Àngel Llàcer salta al buit amb 'White rabbit red rabbit'

Una de les pors més grans de l’actor és quedar-se en blanc a l’escenari. Però... ¿i si mai ha llegit el guió abans de trepitjar-lo? A White rabbit red rabbit, els intèrprets no tenen ni idea de l’obra que estan a punt de representar. Només saben que no poden buscar cap informació a Google –tampoc hi trobarien res–, que han de donar un vot de confiança a l’autor i que, passi el que passi, han d’arribar fins al final.

Àngel Llàcer és el primer intrèpid a sumar-se a aquesta aventura teatral del dramaturg iranià Nassim Soleimanpour. Avui farà el salt a terreny desconegut a la Barts i estrenarà l’espectacle a Espanya. El seguiran Jordi Basté, Clara Segura, Nora Navas, Bruno Oro, Berto Romero, Sílvia Abril i Àngels Barceló, «actors i comunicadors disposats a improvisar i a trencar la quarta paret», va explicar Jordi Casanovas, coordinador artístic d’aquest format importat per Hause & Richman i El Terrat.

UNA EXPERIÈNCIA INÈDITA

Ni director ni assajos ni producció. Només una cadira, dos gots d’aigua i un intèrpret a cada funció disposat a viure una experiència inèdita. Consta d’un funcionament molt simple: pocs minuts abans de pujar a escena, l’actor rebrà un sobre segellat amb l’obra, que haurà d’anar descobrint a mesura que ho fan els espectadors.

És un text que va néixer amb la voluntat de traspassar fronteres en un moment en què es va retirar el passaport al seu autor per negar-se a fer el servei militar. Nassim defineix l’obra, censurada al seu país, com «un acte de llibertat, una manera de qüestionar la humanitat en temes com l’obediència, la llibertat o la mort». Des que es va estrenar al Fringe Festival d’Edimburg el 2011, s’ha escenificat a més de 15 països i s’ha traduït a 20 idiomes. Whoopi Goldberg, Nathan Lane i Alan Cumming són alguns dels que han plantat cara al repte.

MÒBILS ENCESOS

 «L’obra genera un diàleg permanent entre Nassim, l’actor i el públic», va explicar Casanovas ressaltant que l’autor demana expressament als assistents que mantinguin els mòbils encesos. Els actors es van mostrar més que disposats a les regles de l’aventura. «No he buscat informació perquè vull arribar verge a l’espectacle», deia Abril. «Mira que soc cibercondríac, però em sembla una bogeria tan gran que vull fer-la sencera», afegia Basté. Navas, per la seva part, va confessar haver rebuscat a la xarxa sense èxit: «M’agradaria saber si interpretes un personatge o si ets tu mateix».

Casanovas va descobrir l’obra quan va topar amb un tuit de l’actriu mexicana Itatí Cantoral, que estava representant una funció de WRRR. Captivat pel seu format efímer, va contactar amb l’autor perquè li enviés el text. «Em moro d’enveja, com m’hauria agradat escriure aquesta obra», va confessar Casanovas.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«Haurem de posar molt èmfasi que això no és una impostura, que nosaltres no coneixem absolutament res», va ressaltar Andreu Buenafuente, que a més de ser coproductor de l’espectacle se sumarà al repte a l’estiu durant el festival Singlot, a Sant Feliu de Guíxols.

Dos conills (blanc i vermell) que representen les dues cares del teatre (comèdia i tragèdia) en una experiència que promet transformar els que la visquin. I que després hauran de mantenir en secret.