «la historieta és un mitjà únic en el seu gènere, amb estructura i personalitat pròpies, que pot tractar qualsevol tema, per intricat que sigui».

Després de 'Contrato con Dios', Eisner va publicar unes 20 novel·les gràfiques més, algunes reunides en volums com 'Nueva York (El edificio, Apuntes sobre la gente de ciudad, Gente invisible…)', ambientades a la seva ciutat natal, o l’autobiogràfic 'La vida en viñetas (El soñador, Las reglas del juego, Viaje al corazón de la tormenta...)'. Són històries emmarcades a l’Amèrica urbana que ell, nascut a Brooklyn i criat al Bronx, en una família d’immigrants jueus, volia que es veiessin reals. Relats sobre la condició humana, amb personatges que intenten canviar el seu destí; en opinió de Neil Gaiman, «gent ferida i massegada que, amb optimisme o desesperació, camina cap a la tomba, ja sigui sola o en companyia».

Notícies relacionades

Un Saló del Còmic d'alta volada

100 anys de 'TBO' en 7 personatges

Abans de 'Contrato con Dios', amb tot just 20 anys, el 1937 va obrir un estudi amb Jerry Iger, on van treballar genis dels superherois com Bob Kane i Jack Kirby. I, sent un dels pioners a conservar els drets de les seves creacions, el 1940 va néixer a la premsa dominical 'The Spirit'. Sota la màscara i el vestit blau s’hi amaga el detectiu privat Denny Colt, a qui es dona per mort i que reneix com a justicier emmascarat que lluita contra el crim a la fictícia Central City. Segons Eisner, la sèrie es va convertir en «una orgia d’experimentació» per llançar tot el que li «passava pel cap»: tècniques narratives noves, enquadraments cinematogràfics, clarobscurs i la barreja de gènere negre i humor.

Eisner, el nom del qual porten els considerats Oscar del còmic, que entrega cada any la Comic Con de San Diego, ha sigut reverenciat per grans del mitjà com Alan Moore –«és el principal responsable que el còmic tingui cervell»– o Frank Miller –«és, i ho continuarà sent, un dels meus inestimables ídols»– i per escriptors com Michael Chabon –«és únic per haver intuït des del principi que els còmics no havien de ser una forma d’art odiada, bastarda, barata i menyspreada, i que tenien el potencial de ser art de veritat»– i John Updike –«estava més que avançat al seu temps; el present encara intenta atrapar-lo»–. Res de més cert, perquè el mateix Eisner va augurar: «Estic convençut que el contingut de les històries serà el combustible del futur dels còmics».