Muntsa Alcañiz s'enfronta a l'Alzheimer a La Seca

¿Com es reacciona davant un diagnòstic d’Alzheimer? ¿Què es fa davant el cruel i irremeiable destí? ¿Quines decisions es prenen davant la progressiva pèrdua de memòria? Aquestes i altres preguntes es planteja la coneguda actriu Muntsa Alcañiz com a protagonista d’Abans que arribi l’alemany, una premiada obra de l’autora mallorquina Marta Barceló. Pedro Mas encarna la resta de personatges d’aquest muntatge.

Acaba d’estrenar-lo La Seca-Espai Brossa i espera obtenir a Barcelona el mateix èxit que ja va tenir a Palma, on el text va guanyar el segon Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. L’autora és una experta en aquesta mena de combats en què es fan lectures d’obres a càrrec d’actors i el públic vota la que més li agrada. Aquesta temporada, Barceló també ha triomfat amb Tocar mare, que va obtenir la victòria tant en el quadrilàter del Temporada Alta de Girona com en la filial del festival a Buenos Aires (Argentina).

«Estem molt contents de la rebuda que ha tingut fins ara Abans que arribi l’alemany i espero que la cosa segueixi igual ara que arribem a Catalunya», afirma Barceló. «El públic, en general, surt emocionat del teatre, però no deprimit. És una obra amb molta llum perquè el tema ja és prou dramàtic».

El seu text incideix tant en la presa de consciència de la protagonista com en la seva valenta reacció davant la malaltia. «L’obra parla d’una dona que es rebel·la i pren les regnes de la seva vida. Però també parla de com tractem la gent gran, d’identitat, llibertat i respecte».

«La meva àvia va patir Alzheimer. Per desgràcia, sé de què parlo», confessa Barceló. A ella ja li va dedicar Maria, la primera obra que va escriure sobre aquest tema. Abans que arribi l’alemany va sorgir després d’assabentar-se que una altra persona molt estimada havia sigut diagnosticada de la mateixa malaltia. «Allò em va afectar i em vaig adonar que encara em quedaven moltes coses per explicar».

RIURE HUMANISTA

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’acció transcorre en un espai inconcret, durant els dies que segueixen al moment en què la Júlia (Alcañiz), una dona d’una seixantena d’anys, descobreix que té Alzheimer. Un cop passat el xoc inicial, començarà a assimilar la notícia. En escena, els seus records i els seus pensaments s’alternaran amb els punts de vista de la resta de personatges, com amics i familiars. «Algunes d’aquestes trobades creen situacions bastant còmiques», afirma l’autora. A través d’ells, la protagonista descobreix altres formes de veure la malaltia. «No és un riure sarcàstic el que provoca l’obra, sinó un riure per contrast, molt humanista», subratlla Muntsa Alcañiz.

L’actriu es va sumar al projecte dos dies després de llegir el text. Ella, que va ser professora tant del director de l’obra, Joan Fullana, com de l’autora i de l’actor Pedro Mas, va considerar un repte assumir el complex personatge de la Júlia. «És un paper amb molts colors i textures que et fa passar per molts estats emocionals, una dona amb els sentiments a flor de pell», afirma Barceló.