FESTIVAL DE CELEBRACIÓ
Docs Barcelona, 20 anys de mirades al món
El festival de documental creix en dies i programa per celebrar les seves dues primeres dècades
clare-weiskopf---amazonas
El documental fa temps que va deixar de ser un terme associat a migdiades davant del televisor per erigir-se com un gènere de possible calat popular, com ho demostra l’èxit del festival In-Edit i les inversions de plataformes de streaming com Netflix en títols d’aquest gènere. Sigui com sigui, encara necessita una empenta, la que, any rere any des de ja fa quatre lustres, ha sigut la missió essencial de DocsBarcelona.
Perquè el festival barceloní dedicat a la projecció –i el finançament, a través d’un mercat de referència– de documentals compleix dues dècades aquest any. Dues dècades obrint finestres al món, ensenyant altres formes de vida, mostrant realitats gairebé invisibles des d’aquestes latituds, explicant contes increïbles de no-ficció.
Per celebrar l’aniversari, ha volgut créixer. Si l’any passat el certamen va durar una setmana, aquesta vegada seran 11 dies: del 18 al 28 de maig. I la secció oficial passa dels 21 als 38 títols. En total, es podran veure 94 pel·lícules d’una trentena de països. Set d’elles, no només a Barcelona, sinó també a Berga, Granollers, Manresa, Vilafranca del Penedès, Badalona i la Garriga.
MIRADA DE DONA
El festival iniciarà el seu camí amb Amazona, en què la debutant Clare Weiskopf filma el seu retrobament, 30 anys després, amb la mare que la va abandonar per fugir a la jungla colombiana. I es tancarà amb La Chana, una producció en part catalana, dirigida per la croata Lucija Stojevic, sobre una bailaora autodidacta de 67 anys.
Joan González, director del certamen, destacava ahir a la roda de premsa el pes de l’autoria femenina. Prop de la meitat de les pel·lícules que el festival acollirà aquest any han sigut dirigides o codirigides per dones. Entre elles, títols destacats com Fallin flowers, thick leaves, en què una sexòloga xinesa obre les portes de la seva consulta a Pequín; Madame Saïdi, sobre una dona iraniana convertida en tota una estrella de cinema als 70 anys, i Girasoles de Nicaragua, sobre les treballadores sexuals d’aquell país i el seu paper com a facilitadores judicials.
MIRADA COMPROMESA
Les altres dues mirades clau són la del «cineasta compromès» i la «mediambiental». En el primer grup s’engloben mirades als conflictes de Colòmbia (El silencio de los fusiles), Síria (Last men in Aleppo, gran premi del jurat a Sundance) i Somàlia (Mogadishu soldier). I les exploracions de casos judicials com la defensa internacional de Julian Assange, liderada per Baltasar Garzón, en l’estrena mundial de Hacking justice (El juez y el rebelde), i el judici per l’assassinat de Nancy i Dereck Haysom, a The promise.
Es podrà veure, a més, un film depriment sobre les fàbriques tèxtils índies (Machines) i un altre que impel·leix a l’esperança com All governments lie, sobre les noves veus crítiques del periodisme d’investigació.
MIRADA ECOLOGISTA
En el tercer eix suggerit per González destaquen tres pel·lícules sobre realitats no precisament properes. En els dos primers casos, per qüestions geogràfiques. Angry inuk dona veu als inuits, la cultura indígena de les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia, mig mal vista pel fet d’alimentar-se d’un animal icònic per a l’ecologisme com és la foca. I Woman and the glacier és un viatge a la glacera Tuiuksu del Kazakhstan, on una científica lituana, una mica a l’estil de Danielle Rousseau (la de la recordada sèrie Perdidos), viu allunyada de la civilització des de fa tres dècades.
La realitat de Let there be light sembla llunyana per qüestions tècniques: aquí el que s’aborda és la persecució per part de la ciència de la creació d’un sol artificial. Volen imitar la reacció nuclear de les estrelles per obtenir així una font d’energia totalment neta i il·limitada. Sona bé. Sona llunyà. Sona fascinant.
BEN AVIAT
No només de ficció es viu, de fet, però tampoc només de no-ficció llarga. Els curtmetratges també compten: per celebrar el 20è aniversari se suma una sessió especial de peces catalanes i una secció no competitiva amb curts internacionals que utilitzen l’animació com a recurs narratiu. A més a més, la secció DOC-U recull 11 curts dirigits per l’última fornada universitària, és a dir, per joves compromesos amb la realitat.
