Richard Gere: "És molt humiliant tenir un representant com Trump"

Ja lluny dels temps de glòria en què es va convertir en irresistible sex symbol de Hollywood amb pel·lícules com American Gigolo, Oficial i cavaller i Pretty woman, Richard Gere (Filadèlfia, 1949) sembla avui còmode en el seu voluntariós intent de fer el món una mica millor. Vegetarià convençut, abanderat de la causa tibetana i molt crític amb la política de Donald Trump, Gere fa temps que està absent de les grans lligues de l’entreteniment per centrar el seu interès en projectes cinematogràfics més inquiets i compromesos. És el cas del seu últim treball, Norman, el home que lo conseguía todo, faula tragicòmica sobre la corrupció, amb el conflicte del Pròxim Orient com a rerefons, que Gere i el seu director, l’israelià Joseph Cedar, van presentar ahir a Barcelona dins la primera edició del BCN Film Fest. A la pel·lícula, Gere interpreta un esforçat però insignificant aconseguidor de favors la vida del qual farà un gir quan un polític a qui ajuda s’acaba convertint ni més ni menys que en primer ministre d’Israel.

«Soc actor des de fa 50 anys, des que en tenia 19, i em segueixen emocionant com el primer dia els nous projectes. Hi havia una cosa única, especial, en el guió de Norman. Ha sigut una mica llançar-se al buit des d’un penya-segat», va afirmar Gere en relació amb l’al·legòrica singularitat del seu personatge, un paio poc àgil al caminar, amic de la fabulació i la intriga, capaç de teixir al seu voltant impossibles xarxes de favors, a mig camí entre el carismàtic protagonista de Bienvenido Mr. Chance i el  pequeño Nicolás. «Norman és diametralment oposat a com soc jo com a persona, però té per mi és fascinant. Ha sigut un repte interpretar-lo», va comentar l’actor, mai expansiu, però en tot moment afable i proper, encara ben plantat als seus 67 anys (les ulleres de metall, l’americana fosca amb camisa blanca i sense corbata), encara que conscientment deslligat del glamur d’altres temps.

En un moment de la roda de premsa, Gere calla, mig acluca els ulls i mira el públic. Demana que s’apugi la intensitat de la llum de la sala. «Així us puc veure la cara a tots, no només una gran taca negra», va dir amb un somriure. Amb la llum podrà veure, segurament, un monjo budista que ocupa una de les butaques del cine Verdi, on té lloc la cita amb la premsa. Gere s’havia ficat l’altre dia en un embolic, o una cosa semblant, quan en una entrevista a The Hollywood Reporter va denunciar que feia més d’una dècada que no participava en grans projectes pel seu suport al Tibet i, per extensió, les seves crítiques a la Xina, el segon mercat comercial de Hollywood. «Fa poc algú va comentar que no podia fer una pel·lícula en què jo participés perquè molestaria els xinesos», declarava a l’entrevista. Gere va voler mitigar ahir l’enrenou aixecat negant que la seva defensa del Tibet li hagi suposat algun problema en la seva carrera. «No ha tingut cap efecte, cap», va assegurar. Sí que va apuntar, en canvi, que hi havia «actors i directors xinesos» que s’havien vist perjudicats «perquè se’ls havia vetat la possibilitat de treballar amb mi». En qualsevol cas, va voler tancar el tema sinotibetà amb rapidesa. No semblava còmode.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«SODOMA I GOMORRA» / Més deixat anar se’l va veure, en canvi, en les seves crítiques, contundents i inevitables, a Trump:  «És un moment confús i descoratjador. Hi ha gent que vol que faci una bona feina, però el problema és que no té qualitats. És molt humiliant tenir un representant així. El drama és que no és l’únic cas, comença a haver-hi massa líders que exploten impulsos cada vegada menys humans i més animals, egoistes, basats en el jo, el que és meu i el que és bo per a mi». Des de fa anys, Gere és un home altament compromès en favor de les minories oprimides a través de la seva participació en diverses oenagés.

Preguntat sobre la corrupció, eix al voltant del qual s’articula el discurs del film, i sobre el seu secret per sobreviure a Hollywood davant individus com Norman, Gere es va posar estranyament seriós per sostenir que Europa té una idea equivocada de la meca del cine. «Hi ha una percepció mítica que Hollywood és com Sodoma i Gomorra, ple de gent horrible. Doncs no. La gent és igual a tot arreu, té els mateixos problemes. Ens enfadem igual, ens preocupen les desigualtats, els nostres fills, les nostres famílies».