El Saló del Còmic corona l'homèric Martín Saurí i la memòria històrica de Jaime Martín

Amb Odisseu, Nausica, Zeus, el Ciclop o Escil·la al cap, i amb Ítaca a l’horitzó, un jove i autodidacte Josep Maria Martín Saurí (Barcelona, 1949) es va capbussar de ple en el seu homèric viatge per un mar de traços en blanc i negre, cap al 1973. Una dècada després portava a bon port l’aventura que havia proposat al guionista Pérez Navarro: recrear i reinterpretar 'L’Odissea'. Les espectaculars i expressives il·lustracions d’aquella epopeia mitològica, per a les quals va beure dels seus admirats Esteban Maroto, Breccia i Fernando Fernández, són l’obra més emblemàtica del dibuixant, que ahir va arribar a l’Olimp del Saló del Còmic, que el va reconèixer amb el Gran Premi del festival, dotat amb 10.000 euros.

HISTÒRIA FAMILIAR

Més terrenal i molt pròxima és la història dels avis de Jaime Martín (Barcelona, 1966), que van escapar-se de miracle de morir durant la guerra civil i van viure la postguerra franquista amb l’estigma del bàndol perdedor i sense doblegar-se; la seva memòria històrica i familiar l’ha rescatat el seu net a 'Jamás tendré 20 años' (Norma), que va aconseguir el guardó a Millor obra d’autor espanyol, amb la mateixa dotació.

El premi a l’Autor revelació també se’l va emportar un català (encara que nascut a Brussel·les el 1982), Javi Rey, que va fer de l’adaptació de la novel·la de Jesús Carrasco 'Intemperie' (Planeta Cómic) un projecte absolutament personal ple de gestos i silencis que ho diuen tot, i que també estava nominat a Millor obra.

Més difícil de definir és 'La visión' (Panini Cómics), de Tom King i Gabriel Hernández Walta, reconeguda com la Millor obra estrangera, ja que és una fusió de ciència-ficció, intrigues i costumisme superheroic, amb reflexions d'envergadura sobre la parella o la recerca de la identitat i que està protagonitzada per un membre dels Venjadors que anhela una vida familiar i crea una dona i uns fills.

Amb 'La Odisea' (inicialment publicada per entregues a la revista nord-americana 'Heavy Metal' i aquí a 'Comix Internacional', de Toutain; Norma la va rellançar pel 25è aniversari el 2007 i la segueix reeditant), la trajectòria de Saurí, guiat pel seu amic i mentor Fernando Fernández, va prosperar. Es va prodigar en editorials estrangeres d’Europa i els Estats Units, primer amb històries romàntiques i després de terror. El 1973 havia dibuixat una historieta de vuit pàgines per a la revista 'Pulgarcito', de Bruguera, editorial per a la qual també va il·lustrar biografies d’Alexandre el Gran i Shakespeare. Va treballar per a Creaciones Editoriales i va publicar a la revista 'Cimoc'.

AMB GUIONS DE RAULE I ABULÍ

Durant els anys 80 va començar a col·laborar amb 'Interviú' i, el 1984, amb guió d’Enrique Sánchez Abulí (Torpedo), va publicar un ja clàssic de l’erotisme, 'La mariposa y la llama'. Després es va diversificar en animació, cine, televisió i publicitat. El 2008 reprenia el còmic amb 'La conjetura de Poincaré' (Diábolo), amb guió de Raule ('Jazz Maynard'), i poc després tornava acompanyat de Pérez Navarro amb El rey Arturo (Norma).

Jaime Martín –que ja havia portat al còmic l’experiència del seu pare en la guerra d’Ifni a 'Las guerras silenciosas' (Norma)– es va reconciliar amb el seu avi gràcies a 'Jamás tendré 20 años', en la qual va poder explicar com, després de conèixer la seva àvia, la parella es va obrir camí primer amb l’estraperlo i després amb el reciclatge de vidre a l’Hospitalet, encara que sempre amb la por de ser delatats pel seu passat republicà. En una entrevista recent, el dibuixant recalcava a aquest diari «la importància de recuperar els testimonis de la gent que va viure la guerra perquè quedin en la memòria històrica».

Notícies relacionades

Javi Rey i el monstre

Hugault, els avions més sexis del còmic

Per la seva part, Javi Rey, que ha estat treballant en el mercat francobelga ('¡Adelante!', amb Frank Giroud, i 'Un mallot pour l’Algérie', amb guió de Galic), va voler respectar l’esperit de la celebrada novel·la de Jesús Carrasco (un dels llibres de l’any del 2013), però hi va imprimir el seu segell d’autor. A 'Intemperie' va recrear l’escenari hostil, desèrtic i inhòspit d’un violent racó rural de l’Espanya profunda durant la postguerra i va construir una inquietant atmosfera en la qual el lector anirà descobrint de què, o qui, s’amaga un nen. El seu premi a l’Autor revelació, que patrocina la Fundació Divina Pastora, està dotat amb 3.000 euros.

El guardó del Saló del Còmic al Millor fanzín va ser per a 'Paranoidland' i la votació popular va atorgar el seu reconeixement a 'Fantasy West', de Carlos Díaz Correia i Jacobo Márquez, obra autoeditada gràcies a una campanya de 'crowdfunding'.