¿El final de la pirateria?

 

Els pirates digitals segueixen entre nosaltres, però pirategen menys. El sector cultural està convençut que el canvi de tendència –és la primera vegada en 10 anys que la pirateria baixa a Espanya (ho ha fet el 4%)– és degut a l’augment de l’oferta legal i a les mesures legals restrictives. Tot i així, el sector del cine exigeix «lleis valentes» per seguir atacant la pirateria. La indústria del futbol, per la seva part, també les reclama: «Si no actuem aviat, ens convertirem en un sector residual», argumenta.

La Coalició de Creadors fa anys que elabora estudis estadístics sobre els hàbits de consum de continguts digitals. Cada any, el titular era el mateix: la pirateria puja. Però aquest les coses han canviat. L’informe –realitzat a partir de 4.036 entrevistes on line– constata que el 2016 hi va haver 4.128 milions d’accessos il·legals a continguts, el 4,2% menys que els comptabilitzats el 2015. La pirateria baixa en tots els sectors: música, pel·lícules, videojocs, llibres i futbol. L’únic camp en què augmenta (poc, el 0,9%) és el de les sèries, malgrat que són, precisament, la gran carta de les operadores espanyoles, com Movistar, i dels gegants nord-americans que han desembarcat recentment a Espanya: Netflix i HBO.

LUCRE CESSANT

L’estudi assegura que els continguts piratejats durant el 2016 tenen un valor de 23.294 milions d’euros, fet que implica que la indústria cultural i esportiva va deixar de guanyar durant l’any 1.783 milions (lucre cessant). El sector no és l’únic perjudicat, sinó que l’Estat també en pateix les repercussions. Les indústries culturals adherides a la Coalició de Creadors donen feina directament a gairebé 66.000 persones. En un escenari sense pirateria, la xifra de llocs de treball augmentaria en 21.697. Amb el clar objectiu de pressionar el Govern per combatre amb més afany la pirateria, l’estudi destaca que el consum il·legal a internet fa que les arques públiques deixin d’ingressar 576 milions d’euros (en concepte d’IVA i Seguretat Social).

«La situació demostra que les mesures legislatives tenen una incidència positiva, però els resultats de la seva aplicació segueixen sent insuficients. Necessitem que s’hi dediquin més mitjans i que hi hagi més agilitat en el procediment. Estem davant el primer descens de la pirateria en els últims 10 anys i és una gran oportunitat per revertir el gran perjudici que ocasiona als creadors, les arques públiques i la competitivitat del nostre país en el mercat global. Volem estar al nivell dels resultats del nostre entorn, com Itàlia o Portugal, i aproximar-nos el màxim possible al Regne Unit, França i Alemanya», adverteix la directora de la Coalició de Creadors, Carlota Navarrete.

Pot ser que la pirateria estigui començant a remetre, però els motius per consumir il·legalment segueixen sent els mateixos. Gairebé la meitat dels pirates argumenten que els continguts legals «són molt cars», malgrat que, per exemple, la pel·lícula més cara a Filmin.es (plataforma pionera a Espanya per a cine on line) no passa dels 2,95 euros. Més del 40% dels pirates també destaquen que pirategen perquè és molt fàcil i ràpid i perquè, a més, ja paguen una connexió a internet. «No faig mal a ningú» i «no hi ha conseqüències legals perquè no passa res» són altres dels arguments esgrimits. En el cas del futbol, l’excusa fonamental és: «Els futbolistes ja guanyen molts diners».

PUBLICITAT INCLOSA

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Dues de cada tres webs pirates estan finançades per publicitat, que, de manera molt majoritària, correspon a llocs d’apostes, joc on line i continguts pornogràfics. Crida l’atenció que més d’un terç d’aquests anuncis són de marques de prestigi d’alimentació, moda, assegurances o telefonia. El nombre d’usuaris que han pagat alguna vegada per consumir contingut cultural o esportiu il·legal va en augment i arriba a l’11%, davant del 9% registrat el 2015 i el 5% del 2014. Malgrat l’esforç d’algunes cadenes, per exemple Atresmedia, per combatre la pirateria amb campanyes de publicitat, l’informe demostra que els consumidors gairebé no les coneixen, al contrari del que passa, per exemple, amb les campanyes contra la violència masclista o la seguretat viària.

Les persones enquestades asseguren que les mesures, en teoria, més eficaces contra la pirateria serien bloquejar l’accés a la web que ofereix continguts il·legals (cosa que, en teoria, permet la legislació vigent). Curiosament, també asseguren que seria útil sancionar els infractors, cosa no permesa per la llei.