Un boxejador gitano sobre el ring de Hitler

Va pujar al ring i va perdre el combat de la seva vida davant el nazisme, que durant una dècada el va tenir contra les cordes per ser sinte, d’origen gitano. Johann Trollmann (1907-1943), conegut com a Rukeli, que al seu poble significa «arbre», «alt i majestuós», va acabar doblegat, però no vençut, per la persecució racial de Hitler: sent ja una rutilant i popular estrella de la boxa el van vetar perquè representés Alemanya als Jocs Olímpics d’Amsterdam del 1928, li van prendre injustament el títol de campió alemany de pes semipesant el 1933, el van humiliar i el van arraconar prohibint-li boxejar, el van abocar a divorciar-se per protegir la seva dona i la seva filla, i el van perseguir tancant-lo fins a morir en un camp de concentració. El premi Nobel italià Dario Fo, desparegut el mes d’octubre passat, va rescatar la història real d’aquest jove que, malgrat tot plegat, mai va perdre la dignitat, en la que seria la seva última obra, El campeón prohibido, que arriba ara a Espanya de la mà de l’editorial Siruela. 

    Deia el carismàtic i sempre compromès autor de Misterio bufo i Mort accidental d’un anarquista que escrivia llibres «per sacsejar consciències». És el cas d’aquesta narració novel·lada, nascuda de la indagació periodística, històrica i biogràfica, en què Fo exerceix d’espectador a primera fila de la quotidianitat de Rukeli i la nodreix amb il·lustracions sobre boxa fetes per ell mateix.

    

BALL DE CAMES/ Des que als 9 anys va posar els peus en un gimnàs i es va col·locar uns guants, el petit púgil Johann ja va despuntar: amb només 19 dies d’entrenament va noquejar un company amb experiència professional. Tenia una tècnica enlluernadora, gairebé innata, un «ball de cames» sorgit de manera innata de les danses sinte del seu poble, que l’ajudava a esquivar els cops que li propinava el rival. 

    Per a l’escriptor i dramaturg, el moblat cap del jove unia talent i intel·ligència. Tombava «el tòpic que la boxa és un esport de gent primitiva, grollera i violenta». I ja amb 14 anys, amb retrats de la revolucionària Rosa Luxemburgo i d’Espartaco sobre el seu llit (que el remetia al moviment espartaquista alemany), el seu físic –«pell ambarina i cos d’elegància escultural»– va generar un fenomen fan de noies que veien en ell «un déu grec» reencarnat, i el seguien a cada combat, i l’atenció de periodistes i de corredors d’apostes.

    Mereixia ser seleccionat per als Jocs del 1928, però la seva elecció podria haver fet pensar que «el Gran Reich havia de recórrer a gitanos perquè no tenia campions per representar-lo». L’arribada de Hitler al poder, el 1933, va ser el cop de gràcia que va acabar amb una enlluernadora carrera. En el combat a Berlín pel títol de pes semipesant davant Adolf Witt, la nacionalsocialista Federació alemanya de boxa, amb el seu president Georg Radamm al capdavant, va manipular el resultat, rotundament favorable pel boxejador gitano, i va ordenar als jutges declarar-lo nul perquè no podien acceptar que un ésser, segons ells inferior, fos campió alemany. L’escàndol va ser tan gran que les protestes del públic van obligar a donar la victòria a Rukeli. Una setmana després rebia la notícia que li retiraven el títol. 

DESAFIAMENT AL REICH / L’assetjament no es va acabar aquí. Si no volia perdre la llicència, el van instar a lluitar amb el robust Gustav Eder, amb la condició de no fer servir el seu ball de cames perquè aquest «no era l’estil alemany». I, fins i tot sabent que perdria, Rukeli va acceptar el repte i, en un obert desafiament als nazis, va pujar al ring tenyit de ros i amb el cos blanquejat amb talc, burlant-se així del prototip físic d’ari ideal. 

    Fins i tot a risc de perdre la llicència es va veure obligat a lluitar en fires per alimentar la seva família i sobreviure. Quan el van descobrir, efectivament, l’hi van retirar, el 1935. El juliol del 1936, a un mes dels Jocs de Berlín, en què el gran triomfador seria l’atleta negre Jesse Owens, els gitanos van ser reclosos en camps als afores de la ciutat, vigilats per policia del Reich. Tres anys després, 30.000 gitanos, entre ells Rukeli, eren cridats a files per defensar Alemanya, fins que el 1942 els nazis els van tornar a casa «per no embrutar més l’Exèrcit».  

FINAL A NEUENGAMME / Al tornar els esperava l’esterilització i la persecució. Rukeli es va amagar, però va acabar arrestat i enviat al camp de concentració de Neuen-

Notícies relacionades

Les interioritats dels Jocs del Berlín nazi

El rescat de la llibretera jueva de Berlín

gamme, a prop d’Hamburg. La seva fama no el va ajudar. Després del treball forçat el van obligar a lluitar diàriament amb els SS. Un dia no va poder reprimir-se més i va humiliar en combat un kapo. Aquell va ser el seu final.  

    Més de mig milió de gitanos van ser exterminats pels nazis. El 2003, la Federació Alemanya de Boxa va tornar a Rukeli el títol de campió de pes semipesant.