Galileu viatja al segle XXI

Carme Portaceli ha aprofitat aquests dies de Setmana Santa per donar els últims retocs a Galileu, una adaptació fresca i actual de la cèlebre obra del dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht (1898-1956) que avui estrena al Club Capitol. La seva intenció és acostar als joves aquest text de referència sobre la fe i la raó, el poder i el control de la informació, amb un potent repartiment i música de Love of Lesbian. «La seva música, que canten els actors o es toca només a violí i guitarra, encaixa a la perfecció amb el muntatge, perquè és molt narcòtica i atmosfèrica, parla d’estrelles i galàxies», destaca Portaceli.  

    La camaleònica i molt sol·licitada Laura Aubert (que ha participat recentment a L’hostalera, Al nostre gust i Els feréstecs, a més de destacar a la sèrie de TV-3 El crac) encarna Galileo Galilei, l’astrònom, filòsof, matemàtic i enginyer renaixentista que va haver de renunciar a les seves teories científiques per poder salvar la vida davant el tribunal de la Santa Inquisició. El seu pecat va ser defensar que la Terra no era el centre de l’univers, sinó que orbitava al voltant del Sol. Però, segons la llegenda, a pesar de claudicar, es va reafirmar després dient «Eppur si muove!» («¡No obstant, es mou!»).   

    La resta de personatges de l’obra se’ls reparteixen tres actors: Carlos Cuevas, que ha triomfat amb la sèries com Merlí i Cuéntame; Queralt Casasayas (Fairfly, Fedra) i Oriol Guinart (Krum, Roberto Zucco, Nixon-Frost).

DESTINADA ALS JOVES / Per Portaceli (entre els últims treballs de la qual destaquen Jane Eyre, Esplendor i Només són dones), és important que el muntatge arribi al públic jove amb una proposta molt pròxima al públic d’avui. «Vull que s’emocionin i s’entusiasmin amb el teatre, que serveixi per desenvolupar un punt de vista crític. Molta gent ni tan sols imagina què significa o quina repercussió té posar un m’agrada a Facebook», sentencia la directora, que aquest any ha assumit la direcció artística del Teatro Español de Madrid.

    Malgrat els quatre segles que ens separen, la directora valenciana veu molts paral·lelismes entre l’època de l’astrònom toscà i la que vivim actualment. Galileu, recorda, va viure un temps de canvi en què l’humanisme i la ciència intentaven obrir-se pas enfront del poder de l’Església catòlica. Avui també vivim una època de grans canvis fruit de la revolució tecnològica que susciten també grans resistències.

    L’escenografia és atemporal; no trasllada l’espectador a la Roma del 1610, sinó a un espai reconeixible de la nostra època. Fins i tot hi ha un debat en l’obra que Portaceli emmarca en un plató de televisió. A l’escenari hi ha pocs elements, però destaca una pantalla «a manera de finestra o de pissarra, perquè va canviant», indica Portaceli. «Intento plasmar en escena l’univers mental i científic de Galileu. Per un costat hi ha l’univers que ens envolta, el de les persones, i per l’altre, el dels planetes», afegeix.

Notícies relacionades

Nathy Peluso, Maria Arnal Skrillex i Arca actuaran al Sónar 2025

Olivier Assayas: "La pandèmia va acabar sent el símbol d’un fracàs col·lectiu"

CANVI D’ÈPOCA I DE SEXE / «És apassionant ficar-me en la pell de Galileu i, sobretot, dir el seu magnífic monòleg final. Està tan ben escrit que no necessita res més, n’hi ha prou amb les paraules», afirma Aubert, una de les actrius més rellevants de la seva generació. «No és important si és home o dona qui ho interpreta», afegeix. Ella és l’única intèrpret de la funció que assumeix un únic rol. La resta dels seus companys es desdoblen en diversos personatges, tot un repte que Carlos Cuevas aplaudeix. El jove actor encarna Ludvico, la persona que li parla a Galileu de telescopi; Dagredo, fidel amic de Galileu; un matemàtic, un cardenal i el gran inquisidor.

    Un muntatge destinat principalment al públic adolescent que Portaceli ha ideat amb una posada en escena àgil i una escenografia fàcil de muntar i desmuntar, amb intenció de fer gira quan s’acabin les funcions del Club Capitol.