El Saló del 'TBO' obre les portes

Escriure el guió, dibuixar-lo, muntar les planxes, portar-les a la impremta, carregar els exemplars en un camió groc amb el nom del TBO en vermell i ben gros, i l’arribada al quiosc, on s’esperen uns nens ansiosos: l’any 1967, el mestre Cesc va plasmar només amb imatges tot aquest procés de com es feia la revista per celebrar els 50 anys de la publicació. Ho va fer en un allargat plafó que avui, mig segle més després i amb algun escrostonat (empremta del pas del temps), commemora el centenari (amb 100 originals, és clar) a la mostra homenatge del Saló del Còmic que avui obre les portes (10 del matí).

El festival ja bullia ahir, però no amb els més de 100.000 visitants que segur que l’envairan fins diumenge, sinó amb els tècnics i l’equip de l’organització, inclosos els comissaris de les mostres. Com Antoni Guiral i Jordi Ojeda, que, cartel·les en mà, les acabaven de muntar preocupant-se que tot estigués a punt en un itinerari més ampli que altres anys que s’estén pels pavellons 1, 2, 4 i la plaça de l’Univers.

HOMENATGE A BLANCO / Un text de l’escriptor Javier Pérez Andújar introdueix la passejada pels 100 anys del TBO, que a més a més de recórrer les seves sèries més memorables, com La familia Ulises i Los inventos del TBO, destaca els seus dibuixants més històrics, com Opisso o Urda i –en un gran apartat per a ell sol– Josep Maria Blanco, memòria viva, reconegut amb el Gran Premi del Saló 2016 a la trajectòria. D’ell no només s’exposen originals dels seus anys a la revista infantil, sinó diversos dels que no fa tant va reunir a Barcelona de Blanco, impagables estampes costumistes de la ciutat (Camp Nou, el Liceu, Canaletes...) plenes dels seus personatgets.

És a la plaça de l’Univers on un gran hangar acull la mostra més sonada, sobre còmics i aviació, amb cinc avions (un caça Texan, una Cessna, un MiG 15 i les rèpliques d’un Monococ Hedilla del 1916 i un Chato utilitzat per la República), a més a més d’un helicòpter del Vietnam i dos camions de bombers d’època, un dels quals va ajudar en el rescat després dels bombardejos feixistes sobre Barcelona l’any 1938.

Com a complement, l’exposició de Milton Caniff, pare d’un dels aviadors més populars del còmic, Steve Canyon, «amb 80 originals que reflecteixen l’evolució del seu estil de jocs de llums i ombres», com assenyala Guiral que, a mig recorregut, s’uneix a l’avançada de plomins per assenyalar també la de Lucky Luke, l’icònic vaquer creat per Morris, escenificada en un clàssic poblat del llunyà oest on no poden faltar el seu cavall Jolly Jumper o els brivalls germans Dalton. A un pas, els vigilen, en una altra mostra, uns superherois molt descontrolats, com Rorschach de Watchmen (del qual podrà presumir el seu dibuixant, Dave Gibbons, una de les visites estrella).

Notícies relacionades

Sole Otero, amors tòxics en vinyetes

La màgia del còmic

ROCA I KIM / No gaire lluny, un altre clàssic amb centenari, Will Eisner, creador de The Spirit, amb 42 originals i un panell d’il·lustracions d’autors espanyols com per exemple Kim, Paco Roca, David Rubín, Alfonso Zapico, Pepo Pérez, Daniel Torres i Javier Olivares, en les quals li reten homenatge.

Abans, la mostra sobre Gaudí, que, apunta Ojeda, «per una banda reflecteix el procés creatiu del còmic El fantasma de Gaudí, d’El Torres i Jesús Alonso Iglesias, premiat al Saló de l’any 2016, i, per l’atra, de l’arquitecte mateix, amb peces originals com el seu compàs, el seu tiralínies o un aparell que ell mateix va fabricar per poder veure fotografies en tres dimensions que li permetien calibrar com quedarien les seves obres. «Tot un pioner de l’experimentació».