Caetano Veloso, un art pur i conquistador

Caetano Veloso, dirigint el focus amb generositat a una artista molt menys coneguda, Teresa Cristina, i embruixant-nos una vegada més amb el seu cant suau i les seves composicions reduïdes a l'esquelet. Combinant les dues missions, el cantautor de Salvador de Bahia va oferir un recital captivador, aquest divendres al Palau (festival GuitarBCN), amb què, a més de brindar els seus talents naturals, ens va recordar que la tradició popular està en la base del seu art.

    Herències com la samba de Rio, cultivada per l’escola de Mangueira, que el cantant i guitarrista Cartola va cofundar el 1928. Veloso no va abordar aquest material, però va cedir la primera part del recital barceloní a Teresa Cristina perquè el fes brillar, atenent al disc que va publicar l’any passat, Canta Cartola, i de la mà de l’exquisit guitarrista Carli- nhos Sete Cordas

. La veu lluminosa i d’un encant discret de la cantant carioca, veu sense estabornir, ens va introduir en un delicat cançoner de samba d’autor a través de peces com 'Tive sim' i 'Sala de recepção'.

UN REPERTORI SENSE FI

Pòrtic florit per a un Caetano que no va haver de fer res més que seure, acariciar la guitarra i entonar 'Luz do sol' per envoltar el Palau amb una aura encantada. Als 74 anys, la seva veu segueix mostrant-se juvenil, fina i brillant, i el seu repertori és un bagul del tresor que sembla no acabar-se mai. Combinant els èxits amb material menys prodigat, 'O leãozinho' amb 'Um índio' (dels temps de 'Doces barbaros') i 'Menino do Rio' amb 'Reconvexo' (que va compondre per a la seva germana Maria Bethãnia), es va endinsar fins a les seves adaptacions anglosaxones ('Love for sale') i hispanes ('Cucurrucucú paloma', amb el seu extrem falset) i va acudir a continuació a ports llunyans i inesperats.

    

Va explicar que, després de la seva llarga gira amb Giberto Gil, es va preguntar quin repertori podia abordar. «I vaig prendre coratge per cantar dues cançons dels temps tropicalistes, les que millor representen aquell esperit, encara que siguin poc conegudes». Així, va desenterrar 'Enquanto seu lobo não vem' –del fundacional àlbum 'Tropicália ou panis et circensis' (1968), amb les seves referències a la dictadura militar, «paraules plenes d’entusiasme i por»– i 'A voz do morto', que en aquells temps van gravar els seus amics Os Mutantes.

Notícies relacionades

Nadine Sierra i Xabier Anduaga, pura màgia

Carranza i Puntí reflexionen sobre literatura i la BCN d’avui

  

 Pot ser que trobem a faltar aquells concerts més frondosos, amb bandes capitanejades per exemple per Jaques Morelenbaum, però aquest Caetano a soles amb la guitarra és irresistible, sense despentinar-se ni devaluar la seva obra, com ho van ser 'Força estranha', 'A luz de tieta' i el tram final en què es va citar amb Teresa Cristina i Carlinhos Sete Cordas. El trio va fondre allà veus i guitarres en un petit festival que va culminar amb 'Desde que o samba e samba', 'Odara' i 'Qualquer coisa', omplint així el Palau de la Música amb un art senzill, manejable i d’un abast emocional indestructible.