Caetano Veloso i la princesa de la samba

En les seves últimes visites el vam veure formant parella amb el seu amic Gilberto Gil i avui, al Palau de la Música (i en el marc del festival Guitar BCN), torna a compartir focus amb una altra veu, aquesta menys popular per les nostres latituds, la de Teresa Cristina. «Una princesa de la samba carioca», anuncia Caetano Veloso (Santo Amaro da Purificação, 1942), que es presta així «a ajudar a divulgar un treball elegant i representatiu de la tradició brasilera».

L’autor de Beleza pura, O leãozinho i A luz de tieta es va trobar amb Teresa Cristina quan, fa una dècada, aquesta artista va gravar una adaptació de la seva cançó Gema. Més recentment, l’acostament de la cantant al referencial sambista Cartola (1908-1980) va cridar l’atenció del cantautor de Bahia. «Les seves versions em van semblar tan elegants i refinades que vaig pensar que podien interessar a la discogràfica Nonesuch, de Nova York, que edita els meus discos als Estats Units», explica a aquest diari responent un qüestionari enviat per correu electrònic. Dit i fet, Teresa Cristina canta Cartola (2016) va veure la llum i va aplanar el terreny per a concerts conjunts, primer a Nova York i més tard a Sud-amèrica, el Japó, Corea del Sud i, ara, a Europa.

UNA GUITARRA «MÀGICA»

Veloso no interpretarà cançons de Cartola al Palau, missió que reserva a la seva partenaire, «que les canta a la perfecció», si bé considera a aquest intèrpret i compositor, un dels fundadors de la influent escola de samba Mangueira, com «un dels més importants del gènere a Rio de Janeiro, amb una imaginació poètica i un sentit melòdic divins». Segons diu, mai es perd la primera part dels seus recitals amb Teresa Cristina, en què aquesta cantant aborda aquelles peces amb la «guitarra màgica» de Carlinhos Sete Cordas. «Quan ella canta Sala de recepção, una samba de Mangueira, ploro».

Les últimes estacions en la carrera de Caetano Veloso han sigut de contrastos: discos de rock i experimentació amb músics molt més joves que ell, com Pedro Sá i el seu mateix fill, Moreno Veloso, i la llarga gira acústica, a dues guitarres, amb Gilberto Gil, a la salut dels 50 anys del moviment Tropicália.

Aventures compatibles, igual que l’actual aliança amb Teresa. «Amb Gil cantava peces de fa 30, 40, 50 anys, però també una del disc Cê, que és del segle XXI. I ara, amb Teresa, interpreto cançons de diversos períodes, des d’una de Cole Porter dels anys 30 fins a una del meu últim disc, Abraçaço», explica Veloso, de 74 anys, que diu que «adora» aquests músics de la generació següent. «Tinc ganes de tocar amb els meus tres fills», anuncia en al·lusió a Moreno i als més joves de la saga, els Zeca i Tom, dins de la vintena, que ja apunten maneres.

De la gira amb Gilberto Gil, que el va mantenir ocupat el 2015 i 2016, n’hi queden bones impressions «pels records dels temps del tropicalisme», així com observacions favorables de «com sonen avui les cançons, sobretot les paraules», i «una permanent sorpresa davant la màgia de la música a les mans de Gil». Els dos cantautors van posar la música brasilera de cap per avall durant els últims anys 60, fonent el seu esperit de Bahia amb el pop i la psicodèlia. Un moviment, el tropicalisme, «amb moltes conseqüències», si bé Veloso subratlla que «el més important està sempre per fer, i potser no s’arribarà a fer mai». I afegeix: «Vull dir que potser jo mai arribaré a fer-ho».

LA SINTONIA HISPANA

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però, en el món hispà, i per al gran públic, Caetano Veloso no és tant el tropicalista com el trobador que entonava amb desconcertant suavitat la cançó mexicana Cucurrucucú paloma a la pel·lícula Hable con ella (2002), del cineasta espanyol  Pedro Almodóvar (i més recentment en l’oscaritzada Moonlight, de Barry Jenkins).  «El 1969 vaig prometre al cineasta brasiler Neville de Almeida que un dia gravaria aquella cançó, que llavors era considerada molt hortera. Anys després, al fer Fina estampa, em vaig oblidar d’aquell repte. Neville em va veure en una festa i em va cridar: ‘¡Covard!’ Així que quan vam fer Fina estampa ao vivo vaig demanar a Jaques Morelembaum un arranjament minimalista per a la cançó», explica el cantautor.

MEDALLA D’OR DEL GUITAR BCN

El seu retorn al Palau de la Música inclou una peculiaritat: rebrà la Medalla d’Or del festival Guitar BCN. «Una sorpresa», reconeix el cantautor. «M’alegra enormement rebre aquesta distinció a Barcelona, la meva primera ciutat espanyola», comenta, si bé assegura que no se sent «un músic en el sentit integral del terme» i relativitza el seu talent amb la guitarra «venint com vinc de la terra de Gilberto Gil, Djavan, João Bosco, Dori Caymmi i João Gilberto». Aquesta tebior la dirigeix al conjunt de la seva obra musical. «Res del que he fet m’ha deixat plenament satisfet», assegura Caetano Veloso. «Hi ha molts llocs al món als quals m’agradaria anar musicalment i ja no sé si podré arribar-hi».