Hugault, els avions més sexis del còmic

A ningú li hauria estranyat veure el dibuixant francès Romain Hugault (1979) pujant al caça Texan o al MiG 15 de l’exposició del saló. Arriba a l’entrevista amb una caçadora de pilot de cuir amb les insígnies de l’esquadra birmana, la d’un esquadró del seu títol més recent, Angel Wings (Norma), i una de les seves pin-ups a l’esquena, a més d’un mocador de seda a joc il·lustrat per ell. «Són talismans, tots els que volem en portem algun, igual que els estampem al fusellatge dels avions». Perquè porta les ales a la sang: ell mateix és pilot i fill i germà de pilots. «L’aviació i el dibuix són les meves dues passions. Jo de petit era bastant introvertit i dibuixar em permetia crear una cosa meva i distingir-me de la resta de la meva família, on tot era aviació. Amb el dibuix era jo».

És probablement el millor dibuixant actual de còmics d’aviació, capaç de crear imatges gairebé fotogràfiques i amb una tridimensionalitat brutal de combats aeris. Amb una il·lustració superrealista, detallista i absolutament documentada en museus i converses amb pilots, utilitza sobretot la seva pròpia experiència a l’aire. «Mai he copiat fotos perquè no et donen els angles o la perspectiva que vols, em fio de la meva observació de les coses». I així, plasma per exemple com l’oli del motor en ple vol va tacant els fusellatges.

KAMIKAZES JAPONESOS

La majoria de les seves històries, moltes amb el guionista Yann, transcorren a la primera meitat del segle XX, amb històries ambientades en la gran guerra, com El piloto del Edelweiss, o la segona guerra mundial, com El gran duque o El último vuelo (tots a Norma). En aquest últim reuneix quatre històries amb el nexe comú del títol. Per a això va parlar amb tres kamikazes japonesos sobre com es preparaven per morir. 

«No eren, com s’ha dit, només joves amb pocs dies de vol, entrenats només per immolar-se. Ells eren apassionats pilots experimentats amb centenars d’hores de vol i quan estaven a punt de pujar a l’avió com a kamikazes, la guerra es va acabar i es van salvar. Creien que el seu sacrifici era necessari».

Notícies relacionades

Sole Otero, amors tòxics en vinyetes

José Muñoz: "A Trump li demanaria drets d'autor"

A Hugault li agrada l’èpica del seu món, «diferent de la cruesa de la guerra terrestre». «És cert que les històries reflecteixen l’horror de la guerra i que hi ha enemics i tots lluiten, però cada bàndol té dret a defensar la seva part i entre pilots existeix un codi cavalleresc. Si un alemany tombava  un avió americà en la segona guerra mundial, no disparava després al pilot si havia saltat en paracaigudes. L’objectiu era tombar avions».

Una de les característiques dels seus còmics són les seves dones, són sexis, exuberants i curvilínies, com les pin-ups de l’època. «No segueixen els cànons de la moda actual, a mi m’agraden així», somriu amb timidesa. Però no són mers adorns o secundàries en les seves històries, sinó que tenen papers protagonistes, com a El gran duque, sobre pilots russes, o Angel Wings, sobre una pilot de les WASP (Woman Airforce Service Pilot), que proveïen les bases de guerra al Pacífic d’un exèrcit nord-americà. «M’agrada mostrar com aquelles pilots tenien molt de glamur, hi ha fotografies d’elles i eren molt guapes. I després de volar es retocaven el pintallavis al retrovisor de l’avió».