Carrie Fisher : "Harrison Ford ens va tirar a mi i a la meva virtut al seient del darrere"

El 2013, quan Carrie Fisher va rebre la notícia que comptarien amb ella a les noves pel·lícules de Star wars, va mirar enrere i va recuperar els diaris que va escriure als 19 anys, durant el rodatge de la primera pel·lícula. Aquests quaderns es van convertir en el nucli del seu últim llibre, El diari de la princesa, publicat poc abans de la seva mort l’any passat i que demà posen a la venda a Espanya, en català i castellà, els segells de  B.cat i Ediciones B Nova.

Més que el que va escriure aquella esbojarrada i traumatitzada jove actriu, els verdaders protagonistes del llibre són les reflexions i els records d’una madura i no menys traumatitzada Fisher sobre com la va marcar el personatge de Leia i sobre l’idil·li que va mantenir durant el rodatge amb Harrison Ford, que mai va explicar tan obertament.

«Rara vegada he parlat de Leia en detall», confessa Fisher al llibre. Aquí ho fa. «He passat la major part de la meva vida –des dels 19 fins als 40– sent tant jo mateixa com la princesa Leia. Contestant a preguntes sobre ella, defensant-la, atipant-me que em confonguin amb ella, eclipsada per ella, lluitant amb el ressentiment que desperta en mi, apropiant-me d’ella, trobant-me a mi mateixa, acompanyant-la, estimant-la... i des­itjant que per fi se’n vagi i em deixi ser jo mateixa. Però m’agradava ser la princesa Leia. O que la princesa Leia fos jo. Amb el temps ens vam fusionar en una sola persona; no crec que ningú pugui pensar en Leia sense que jo rondi pels seus pensaments. I no estic parlant de masturbació», comenta, amb el seu omnipresent sarcasme. «Soc Leia, i ningú m’ho pot prendre», conclou en un altre moment l’actriu, filla de Debbie Reynolds i Eddie Fisher, dona de Paul Simon i amant de Harrison Ford dins i fora de les pantalles.

EL SOMRIURE DE HAN SOLO / El diari de la princesa no és només un llibre, divertit i amarg, per a fans de Fisher o de Star wars. També és ple de gestos de complicitat per als seguidors de Ford, llavors un actor de 33 anys. «El primer cop que el vaig veure, assegut a la cantina del plató, recordo que vaig pensar: ‘Aquest tio serà una estrella’. No només una celebritat; una estrella de cine. Semblava una icona, com Humphrey Bogart i Spencer Tracy. L’envoltava una sort d’energia èpica».

No semblava que allà hagués de passar res amb la seva intimidada companya de rodatge. Fins al dia de la festa del 32è aniversari de George Lucas. Si a Star wars Luke, Han Solo i Leia discutien si l’estaven rescatant de l’Estrella de la Mort o si era ella qui els estava salvant a ells, a la vida real també tot va començar amb un rescat. Diversos membres de l’equip van emborratxar a consciència Fisher (que vivia envoltada de núvols de marihuana però no provava l’alcohol) i se la van endur a un racó quan va aparèixer Ford i va començar la bronca. «A poc a poc, vaig detectar qui volia que resultés vencedor: el meu coprotagonista, el contrabandista, el que tenia una cicatriu al mentó, se sabia els diàlegs de memòria i portava una pistola a la cintura...», rememora. Va defensar la seva «virtut amarada en alcohol», se la va endur i... «Ens va tirar, a mi i a la meva virtut, al seient del darrere del cotxe», afegeix l’actriu.

I en aquell seient va començar un idil·li de caps de setmana amb un Ford llavors encara casat. «Era més que guapo; semblava capaç d’encapçalar una càrrega de la cavalleria, conquistar el turó, guanyar el duel, ser el líder d’un món sense gluten, i tot això sense vessar ni una gota de suor», enumera l’actriu. «Una aventura curta i apassionant». 

¿ENSAÏMADES O BRIOIXOS DE CANELA? / Hi va haver seguidors, i no pocs, que van reaccionar amb crueltat quan Fisher va aparèixer a La amenaza fantasma com el que era, una dona de gairebé 60 anys. «Ara existia el 3D, l’alta definició i coses per l’estil, així que totes les teves arrugues i carns passades quedarien en evidència. Si de jove no m’agradava, com m’havia d’agradar ara», confessa. Al llibre relata com ja als 19 anys estava obsessionada amb la seva cara rodona i els seus quilos (va créixer amb la pressió d’una mare que la va criar, diu, «perquè no fos una gossa barata que ningú voldria comprar»).

Fisher va dedicar part del llibre al famós pentinat de la princesa Leia. «Potser els que van idear aquell pentinat de rulls ho van fer amb la intenció que funcionessin com a aguantallibres i mantinguessin la meva cara allà on era: entre les meves orelles i sense augmentar de mida». Per cert: qualsevol persona que hagi menjat una ensaïmada no dubtarà a qualificar així aquests rulls. Les ensaïmades de la princesa Leia. Però una nord-americana sense referències gastronòmiques balears, ¿com les veia? Com dos «enormes brioixos de canyella o uns auriculars peluts».

Fisher tampoc s’oblida d’una altra icona principesca: el «maleït» biquini metàl·lic que es va haver de posar per representar la zoòfila escena en què es convertia en joguina sexual del gegant cuc Jabba mentre, sub­ratlla, la resta del repartiment de la saga seguia portant el seu habitual vestuari. Encara que almenys va tenir el consol d’estrangular-lo amb una cadena. 

Notícies relacionades

Com Carrie Fisher es va enamorar de Harrison Ford: arriba a l'abril 'El diario de la princesa'

Carrie Fisher va deixar rodades les seves escenes de l''Episodi 8' de 'Star Wars'

AUTÒGRAFS PER 70 DÒLARS / No com als fans insuportables a qui va haver de donar coba quan la seva estrella com a actriu va començar a declinar. Assegura que se sentia com una ballarina de striptease a qui posen bitllets sota el tanga cada vegada que assistia a les sessions de firmes cobrant 70 dòlars per rúbrica per finançar la seva addicció a les compres.

I un bonus track. ¿Com defineix l’afilada llengua de Fisher el director George Lucas? «Era una persona bastant inexpressiva, com Darth Vader per exemple, o els robots, els soldats imperials o els ewoks». Com els ewoks. Ben vist, princesa.