José Muñoz: "A Trump li demanaria drets d'autor"

Amb els seus blancs i negres, les seves llums i ombres i el seu expressionisme realista, el dibuixant José Muñoz (1942) i el guionista Carlos Sampayo (1943) es van convertir el 1975 en dos argentins a l’exili que, entre Barcelona i Mallorca, van parir el que avui és un clàssic del còmic negre, Alack Sinner, un detectiu de Nova York a l’estil de Hammett i Chand-ler que va evolucionar per convertir-se en el mirall dels seus pares artístics fins al punt d’envellir amb ells. «És un cor intel·ligent, un paio que es comporta bé, que s’entreté resolent embolics en la seva primera època detectivesca i després intenta ajudar a qui li passa a prop», resumeix un Muñoz de discurs encisador i evocador, mestre de la vinyeta a qui indiscutibles com Frank Miller o Vittorio Giardino tenen com a referent. Ell, no obstant, somriu al recordar els seus propis ídols, Hugo Pratt i Alberto Breccia, dels quals va aprendre de primera mà, i els honra parafrasejant Godard: «Estic content de viure a la planta baixa de l’edifici on viuen els mestres i de poder pujar de tant en tant a portar-los un cafè».

En la primera jornada del Saló del Còmic, Muñoz, Gran Premi del Festival d’Angulema 2007, va presentar l’edició integral de les historietes del personatge (a Salamandra Graphic). «Alack som nosaltres. És una autobiografia de parella pensant, emigrada. Érem clandestins a Europa i ell ens va sostenir i ens va acompanyar en aquells anys foscos per suportar el que estava passant a l’Argentina (la dictadura), ens va fer seguir vius i sobreviure èticament, políticament i econòmicament».

Perquè per Muñoz «a vegades la historieta es torna un refugi per poder sublimar les contribucions intolerables que et porta la història, que ens ha tret alguna esperança, però no tota». En les primeres aventures «hi ha una primesa psicològica que després es va fent més densa i el personatge s’allibera i et va portant». I ho fa amb pensaments i actes en temes com el racisme, el tracte a les dones, però també davant l’11-S. «Sí, Alack es manté supervigent», admet. «I és viu ara».

Muñoz i Sampayo, que van tancar la sèrie el 2006, han parlat de la possibilitat de reprendre’l, però només si aquest els proposa alguna cosa que els agradi per posar «al quadret», com ell anomenava la vinyeta.

¿I què ens diria avui de Donald Trump? «És com un dibuixet meu. A aquest ja el vaig fer. Li demanaria drets d’autor, perquè el veig igual que els personatges delirants, caricaturitzats i hiperpolititzats cap a la ignorància i el menyspreu que han sortit en tercera o quarta línia en moltes de les nostres vinyetes». Però fa por. «Sembla sorgit d’una historieta d’aventura esgarriada i la historieta de l’aventura humana està descarrilant perquè aquest senyor és sequaç directe de tots els que els van prendre la feina i el privilegi als treballadors nord-americans, que es van emportar la feina cap a Mèxic o la Xina, igual que va fer Itàlia amb Romania. Però això és un suïcidi col·lectiu perquè si tu no li dones feina a la gent perquè pugui adquirir allò que una altra gent produeix…».

POR / I Muñoz rebusca unes vinyetes profètiques al llibre on Alack està amb «el seu net» i en què un personatge diu: «els Bin Laden i companyia existiran. Els hem creat indestructibles». «Després dels Estats Units no hi haurà res. Només por», és la resposta. Perquè, segons el dibuixant, «si Washington perd el control internacional, arriben els règims com el de Putin i el seu deliri de dominador o les manipulacions  terribles de les creences religioses».

Notícies relacionades

Hugault, els avions més sexis del còmic

Sole Otero, amors tòxics en vinyetes

Muñoz i Sampayo apareixen com a tals en una de les historietes. Alack els pregunta com es fa una historieta. «Amb tinta, ploma, llapis, paper, màquina d’escriure i imaginació». I d’aquí van sorgir també a duo àlbums sobre Carlos Gardel i Billie Holiday. «Sí, tango i blues i

jazz; un blanc del sud i una negra del nord; llum i ombra». I enmig… «Alack Sinner».