LES ESTRENES DE CINE DE LA SETMANA
Bruno Dumont: "Estic acostumat a fer enfurir el públic"
El director francès explora de nou el seu costat més jocós en l'acabada d'estrenar 'La alta sociedad'
jgarcia38158061 doha qatar march 05 film director bruno dumont poses du170423184527
Com que les (magnífiques) pel·lícules sobre les quals va construir la seva reputació –La vida de Jesús (1997), L’humanité (1999), Hors Satan (2011)– eren inconfusiblement depriments, fa tres anys va deixar la cinefília bocabadada a l’estrenar la minisèrie El pequeño Quinquin, que no només era una comèdia sinó una comèdia divertidíssima. Ara ha tornat a explorar el seu costat més jocós amb La alta sociedad, sainet sobre la lluita de classes que inclou ineptes indagacions policials, antropofàgia i molts acudits de grassos.
–Fins fa poc a vostè no se’l coneixia precisament com un director graciós, tot al contrari. ¿Què el va fer passar-se a la comèdia?
–És molt senzill: vaig descobrir el potencial còmic del drama. Em vaig adonar que quan un actor es posa tràgic sempre està a un pas de travessar una línia invisible i resultar hilarant. A més hi ha una cosa que m’atrau molt de la comèdia, i és que et permet parlar de coses profundes sense caure en l’intel·lectualisme o la pedanteria. I també et permet empènyer el públic a la transgressió moral. Amb l’acudit adequat pots aconseguir que es rigui de coses terribles.
–El món de La alta sociedad es divideix entre aristòcrates tarats i proletaris caníbals, i enmig d’ells hi ha dos detectius molt idiotes. ¿És aquesta la seva visió de la societat?
–El cas és que jo no he volgut fer una reflexió sobre la divisió de classes ni res de semblant, i en part aquest és el motiu pel qual he ambientat la pel·lícula en el passat. La gent s’entesta a fer interpretacions sociològiques de les meves pel·lícules, i inevitablement arriben a la conclusió que soc un esnob perquè em ric de la gent pobra. ¿Què puc dir? Les sales de cine atrauen molts idiotes.
–¿Pensa en els espectadors quan escriu les seves pel·lícules?
–Mai. Fer-ho em semblaria menyspreable. Jo soc com Marcel Proust, que solia dir: «Escric per a mi mateix». I això no hauria de percebre’s com a menyspreu a l’audiència, al contrari. Valoro tant els espectadors que no vull usar trucs per seduir-los.
Notícies relacionades–A La alta sociedad, actors consagrats com Juliette Binoche o Fabrice Luchino ofereixen interpretacions completament caricaturesques. ¿Li va costar convèncer-los per fer-ho?
–Al principi s’hi resistien, és clar. Estaven aterrits. Els actors, tothom ho sap, són uns narcisistes. Jo em vaig dedicar en cos i ànima a trencar les seves defenses, a fer-les trossos. Després de fer-ho, el que em van donar va ser or pur.
