Yasmina Reza, pregonera

Yasmina Reza rep elogis per tot el que aborda. Amb aquelles obres que amb tan sols uns quants elements i molt de saber escènic brinden lluïment a grans actors, i trobem per exemple Art per demostrar-ho, o les novel·les 'Felices los felices' i aquesta 'Babilonia' (Anagrama) que ara porta sota el braç i en la qual parla del que acostumen a parlar les seves obres: de la violència secreta que s’oculta sota el discret encant de la burgesia i, és clar, si la burgesia és parisenca, encara té més encant.

Ahir a la tarda, al Saló de Cent de l’Ajuntament, Reza va parlar amb el director teatral Xavier Albertí en un acte que els seus organitzadors insisteixen a seguir anomenant El Pregó de la Lectura, encara que 'de facto' sigui una distesa conversa, animada amb unes quantes lectures. Entre el públic cal destacar la presència de l’editor Jorge Herralde, que ha tornat a la vida activa després de cinc mesos de recuperació d’una lesió òssia.

Reza, que no té tirada a intel·lectualitzar gaire el seu treball, li va agradar particularment el retrat amb què Albertí va definir la seva literatura, un intent de donar veu a ciutadans normals que no intenten reflexionar intel·lectualment sobre el que fan i que no creuen en el poder. «És veritat, no m’interessen els grans temes», va dir.

Hores abans, al matí, en una trobada amb la premsa, Reza va arrodonir aquesta idea que fa que els seus personatges normals passin explosivament de la civilització a la barbàrie (vegeu 'Un déu salvatge'). «Crec que la civilització s’atura allà on s’aturen els nervis. Hem fet un pacte social per ser amables o no robar i això conforma la nostra ètica, però tot pot canviar en un moment. Això és el que m’interessa».

Amb 57 anys podria semblar que el tema la preocupa bastant a aquesta dona a qui és molt difícil fotografiar, rara vegada es deixa, i que escriu coses com aquesta a 'Babilonia': «'¿Cómo es posible? Una chica hace las mil y una con la cabeza bien alta y pintarrajeada y de repente le da por tener 60 años'». Però no, no s’hi sent concernida. «Jo no em sento gran però respecte a aquesta qüestió no soc sàvia».

ELECCIONS FRANCESES

El viatge a Barcelona des de París ha sigut més aviat llampec. Reza no firmarà diumenge per Sant Jordi, cosa que li hauria agradat, perquè el seu deure de ciutadana la portarà a votar en aquestes eleccions que tenen un gran valor simbòlic per a tot Europa, pel temor davant el possible ascens del Front Nacional. «Les eleccions franceses seran un exercici democràtic sensacional perquè tot pot passar. Tots els candidats estan molt igualats i pel que sembla Marine Le Pen no serà elegida, però no s’ha de donar res per segur perquè els analistes tampoc van preveure Trump o el 'brexit'».

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

En les presidencials del 2007, l’autora va decidir convertir-se en l’ombra de Nicolas Sarkozy i escriure sobre la seva campanya electoral. L’escriptora no vol jugar a la possibilitat de fer avui una cosa semblant amb algun dels contendents. «Sarkozy era un gran candidat quan jo vaig escriure aquell llibre i tothom, tant la dreta com l’esquerra, tenien posades les seves esperances en ell. Crec que ara no hi ha res que se li pugui comparar. I és clar, he d’afegir que aquestes esperances es van fer miques molt aviat amb el seu Govern i van provocar una gran decepció. També ha sigut decebedor amb Hollande. El resultat de tot això és que la paraula política s’ha desacreditat».

Aquesta reflexió li serveix per defensar els votants, el poble francès: «És fàcil dir que la meitat dels francesos són feixistes o extremistes de dreta, crec que, senzillament, se senten abandonats pels polítics».