Dibuixant en català a Bolonya

La Fira del Llibre Infantil de Bolonya, amb un miler d’editorials d’arreu del món presents, compta des d’ahir amb Catalunya i les Balears, a través de l’Institut Ramon Llull, com a convidats d’honor, amb el programa Sharing a future: books in catalan (Compartint un futur: llibres en català). Inaugurades pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, les tres exposicions d’il·lustradors catalans i el centenar de xerrades i taules rodones en què participaran editorials i creadors catalans, de moment el primer èxit ha sigut convertir l’exposició de 42 il·lustradors catalans –42 hamaques amb la informació de l’obra de cadascun– en un espai de descans, cosa molt cobejada en una trobada que obliga a caminar quilòmetres entre els set pavellons firals.

L’opció de l’IRL, en una participació que té un pressupost de 500.000 euros, ha sigut posar el focus en els il·lustradors. «Encara que presentem la il·lustració i el llibre com un tot, aquesta trobada és l’única forma que té la il·lustració de guanyar protagonisme exterior», a diferència de la producció estrictament literària, que té altres focus, i a més aquesta opció encaixa amb les especificitats de la fira de Bolonya, va explicar la responsable de l’àrea de literatura del Llull, Izaskun Arretxe. «Aquí no venen els escriptors individualment, perquè els representen els seus editors i agents, però sí que venen els il·lustradors a mostrar el seu treball», va afegir. Segons Arretxe, la fira es beneficia del fet que el sector ja té una bona presència internacional (a diferència del buit que va venir a omplir la Fira de Frankfurt el 2007), «però hi ha marge per fer un salt endavant en llibres traduïts a altres llengües i en la possibilitat que els il·lustradors puguin ser contractats per editors d’altres països».

En altres fires, l’absència (Frank-furt) o presència (París) de la literatura feta en castellà a Catalunya va aixecar polèmica. Aquí s’ha optat directament per promoure únicament el llibre escrit en català (i el treball dels que l’han il·lustrat). Però això no ha significat deixar fora a ningú ni ha suscitat malestar: una de les característiques del sector és que gairebé tot el llibre en català està traduït al castellà, i viceversa.

Per a la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, la gran diferència respecte a la pionera experiència de Frankfurt és que a Bolonya «el sector ja fa 35 anys que pica pedra i creu en la internacionalització», i que la presència de Catalunya serà molt útil de portes endins. «Ajuda a fer que es doni més valor a una producció que a vegades no es reconeix prou. Si decidim –va afegir– que els nens són els futurs lectors, tota la societat ha de convertir-se en una societat de la lectura, sense atribuir-nos les culpes els uns als altres, i allunyant l’associació de la lectura a una activitat escolar obligatòria».

Tots els accents

Notícies relacionades

El llibre infantil en català desembarca a la Fira del Llibre de Bolonya amb 80 creadors

17 mestres del llapis i 42 dibuixants que marquen el present i el futur del llibre infantil

Un altre dels motius del lema Books in catalan és que permet incloure creadors i editorials de tots els països de parla catalana. «Era el plantejament més inclusiu i menys traumàtic», va apuntar Arretxe. No solament han sigut convidats Catalunya i Balears, a través de l’Institut Ramon Llull, sinó que, de manera excepcional, en la inauguració hi van ser també el conseller de Cultura valencià, Vicent Marzà, i el Govern d’Andorra. Martí March, conseller balear d’Educació, es va felicitar que «una altra vegada Catalunya, Balears i el País Valencià estiguin en una iniciativa conjunta» de promoció del català, «que té –va recordar a l’audiència italiana– la vitalitat d’una llengua forta i que aspira a ser una llengua normal d’una literatura normalitzada».

Puigdemont va destacar que el català és «el pont d’unió» entre aquests territoris i va subratllar que un dels motius principals per a la presència catalana a Bolonya –«la primera vegada que una nació sense Estat té el paper de convidat oficial»– és «posar el focus en la nostra cultura». Una cultura, va dir, que és el «petroli» amb què compta Catalunya, «la nostra senya d’identitat i la nostra forma de presentar-nos al món». Fins al punt, va afegir, que el país no solament és una potència editorial (90 editorials i 2.600 llibres a l’any en català), sinó que «és una nació del llibre, cap al qual té una actitud gairebé reverencial».