La màgia del còmic

Segons acaba de publicar Quaternary International (una revista de temes de la nostra època), a Europa dibuixem (principalment a les parets) figures d’animals des de fa com a mínim 38.000 anys. L’article ressenya la troballa, a la regió francesa de la Dordonya, d’una imatge gravada que representa un ur (un toro primitiu) plena de foradets, que evoquen l’estil dels pintors impressionistes, de manera que en alguns titulars posteriors se l’ha considerat un precedent de Seurat i de Van Gogh.

Trobar els orígens prehistòrics del puntillisme hauria sigut una gran cosa, però potser aquells artistes de l’aurinyacià no estaven pensant en el mateix que els pintors de finals del segle XIX. Hi ha un anacronisme d’interpretació, que és el mateix que provoca l’humor als Picapedra o a les historietes d’Altamiro de la Cueva (que dibuixava Bernet Toledano per al TBO) o d’Hug el Troglodita (de Gosset, per a Tío Vivo), o d’aquella tira americana de Johnny Hart titulada B.C. (les inicials en anglès d’abans de Crist), que aquí va editar per primera vegada Buru Lan i on els homes primitius més que anar amb barba semblava que anaven sense afaitar (com que el Saló del Còmic d’aquest any està dedicat a l’aviació, indiquem que Hart va servir a les forces aèries durant la guerra de Corea).

EL MAMUT DE CHAUVET / El cas és que els pintors rupestres (alguns estudiosos com David Lewis-Williams, autor del fascinant assaig La mente en la caverna, sostenen que eren xamans i interpreten els seus dibuixos com un acte màgic) van estar representant animals a base de punts, taques rodones, pics... durant milers i milers d’anys. Uns 8.000 anys després de la peça esmentada, algú va traçar a la gruta de Chauvet la silueta d’un mamut, d’uns dos metres de llargada, farcida de gruixuts punts vermells. Aquest és el lloc on Werner Herzog, que ha participat aquests dies al festival Kosmopolis, va gravar el seu documental titulat La cova dels somnis oblidats.

Dues expertes en prehistòria i art parietal, Dominique Baffier i Valérie Feruglio, han demostrat que aquestes pintures de taques circulars de pigment vermell es feien aplicant contra la paret la base de la palma de la mà. Potser les pintures més famoses d’aquest tipus són les dels cavalls clapejats de la gruta de Pech Merle, també a la Dordonya. Van ser fetes fa 25.000 anys amb pigments negres (el vermell i el negre són els colors amb què vam descobrir l’art).

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però molt abans de representar animals, ja s’havia fet servir el sistema de punts per traçar figures geomètriques. A Cantàbria, a la cova d’El Castillo, hi ha una paret que és plena d’estranys signes de punts vermells que es calcula que tenen més de 40.000 anys d’antiguitat. Probablement els punts eren un llenguatge simbòlic, no una tècnica de dibuix; ja que aquells pintors de les cavernes s’havien erigit com els primers mags i sabien molt bé què volien dir amb el que dibuixaven (o les primeres magues, perquè potser van ser pintores).

Avui al còmic continua viva aquesta màgia perquè continua viu l’ofici de dibuixant, tan antic com la humanitat. Els primers pintors van ser mags, bruixots, i quan actualment els dibuixants de tebeos, els mags de l’humor, han creat aquests animals amb pics com el Marsupilami (a Spirou), com el Jeep (a Popeye), o quan una escriptora li ha proporcionat un cavall clapejat a Pippi Langstrump, han sigut en realitat actuals hereus d’aquell moment màgic en el qual va néixer l’art de pintar a les parets.