El discurs 'trans' puja a escena

El discurs 'trans' assalta la cartellera teatral barcelonina. En ple debat sobre la necessitat de fer més visibles les diverses maneres d’assumir la identitat sexual (un debat que ha agafat protagonisme arran de successos com les agressions homòfobes de Berga o la campanya transfòbica d’Hazte Oír), diversos espais escènics de la ciutat proposen durant els mesos de març i abril una bateria d’espectacles, conferències i tallers per acostar-se al món transgènere. Una invitació a obrir la mirada i a «anar més enllà dels estereotips binaris d’home/dona» és el que comparteixen els dos cicles que els responsables de la Sala Beckett, el Mercat de les Flors i la sala Hiroshima han programat per a les pròximes setmanes. Un ampli mostrari de muntatges teatrals, espectacles de dansa i «accions performatives» que qüestionen tant els rols de gènere com el marc social.

    

Malgrat que la coincidència en el temps ha sigut pur atzar, és inevitable que la polèmica generada per l’autobús taronja de la plataforma ultracatòlica Hazte Oír (el que duia impresa la frase «els nens tenen penis; les nenes tenen vulva») surti a col·lació. Marc Olivé, coordinador del cicle al Mercat de les Flors –amb Gastón Care (Sala Hiroshima), del cicle TRANSaccions–, es permet, no sense ironia, aconsellar als impulsors de la campanya que assisteixin a alguna de les sessions. «Si hagués de recomanar alguna obra a aquesta gent perquè veiessin les coses d’una altra manera, potser m’inclinaria per 'The WOMANhouse', un muntatge amb molt fons relacionat amb un gran treball pedagògic», destaca.

   

En aquesta producció d’Andreas Constantinou, un dels creadors més innovadors de l’escena artística danesa, quatre intèrprets femenines summament atlètiques es transformen en homes i es comporten com mascles fanfarrons i busca-raons. 'The WOMANhouse', un muntatge tendre i agressiu que trenca estereotips sobre el que representa ser un home i sobre el que els cossos femenins poden fer, es representarà al Mercat l’1 d’abril.

AMPLIAR LA MIRADA

«Ens pensem que tenim la mirada neutra, però no és així», subratlla Laia Grau, responsable del cicle La revolució dels gèneres a la Sala Beckett, una iniciativa que es proposa posar en qüestió «els esquemes i els models culturals d’un món eminentment masculí i patriarcal». La primera part del cicle permetrà abordar el tema del gènere des d’un punt de vista filosòfic i sociològic i reflexionar sobre el perquè i el com es construeixen els estereotips de gènere en la ficció. La segona part planteja diferents maneres per ampliar aquesta mirada.

    

Tot plegat es farà a través d’una sèrie de muntatges, xerrades i tallers (amb menció especial per al curs 'Introducció a la Performance Drag King', a càrrec de la cooperativa Fil a l’agulla) que, al llarg de quatre setmanes, portarà a escena «el canvi de paradigma imprescindible per fer trontollar les més sòlides estructures del sistema de valors en què hem viscut fins ara».

    

Entre els títols del cicle destaca l’estrena d’'Eva i Adela als afores', una peça de Mercè Sarrias dirigida per Toni Casares i protagonitzada per Sílvia Bel i Rosa Renom, que interpreten dues dones que l’any 2050 viuen al marge de la societat (funcions del 22 al 30 d’abril). I hi haurà dos reposicions: 'Crotch0 (del 23 al 26 de març), una proposta 'performàtica' de Catalina Carrasco i la companyia balear Baal que es va estrenar al Festival de Tàrrega i que planteja un món sense gèneres, i l’aclamada 'Limbo' (del 30 de març al 9 d’abril), obra interdisciplinària de Les Impuxibles (Míriam Escurriola, Clara Peya i Ariadna Peya) sobre una noia que se sent noi. La dramatúrgia és de Marc Rosich, a partir de textos de Miguel Missé i Pol Galofre.

    

El cos i el gènere són els dos grans temes al voltant dels quals giren les performances del cicle TRANSaccions que programen conjuntament el Mercat de les Flors i la Sala Hiroshima. «No presentem peces noves, sinó peces necessàries», proclama Marc Olivé. I són necessàries, afegeix, perquè és necessari ajudar a donar visibilitat a aquesta mena de qüestions. «Els artistes estan abordant el tema del gènere d’una manera nova i hem volgut fer arribar el seu missatge al públic». I afegeix que «el que seria ideal, en qualsevol cas, seria que aquestes peces s’incloguessin dins de la programació sense haver de formar part de cap cicle per cridar l’atenció».

LLENGUATGE CONTEMPORANI

Les obres de TRANSaccions comparteixen la utilització d’un llenguatge molt contemporani i, subratlla Olivé, generoses dosis de sentit de l’humor. Tanya Beyeler, de la companyia El Conde de Torrefiel, aclareix que es tracta de «la mena d’humor que surt quan rius per no plorar» perquè «és una manera de distanciar-se d’alguna cosa dolorosa i massa present per entendre-ho amb perspectiva». La companyia fundada per Beyeler i Pablo Gisbert presenta 'Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke' (del 30 de març al 2 d’abril), una mirada sobre l’Europa del segle XXI a partir de les històries de 12 joves.

  

 Dins de la programació del cicle destaca la retrospectiva dedicada al coreògraf britànic Jonathan Burrows. Aquest referent europeu de la dansa, la comèdia i la 'performance' presentarà, des de divendres que ve fins a diumenge dia 19 de març, 'Hysterical furniture', un conjunt de duos amb un plantejament obert i anàrquic realitzats en col·laboració amb el músic i compositor italià Matteo Fargion.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

  

 El premiat artista Trajal Harrel, un dels coreògrafs més destacats de la seva generació, participarà en un projecte col·lectiu amb Cecilia Bengolea, François Chaignaud i Marlene Monteiro. '(M)IMOSA / Twenty looks or Paros is Burning at the Judson Church' (el 24 i el 25 de març) és un díptic transgressor que imagina la trobada entre el moviment 'vogue' del Harlem de principis dels anys 60 (i convertit en fenomen pop per Madonna als anys 90) i els pioners de la dansa postmoderna. Uns dies abans, el 19 de març, Harrell interpretarà una versió de cambra de l’obra a la sala Hiroshima.