Carambola llatina amb Juan Magán i Gent de Zona

El català Juan Magán i el duo cubà Gente de Zona comparteixen públic similar i el superèxit conjunt 'He llorado'. Però tenen moltes més coses en comú. Tant l’un com els altres s’han convertit en primeríssimes figures d’una escena llatina internacional a la qual no és gens fàcil accedir des de l’entorn en què professionalment van créixer. I el que és més important: l’han enriquit amb nous i diferencials sons. Ara també comparteixen gira junts que avui arriba a Barcelona. Tres 'papitos' dels ritmes urbans per posar el punt final a la celebració de sant Josep.  

Gairebé 300 milions de reproduccions a Youtube suma el seu èxit 'He llorado', que servirà d’intersecció comuna entre dos espectacles d’una  durada que en total sobrepassarà les tres hores. Inesperadament, fa tres mesos escassos, el concert es va incorporar al cartell de la 18a edició del Festival Mil·lenni. Es va anunciar al Palau Sant Jordi, encara que al final tindrà lloc al Sant Jordi Club, amb reubicació de les entrades anteriorment venudes. 

 

REI DE L'ELECTROLLATÍ

 La primera part la protagonitzarà Magán, rei d’un so, l’electrollatí, que molts qualifiquen de creació seva. «Vaig ser el primer de fer-lo. Es tracta d’una fusió de dos gèneres que ja estaven creats, llavors no sé si és una creació o una fusió… Un fan dirà orgullosament que el vaig crear, de la mateixa manera que la Coca-Cola reuneix ingredients ja existents per convertir-los en un refresc. Un hater, en canvi, dirà que només vaig fer que barrejar elements que ja existien d’una manera molt simple. Jo, lògicament, abandero la gent que m’estima, però no suscric cap de les dues opcions», afirma Magán.  

Sembla impossible que un dels espanyols que més coses diferents ha aportat mai a la música electrònica no hagi actuat mai al Sónar. ¿No l’hi han ofert? «No. Suposo que no veuen un negoci en mi per al seu públic», afirma. Públic entre el qual, per cert, ha estat ell mateix en no poques ocasions. 

DE BADALONA A SANTO DOMINGO 

Avui viu a la República Dominicana, d’on és la seva dona, però va néixer i créixer a Badalona. Va passar la seva adolescència al Masnou per instal·lar-se després a prop de Sabadell, on encara residia quan, fa pocs anys, es va convertir en aclamada figura internacional. Versàtil factòtum a qui uns es refereixen com a cantant, altres com a productor, altres com a discjòquei, altres com a impulsor de talents amb la seva pròpia factoria discogràfica: We Love Asere... 

Encara més heroic que triomfar a gairebé tot Amèrica i països com França, Suïssa, Romania i Portugal podrien semblar les seves recents incursions a Eivissa, on els ritmes llatins eren gairebé tabú. «Avui dia aquest prejudici està canviant i la meva música forma part de la banda sonora de l’illa». Amb sessions periòdiques a Privilege i el disc 'LatinIBIZAte'. Ja té disc nou pràcticament enllestit, i el seu single d’avançament, titulat 'Rápido, brusco, violento', s’estrena la setmana que ve. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El moment més esperat d’aquesta gira serà, sense cap dubte, el 'ménage à trois' que tindrà lloc entre el seu xou i el dels cubans Gente de Zona, cantant junts 'He llorado'. «Gente de Zona, los que nunca te abandonan», exclamen ells en aquesta milionària peça. Encara que per a aquest article, on estava previst comptar també amb el seu punt de vista, hagin cancel·lat l’entrevista acordada. I és que fa pocs dies, a l’altre banda de l’Atlàntic, es va desencadenar una tempesta capaç de fer trontollar fins i tot el seu pròsper estatus. Perquè igual que l’èxit internacional de Magán, l’acceptació nord-americana de Gente de Zona gairebé es pot considerar un miracle.

A L'ULL DE L'HURACÀ 

Una història que sembla gairebé una metàfora de l’esfera política, de l’acostament entre Cuba i els Estats Units, que amb el canvi presidencial a la Casa Blanca perilla. «Miami me lo confirmó» repetien en la seva arxifamosa 'Gozadera'. I fins i tot van rebre les claus de la ciutat de mans del seu alcalde, que ara amenaça de retirar-les-hi. Ells, que van aconseguir l’impossible de triomfar allà com cap altre sense necessitat de trencar lligams  amb la seva illa natal, es troben ara en l’ull de l’huracà. ¿El motiu? Un vídeo d’una actuació seva en què puja a l’escenari a ballar el net i cap de seguretat de Raúl Castro. ¿Geopolítica o culebró caribeny? La resposta no la tindrem en aquest concert, però sí una cascada de fogosos èxits a mig camí entre l’actual reggaetón i més tradicionals estils antillans.