Donovan: "Els poetes estem al servei dels déus"

El cantautor escocès Donovan (Glasgow, 1946) actua aquest diumenge al festival Músiques Disperses (MUD) de Lleida. Als seus 70 anys, aquesta llegenda del folk psicodèlic, autor de cançons com Season of the witch i Hurdy Gurdy Man, fa aquesta escala catalana en una gira europea en solitari que també inclou parades a Madrid i Gijón i amb què commemora el 50è aniversari del llançament del disc Sunshine Superman.

–Després de tants anys, ¿té clar per què fa música? 

–És una crida, una vocació. Procedeixo de vides anteriors, d’una tradició de poetes irlandesos i escocesos.

–¿Quin aprenentatge va obtenir actuant de jove al carrer? 

–El carrer és el lloc per on la gent passeja, així que els narradors d’històries o els joglars esperem allà que apareguin. Sempre es va cantar a l’exterior fins que va arribar el món modern perquè a l’interior estava fosc. No hi havia amplificació, no hi havia energia elèctrica, no hi havia mànagers, no hi havia agents. Només una persona, el seu instrument i una gorra a terra per a les monedes. Sempre anava molt millor tenir una noia jove o un xaval que es mogués entre la multitud recollint els diners. I després te n’anaves a dinar a un bar. Actuar al carrer és una forma pura i no s’hauria de prohibir.

–Costa imaginar Donovan reescoltant un disc que va gravar fa 50 anys com Sunshine Superman

–El meu treball és atemporal i sempre fresc. No té edat. Revisito aquestes cançons amb el meu públic i estan vives quan són cantades i tocades. Els temes són sempre actuals en el meu treball. El viatge humà és sempre el mateix. La gran pregunta és descobrir per què ets aquí. Jo sé per què hi sóc. El treball dels poetes és reunir la tribu amb la font. Estem al servei dels déus.

–A més de publicar Sunshine Superman, la seva vida va patir un altre gir el 1966. Va aparèixer al diari Sunshine SupermanNews of the Worl? 

–El filòsof Arthur Schopenhauer deia: «Tota veritat passa per tres fases: primer, és ridiculitzada; segon, rep una violenta oposició; tercer, és acceptada com una cosa evident». Vaig estar en el punt de mira, com sempre passa amb els poetes. La patrulla antidroga em va col·locar l’haixix. Jo no tenia res quan van registrar el meu apartament. El cap d’aquella patrulla va acabar a la presó per col·locar-nos la droga.

–¿Quin és el pitjor efecte que va tenir aquella campanya en vostè, més enllà de no permetre-li entrar als Estats Units uns quants mesos? 

–La patrulla em va trencar una pagoda de marfil xinesa del segle XVIII i el seu estoig de cristall.

–Alguns veterans com Neil Young diuen que la millor forma d’interpretar una cançó que ja has tocat centenars de vegades sense avorrir-te és reviure el moment en què la vas compondre. ¿Em pot parlar de quan va escriure Legend of a girl child Linda

–Estava adormit en un somni màgic quan em va arribar la cançó. Estava de gira. Em vaig despertar a l’habitació d’un hotel a Suècia. Recordo sentir la cançó en el somni i adonar-me que era jo mateix qui la cantava i que estava viatjant pels astres fins al regne de les fades, on es cacen cançons de l’aire. Vaig agafar la meva guitarra a l’alba a l’habitació de l’hotel i vaig començar a cantar-la. Vaig despertar el meu millor amic Gypsy Dave i li vaig cantar 10 versos. Gypsy diu que això només ha passat tres vegades.

–¿I el vers «Cristalls brillants en cascada ballaven melodies de clavicèmbal en dunes de sorra sense empremtes de trepitjades»? 

–Els versos que cita no em porten el record de mi escrivint-los, sinó de mi escoltant-me a mi mateix cantant-los al regne dels astres. La platja de cristalls i la sorra sense empremtes estan dins de tots nosaltres si ens preocupem d’endinsar-nos-hi. A Irlandas’anomena Tir Na Gog, la terra de l’eterna joventut.

–En l’època de Sunshine Superman

–Quan vaig ingressar al Rock & Roll Hall of Fame, van dir de mi: «Amb Sunshine Superman, Donovan va iniciar sense ajuda de ningú la revolució psicodèlica». Però el disc no tractava només de les plantes màgiques. És igual que arribis guiat pels xamans de les tribus, en braços de plantes màgiques o que t’hi introdueixis mitjançant exercicis ancestrals de ioga. En cadascú de nos­altres hi ha un nivell de consciència més profund al qual se l’anomena de moltes maneres i que segueix ocult a la nostra vista. Els Beatles i jo vam viatjar a l’Índia, vam ser iniciats i vam tornar a Occident amb aquest coneixement que havia estat perdut i amagat 2.000 anys. Es va descobrir que les plantes màgiques eren sovint un mètode difícil i extrem d’endinsar-se en el teu costat transcendental, així que ara el viatge més segur i durador es coneix com a meditació transcendental.

Notícies relacionades

Un premi per a les empreses joves que busquen el canvi social

Refugi del soroll i la fúria al Palau

–A Sunshine Superman

–Existia una fraternitat en què es compartien sons creatius. Hi havia una ànsia d’aprendre dels altres i de transmetre les habilitats que s’aprenien. No hi havia competència, ego ni avarícia pels diners. La raó era simple: tots procedíem de les comunitats bohèmies de les tradicions irlandeses, escoceses i gal·leses de poesia, música, art, literatura, filosofia i ensenyament místic de la deessa celta Danu.