Sota el sostre del faraó Tuthmosis III

El cartonatge, decorat amb vius blaus, vermells, verds i grocs, només té un mil·límetre de gruix. Està molt ben conservat, però és tan fràgil que es podria trencar tocant-lo amb el dit. Al seu interior, separada de la superfície per un buit d’uns cinc centímetres, descansa la mòmia de qui als segles XI o X abans de Crist va ostentar el preat títol de Servent de la Casa Reial. «No sabem quina era exactament la seva funció, però era un alt funcionari anomenat Amon Renef. Els raigs X han revelat que conservava la dentadura completa i que probablement era una persona jove, amb tots els ossos al seu lloc», relata l’arqueòloga Myriam Seco (Sevilla, 1967), al Museu Egipci de Barcelona, on dilluns passat va impartir un seminari al voltant de les últimes troballes de la missió arqueològica del temple funerari del faraó Tuthmosis III, conegut com el Napoleó egipci, que dirigeix tenaçment a Luxor des del 2008.  

La troballa d’aquest cartonatge, «d’una qualitat i un colorit increïble», ha sigut premiada com un dels 10 descobriments del 2016 a Egipte per la revista Luxor Times. «Estava en un nínxol molt petit i estret, i per no trencar-lo vam trigar vuit dies a poder-lo treure –explica Seco–. El resguardava un sarcòfag antropomòrfic que estava totalment menjat pels tèrmits, solament quedaven la cara i els peus. Al damunt hi havia una garlanda de flors». 

La radiografia va revelar que la mòmia no contenia amulets. «Segurament perquè el cartonatge està decorat amb moltes divinitats protectores, com Isis i Neftis, la cobra del disc solar, els quatre fills d’Horus, un cap de moltó i un altre de falcó i Anubis», continua l’arqueòloga, mentre assenyala una peça exposada al Museu Egipci, de la mateixa època, el tercer període intermedi, i amb traços similars, encara que amb colors molt menys vius i sense el cos de la noble dama que el va ocupar al seu dia.  

La tomba d’aquest servent real porta Seco a pensar que n’hi pot haver altres al voltant, perquè el projecte del temple de Tuthmosis III, patrocinat per la Fundació Botín, Cajason, Cemex i Santander-Universidades, no para de donar sorpreses datades al llarg de «1.000 anys d’història». El setembre que ve iniciarà la 10a campanya amb un equip de més de 30 especialistes, la majoria espanyols, i 150 ajudants egipcis, i calcula que d’aquí uns set anys el macrocomplex podrà per fi visitar-se com un museu a l’aire lliure.  

Quan el 2008 l’arqueòloga va iniciar el projecte, els murs del temple del conquistador Tuthmosis III, fillastre de la reina Hatsepshut, estaven coberts de sorra i al seu voltant van descobrir el que devia haver sigut un «abocador», amb tones de restes de ceràmica d’ofrenes. Després, al perímetre hi van trobar un complex religiós, del sacerdot Jonsu, que venerava el faraó en l’època posterior de Ramsès II.  

Necròpolis 

Una altra sorpresa va ser la troballa, sota el temple, d’una necròpolis de l’Imperi Mitjà (2000-1800 aC) amb 20 tombes. En elles, recorda Seco, encara fascinada, hi havia un aixovar de luxoses joies d’una dona jove de la reialesa. «El sostre s’havia enfonsat i havia aixafat el seu sarcòfag, així que quan els lladres hi van arribar no la van poder saquejar. Era una tomba d’alt estànding amb un penjoll de petxina, un amulet cilíndric, dues turmelleres i dues polseres d’or de nus pla» (iguals a la que l’arqueòloga llueix al canell i que es va fer reproduir en plata). Ara s’exposen al Museu de Luxor.  

També va aparèixer una altra necròpolis, sense saquejar, pertanyent a la dinastia XI (2150 a 1990 aC), amb tombes humils, i unes 120 mòmies de l’època tardana (segles VIII-VII aC).

Arbres sagrats

Notícies relacionades

Adorat Tuthmosis III

Buscadors de tresors faraònics

Sobre Tuthmosis III, apunta que tenia tirada pels jardins. Al pati, diu, «hi havia un jardí amb vuit forats de 9,5 metres de fons per 2,5 d’ample on plantaven arbres en terra fèrtil del Nil». Les arrels i fulles trobades al seu interior eren persees, «arbres sagrats», que també van col·locar a l’entrada del temple.

Tornant al present, Seco, que viu bona part de l’any al Caire, segueix molt amoïnada pel fet que el terrorisme i la convulsa situació política hagi «arruïnat el sector turístic». «Egipte necessita que el turisme torni. Actualment hi ha molt turisme xinès, però els europeus segueixen, en general, sense elegir com a destí els països àrabs. No crec que hi hagi una situació d’inseguretat especial a Egipte –opina–. Tal com està el món, el perill terrorista està present en qualsevol lloc».