L'última sessió del Comedia a la qual no va anar ningú

Les coses últimament no estaven anant gaire bé, però els dos porters, l'operador i la "taquillera-bombonera" que dijous tenien torn al cine Comedia de Barcelona no recordaven una nit tan desoladora: no havien venut una sola entrada per a cap de les cinc sales que tenien projecció programada i al carrer, malgrat l'habitual tràfec del passeig de Gràcia amb Gran Via, ningú s'acostava a les taquilles. Van esgotar tot el que van poder fins que, afligits, van decidir suspendre l'última sessió i abaixar la persianasuspendre l'última sessió. Ni un espectador, el buit, el no-res, malgrat ser dijous a la nit i al reclam de pel·lícules amb ganxo com ‘Incerta glòria’, ‘La La Land’ i ‘Locas de alegría’.

 “Mai, en els 20 anys que treballo aquí, havia passat una cosa semblant. Alguna vegada havíem tancat per falta de públic un dels dos edificis que formen el cine, però aquesta és la primera vegada que tanquem tots dos”, recorda amb tristesa Víctor Valdobí, un dels sis treballadors del cine actualment en nòmina. Aquest diari va intentar, sense èxit, posar-se en contacte amb la família Padró, responsable de l'explotació del negoci des de finals dels anys 30, quan el va obrir inicialment com a teatre per transformar-lo, el 1960, en sala de cine.

 “Sabem que el Comedia pot tancar en qualsevol moment. La situació és molt dolenta”, explica Valdobí, porter del cine des de 1997. “El 70-80% del nostre públic és gent gran,  i la gent gran no surt de nit. Les sessions nocturnes solen ser un desert, amb projeccions a vegades de menys de 10 persones per sala”, diu l'empleat, que té clares les causes del desastre: “La gent jove prefereix multisales on anar amb el cotxe i després sopar. Centres comercials com La Maquinista, Las Arenas i l'Splau ens han fet molt de mal. Tot això, sumat a l'alt preu de les entrades i l'IVA. No hi ha més”.

L'emblemàtic Comedia sembla, per tant, condemnat com molts altres grans cines del centre de la ciutat que, entre la progressiva pèrdua de públic i les dificultats d'adaptació als nous temps (gustos, hàbits de consum, especialització), han hagut de tancar per sempre. La llista és cruelment llarga, però els coses són així: Rex, Palacio del Cinema, Alexandra, Novedades, Club Coliseum, Urgel… Un desert urbà amb singularitats com els Texas, renascuts com a cine de reestrena en VO de les cendres del Lauren Gràcia, o el Phenomena, l'única gran sala de la ciutat capaç de convertir el simple fet d'anar al cine en un petit gran esdeveniment, amb la seva cortina vermella, el seu vestíbul, la seva marquesina il·luminada.

La sessió nocturna suspesa dijous dol pel que té de simbòlic i descarnat, però el drama del Comedia ve de lluny. Els propietaris de l'edifici, les famílies Pla i Planàs, van interposar el febrer passat una demanda de desnonament contra l'empresa Espectáculos SL, de la família Padró, encarregada de l'explotació del cine, per l'impagament de gairebé un any de lloguer. L'empresa, per la seva part, ha presentat un concurs de creditors, cosa que fa pensar en un futur més aviat fosc per al Comedia tal com el coneixem fins ara.

Per fortuna, i dintre de les coses dolentes, les famílies Pla i Planàs semblen inclinades, en principi, a deixar que el Comedia, en cas de tancament, continuï sent un equipament cultural, ja que està catalogat així, i no una gran botiga de moda, com ha passat a les altres tres privilegiades cantonades del passeig de Gràcia amb Gran Via, ocupades per emblemàtics recintes comercials de Zara, H&M i, a partir de tardor, el gegant japonès Uniqlo. Segons va informar 'La Vanguardia' el 7 de febrer, els amos de l'edifici van iniciar gestions amb la consultora Aguirre Newman per trobar un operador que mantingués l'activitat cultural en aquest espai, ja sigui com a cine o com a teatre. Segons va poder saber aquest diari, la cadena Yelmo, responsable a Barcelona dels cines Icària i amb sales a Abrera, Barberà del Vallès, Castelldefels i Sant Cugat, hauria mostrat el seu interès per poder fer-se càrrec de l'explotació del Comedia en el cas que Espectáculos SL acabi tirant la tovallola. En l'actualitat, el Comedia està explotat per la família Padró, però la programació recau en mans de la cadena Cinesa.

PALAU, TEATRE I CINE

El fantàstic edifici del Comedia forma part del que un dia va ser el Palau Marcet, construït entre 1887 i 1890 per l'arquitecte Tiberi Sabater per ser la residència personal de l'empresari i polític conservador Frederic Marcet. Després de la mort del magnat, el 1935, l'emprenedor Josep Maria Padró va proposar reconvertir el palau en teatre, projecte que va quedar truncat per la guerra civil, però que es va reprendre just a l'acabar la guerra. Finalment, i després d'un acurat treball de remodelació a càrrec de l'arquitecte Josep Rodríguez Lloveras, el Teatre de la Comedia alçaria el teló l'abril de 1941 amb la representació d'‘Aves y pájaros’, de Jacinto Benavente.

Notícies relacionades

Tres amants del cine i un antiquari salven les icòniques lletres de l'Urgell

El Comedia suspèn l'última sessió de dijous per falta de públic

A finals dels anys 50, els Padró van decidir reconvertir el teatre en cine. La rendibilitat econòmica, els nous temps. El canvi va caure malament al sector teatral de la ciutat, que es va manifestar, sense èxit, a la plaça de Sant Jaume per presentar la seva queixa a l'alcalde Porcioles. El nou cine Comedia obriria les portes el 19 de desembre de 1960 amb la projecció del ‘thriller’ ‘Un grito en la niebla’, amb la llavors imbatible Doris Day passant-ho malament en companyia de Rex Harrison i John Gavin. La resta, com sol dir-se, ja és història, amb la inevitable reconversió del cine en multisales els anys 90.

El juny del 2015, amb el cine immers ja en una greu crisi, un ambiciós projecte va intentar un reflotament gairebé a la desesperada. “A la vista de els resultats dels últims mesos, hauríem d'haver tancat fa dos anys”, assegurava llavors Josep Maria Padró, director gerent d'Espectáculos SL. El projecte, apadrinat per Ramon Colom i Joan Lluís Goas, era certament espectacular: es pretenia rehabilitar l'edifici per convertir-lo en un gran espai polivalent de teatre, música, cine i restauració. “L'espai traurà fum”, va avançar amb excessiu optimisme Goas en la presentació. Avui dia no queda res del projecte tret del record, donada la falta de finançament i que els amos de l'edifici mai van acabar de donar el vistiplau.