Els governs espanyol i català recolzen que Sant Jordi sigui patrimoni de la Unesco

El dia de Sant Jordi té un aire màgic que uneix voluntats, congrega multituds, col·lapsa joiosament l’espai fins que entre cos i cos no hi cap ni un pètal de rosa. Aquesta màgia es va produir ahir en l’acte albergat per la Fundació Bancària la Caixa per impulsar la candidatura de la diada com a patrimoni immaterial de la humanitat de la Unesco: el Govern central i el de la Generalitat, tots dos imprescindibles per tramitar la iniciativa, i l’Ajuntament de Barcelona, van manifestar explícitament el seu suport. Amb tant d’entusiasme que el rang institucional dels participants en l’acte va anar creixent en els dies previs fins a desallotjar de l’escenari les autoritats convidades inicialment.

Primer va ser la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, qui va anunciar diumenge passat que seria ella qui expressés el suport del Govern al més alt nivell en lloc del secretari d’Estat de Cultura, Fernando Benzo. Després va ser el tinent d’alcalde Jaume Collboni qui es va sumar a aquest acte d’adhesió. Finalment el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va decidir equilibrar la balança institucional ocupant el lloc previst inicialment per al conseller de Cultura, Santi Vila. Amb tant moviment va caure també a la platea el president del Gremi de Floristes, Joan Guillén.

COMPLICITAT / Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya, que agrupa el Gremi d’Editors, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana i els gremis de llibreters i distribuïdors, va agrair el «suport incondicional» a la candidatura rebut des del primer dia per La Caixa i l’adhesió instantània del Govern de Catalunya, així com el compromís inhabitualment explícit a la candidatura rebut des de la vicepresidència del Govern i el Ministeri de Cultura, responsable de presentar i defensar diplomàticament la iniciativa davant la Unesco, i l’aposta pel món del llibre des de la incorporació de Jaume Collboni al Govern municipal. «No un dia de queixes, sinó de posar èmfasi en el que ens uneix i no en el que ens separa», va recordar, insistint que serà necessària la «complicitat» de totes les administracions.

L’acte va ser una lloança a la història i el significat de Sant Jordi, més enllà del suport públic a la candidatura davant la Unesco. Però també va servir per intercanviar missatges sobre la situació política del país. Junqueras va recuperar la seva faceta d’historiador per recórrer la història de la festa de Sant Jordi. «Els valors que expressa són els d’amor a la cultura i la llibertat; segur que tots entendreu que fem referència a un acte que hem fet aquest matí al Palau de la Generalitat, que reafirma el compromís col·lectiu per la llibertat, el referèndum i la voluntat d’expressar-se». A la qual cosa la vicepresidenta del Govern va respondre que el 23 d’abril «a Castella i Lleó també celebrem la llibertat»· (la festa autonòmica, que commemora la derrota dels Comuners a Villalar).

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

BARCELONA I BABEL / Soraya Sáenz de Santamaría va glossar el paper d’«avantguarda» del sector del llibre amb base a Barcelona i va triar un exemple de la «vocació cosmopolita» de la ciutat que potser no va ser el que li va agradar més a Junqueras: l’elogi que va fer Mario Vargas Llosa en el seu discurs d’entrega del Nobel de la Barcelona dels anys 60 com «una Torre de Babel, una ciutat on era estimulant viure i treballar, amb un caràcter obert, plural i integrador que la va fer ser un referent global en el món d’identitats compartides».

Mentrestant, Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària La Caixa, auspiciadora des dels inicis de la candidatura llançada des de la Cambra del Llibre de Catalunya i el Gremi de Floristes, se centrava en els valors del llibre, molts d’ells explicables amb paral·lelismes vegetals que tenen el seu origen en l’etimologia de termes com llibre o fulla. Permanència, perseverança incòmoda per als dèspotes, materialitat, un ritme lent... «La lectura exigeix que apartem tota urgència; en els temps que corren potser no és un mal consell», va concloure, mirant a la representació política a la sala.