Kosmopolis obre una primavera de festivals literaris

Cada primavera, amb el 23 d’abril a l’horitzó, es reactiva, amb més intensitat o menys, el debat sobre fins a quin punt Sant Jordi hauria de concebre’s com una setmana del llibre, més que com una única, esgotadora i efímera jornada, amb activitats que aprofitin la presència d’autors a Barcelona més enllà de la tríada venda-firma-passejada. Però cada vegada més fins i tot la setmana de Sant Jordi queda petita. Aquest any, amb l’única pausa de la Setmana Santa, una successió de festivals amb el llibre com a protagonista s’aniran succeint durant tot un mes, fins a la mateixa vigília del dia del llibre. I el primer comença avui: Kosmopolis, solapat a partir de demà amb el festival Mot d’Olot i Girona.

Kosmopolis –«festa de la literatura amplificada» que arriba amb el lema Quan tot canvia– girarà en la seva novena edició al voltant de diversos canvis: el climàtic, el de la perspectiva de gènere i el dels mitjans de difusió de la cultura. Amb un «equilibri», segons el director del CCCB, Vicenç Villatoro, entre els noms consolidats i els emergents i més arriscats, entre les apostes per temes de debat que fan de Kosmopolis «un festival amb intenció» i la passarel·la d’autors que aprofiten, com tot festival literari, per presentar les seves novetats en contacte directe amb els seus lectors (un propòsit amb el qual col·laboren les editorials, que fan possible que la festa surti per uns contingudíssims 259.000 euros) i que Kosmopolis intenta relacionar, encara que a vegades sigui de forma una mica forçada, amb la intenció del festival.

«El gran canvi al qual ens enfrontem és el canvi climàtic i el nostre enfocament és veure quins serien els canvis mínims de sensibilitat per, si més no, atenuar-ne els efectes», plantejava ahir el director del festival, Juan Insúa. Un eix que suma els noms del filòsof Timothy Morton (articulador del concepte de la dark ecology, el més allunyat possible de l’antropocentrisme), l’autor de Marte rojo, Marte azul i Marte verde, Kim Stanley Robinson, i tres assagistes que s’han acostat a les intel·ligències vegetal (Stefano Mancurso i Hope Jahren) i animal (Carl Safina).

Als autors que passaran pel CCCB per debatre, sotmetre’s a les preguntes del públic i firmar les seves obres, l’habitual litúrgia del festival literari (Echenoz, Nesbo, Lemaitre, Banville, un Werner Herzog en diàleg, dissabte, Paul Holdengräber) se’ls sumaran altres noms com l’autor de El uso de las ruinas, Jean-Yves Jouannais, i l’escriptor i divulgador Daniel Tammet, diagnosticat amb la síndrome del savi i que diumenge conversarà amb Màrius Serra. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però les possibilitats de descobriment a Kosmopolis s’amplien amb dos programes paral·lels. Per un costat, el Canal Alfa, una programació audiovisual amb estrenes com Notfilm, la cinta de Ross Lipman sobre Film, la pel·lícula en què van col·laborar Samuel Beckett i Buster Keaton, o els quatre retrats de John Berger filmats per Tilda Swinton, Colin McCabe, Cristopher Roth i Bartek Dziadosz. I per l’altre, la cinquena edició del Bookcamp, el cicle de trobades i tallers sobre la transformació del llibre a partir de les noves narratives digitals, l’audiollibre, les experiències transmèdia o la socialització a les xarxes de la lectura i escriptura. Encara que el llibre imprès estigui demostrant més resistència de l’esperada (es podrà preguntar al respecte a alguns dels ponents que fa anys van pronosticar que a aquestes altures ja estaria a un pas de la desaparició). 

.