CITA AMB LA HISTORIETA

Javi Rey i el monstre

El dibuixant català afronta el Saló del Còmic amb doble nominació als premis, com a autor revelació i millor obra per 'Intemperie'

 

 

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sembla un escenari de western, però en realitat és un hostil, desèrtic, inhòspit i violent racó rural de l’Espanya profunda, potser en la postguerra. Un nen fuig aterrit. Amagat, sembla mirar el lector en les primeres vinyetes, però en realitat els seus ulls estan alerta, evitant que el vegin a ell, que el vegi el seu pare, sempre amb la corretja a punt, que el vegi aquell monstre que en els seus malsons es disfressa de «dimoni vermell d’esmolades dents». Portant les regnes de guió i dibuix, el català Javi Rey (Brussel·les, 1982) ha traslladat valentament a la vinyeta l’angoixant i asfixiant atmosfera de la història que l’escriptor extremeny Jesús Carrasco va relatar en la seva celebrada Intemperie (Seix Barral), un dels llibres de l’any del 2013, en un treball que li ha valgut doble nominació en els premis del Saló del Còmic: a Millor obra d’autor espanyol i a Autor revelació (encara que no és l’únic, també Angux, pseudònim de Juan Manuel Anguas, opta a les dues categories per Avery’s blues, a Dibbuks, que firma amb la dibuixant Núria Tamarit).

«Quan vaig llegir la novel·la de seguida vaig veure les imatges que podia portar al còmic, però també les sensacions que em transmetia la seva prosa, la duresa, la calor extrema, la relació entre els personatges més enllà del que parlen». Perquè Intemperie és obra de poques paraules i obra de mirades, gestos, imatges que insinuen. Publicada per Planeta Cómic, «és gairebé muda, hi ha pocs diàlegs, però és perquè en la novel·la hi ha molts silencis, el paper del silenci és molt important. Aquella sensació que el nen no t’acaba d’explicar de què fuig però tu ho intueixes, el que es transmeten el nen i el vell...» Rey es refereix al cabrer, personatge pel qual sent debilitat. «Representa la noblesa, l’equilibri. És algú que ha après a sobreviure en condicions molt dures, en un món àrid, i l’hi fa arribar al noi, li dona eines per viure en aquella intempèrie».

A l’altre extrem, malvats i personatges violents. «Hi ha una dualitat entre el malvat agutzil, que Carrasco em va descriure com un monstre i un dimoni, i el cabrer, que és la columna a la qual agafar-se, que ens fa humans. I al mig, el nen, que pateix aquell món de gent sense moral i encara no coneix el que li ensenyarà l’avi i que s’haurà de decantar cap a un dels costats». 

Notícies relacionades

El dibuixant va tenir com a premissa «ser fidel a l’original i a l’esperit de l’obra», a la vegada que la convertia en «un projecte personal, d’autor», el seu primer llibre en solitari, que ha creat amb «total llibertat» i amb el qual Carrasco va quedar encantat. Rey va néixer a Bèlgica, on els seus avis havien emigrat als 50 buscant feina. Quan ell tenia 2 anys els seus pares van tornar a Catalunya i quan va saber que el que volia era dibuixar es va formar a l’Escola Joso de Barcelona. I va començar el 2011 a treballar per al mercat francobelga, on té dues sèries històriques (¡Adelante!, amb guió de Frank Giroud; i Un maillot pour l’Algérie, amb guió de Galic), a més d’un relat en el coral Web Trip.

Encara que ara està dibuixant un altre còmic amb guió aliè ambientat a la França ocupada pels nazis, la llibertat i les sensacions de confiança que li han proporcionat Intemperie li han donat ales per plantejar-se molt aviat una nova «història pròpia» i complir amb el que el va portar a fer tebeos: «Explicar històries».