Oriol Broggi torna amb 'Boscos' al món de Mouawad

Oriol Broggi torna al món de l’autor libanès Wajdi Mouawad (Deir el Qamar, 1968) amb Boscos, que avui s’estrena al teatre de La Perla 29, al singular recinte gòtic de la Biblioteca de Catalunya. L’obra completa a Barcelona la tetralogia de Mouawad iniciada per Broggi amb l’aclamada Incendis, a la qual van seguir Litoral i Cels. A excepció de Litoral, que va dirigir Raimon Molins, Broggi s’ha encarregat de portar a escena totes les peces de la tetralogia La sang de les primeses, una obra immensa que acaba de publicar en català Edicions del Periscopi.

En el pròleg, Broggi recorda l’impacte que li va causar l’escriptura de Mouawad, autor d’històries que atrapen el lector des del primer moment i el commocionen. «Són gairebé mites contemporanis que van més enllà, que toquen els fonaments i et porten al món universal, a pensar en la condició humana, en el mal, el bé, el dolor, la por, l’amor».

GAIREBÉ QUATRE HORES / Amb gairebé quatre hores de durada, Boscos és una intensa odissea que recorre tot el segle XX a partir de la història de set generacions de dones. Tot comença quan Loup (Clara de Ramon), una noia de 16 anys del segle XXI, comença a bussejar en la història de la seva família després de la mort de la seva mare. En aquest viatge al passat l’acompanya Douglas Dupontel (Ramon Vila), un paleontòleg. Junts s’endinsaran en una commovedora història on devastadors conflictes familiars es barregen amb les guerres mundials que van castigar l’Europa del segle passat.

La identitat, l’amistat, el perdó, la família, l’abandonament, la tolerància i la reconciliació són alguns dels grans temes d’aquesta epopeia, plena de tragèdia però també d’amor. «En l’obra hi ha drama i dolor, però també un missatge esperançador», destaca Cristina Genebat, traductora de Boscos al català i també intèrpret de diversos personatges en la peça. «Mouawad furga en la naturalesa humana. Assajar la seva obra et porta al límit de l’amor i l’odi, de la devastació fins a renéixer amb la sensació d’haver après alguna cosa», afirma Genebat.

Ella forma part de l’ampli repartiment, en què també figuren Marcia Cisteró, Marissa Josa, Xavi Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavi Ruano i Sergi Torrecilla. Està previst que el muntatge estigui en cartell fins al 14 de maig.

DE LES ARDENES AL CANADÀ / Bona part de l’acció transcorre al bosc de les Ardenes, a prop d’Estrasburg, zona que la companyia va visitar per ambientar-se en un dels paisatges recurrents de Boscos. Com passa en altres obres de Mouawad, en aquesta peça dominen els salts en l’espai i el temps. L’obra comprèn des de 1871, poc abans de la guerra francoalemanya, fins al 2006.

«Mouawad retrata tot el segle XX, començant una mica abans, per mostrar la base de la construcció del món occidental, en una història on s’uneixen dolor i amor i que acaba parlant de la importància de l’amistat», assenyala Broggi. «És una obra llarga i complicada de dirigir, molt ambiciosa». El treball amb els actors ha sigut d’una enorme intensitat. «Amb aquesta obra han d’anar al límit i estar lleugerament incòmodes. També com a director he hagut de sortir de la meva zona de confort i arriscar més», afegeix.

Notícies relacionades

Màximo Pradera: "Vaig tenir càncer perquè cap metge em va fer mai la pregunta clau: ¿Què menges?"

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

«El repte està a ser transmissor del missatge sense que la interpretació del personatge dilueixi les seves paraules», apunta Xavi Ricart. «No es tracta de fer pornografia emocional. Mouawad és més com el teatre de Brecht: les paraules han d’arribar amb la màxima puresa a l’espectador perquè el remoguin per dins».

Els personatges femenins tenen molt protagonisme en les obres de l’autor libanès, convençut defensor que la igualtat de gèneres contribuiria a un món millor. «Mouawad sap comprendre les dones i escriu per a elles grans personatges, que és una cosa poc habitual», subratlla Genebat.