Catalans a la Biennal

Teresa Lanceta fa anys que es dedica a la creació, a l’art tèxtil en concret, però tot i que va néixer, treballa i viu a Barcelona (la meitat de la setmana, l’altra meitat, a Alacant), des del 1989 que la seva obra no es veu a la ciutat. No exposa gaire. I aquí encara menys. Així és que quan Christine Macel (París, 1969), conservadora en cap del Centre Pompidou i comissària de l’actual edició de la Biennal de Venècia, va contactar amb ella no va saber ben bé què pensar. La francesa es va presentar al seu estudi, i ella le va ensenyar el que tenia a mà, és a dir, el que estava empaquetant per a la mostra que va fer l’any passat a Madrid, a La Casa Encendida, i després a Bilbao, a l’Azkuna Zentro. Només al final, després de molt parlar i mirar, Lanceta va saber el perquè del viatge de Macel. La comissària havia vist la seva obra temps enrere, havia anotat el seu nom i la convidava a participar en la 57a edició de la Biennal de Venècia. La cita de l’art per antonomàsia que obrirà les portes dimecres per als professionals i dissabte per al públic en general. 

La invitació va ser «¡una sorpresa del tot inesperada!», afirma Lanceta. No en va, la mostra reuneix cada dos anys, des d’en fa 122, a la ciutat italiana tothom que es consideri alguna cosa en el món de la creació contemporània: comissaris, artistes, directors de museus, crítics i col·leccionistes. Tots, a la caça de les últimes tendències creatives. Anar a veure-la és relativament fàcil, n’hi ha prou de tenir el pressupost per fer-ho. En canvi, participar-hi com a artista convidat és molt més complicat, depèn del gust del comissari de torn. És per això la sorpresa i l’alegria de Lanceta.

L’elecció de la creadora barcelonina respon molt bé al caràcter que Macel vol donar a l’exposició oficial, la que es desplega al llarg dels Giardini i Arsenale i que acull 120 artistes de 51 països. Una mostra menys política que la que va plantejar el seu antecessor, Okwui Enwezor, i totalment centrada en els autors: «Pensada amb els artistes, pels artistes i per als artistes», diu la comissaria, que li ha posat per títol 'Viva Arte Viva': «Una exclamació, un crit apassionat, per l’art i la posició de l’artista».

TAPISSOS I ‘PERFORMANCES’

Lanceta presentarà set peces: dos grans tapissos i quatre pintures cosides firmades per ella, i una catifa realitzada per teixidores de l’Atles Mitjà marroquí, la seva font d’inspiració. Però la creadora no serà l’única catalana present en l’exposició oficial, també hi haurà l’anomenat grup dels catalans de París, nom que el crític Alexandre Cirici va donar als conceptuals que es van instal·lar a la capital francesa als 60: Antoni Miralda, Joan Rabascall, Benet Rossell i Jaume Xifra. I que van bolcar la seva creativitat en festes i rituals que es movien entre la performance i el happening. Alguns d’ells, els que recull la cinta documental 'Cérémonials', es projectaran en l’exposició. No serà el seu debut a la cita, d’una manera o una altra la seva obra ha passat alguna vegada per la Biennal, i Miralda va ser l’aposta espanyola el 1990.

Notícies relacionades

Catalunya proposa un passeig multisensorial a la Biennal del Venècia

Max i el repte del primer còmic tàctil, a la Biennal de Venècia

Els pavellons nacionals, 85 en aquesta edició, són l’altra part important de la Biennal. Els països decideixen què mostrar-hi. I a l’espanyol lluirà Jordi Colomer, i per tant la presència espanyola de la cita aquest any es llegirà en català. El pioner de la videoinstal·lació presentarà '¡Únete! Join Us!', una «instal·lació d’instal·lacions», explica, centrada en la idea del nomadisme. «Molta gent es veu obligada a desplaçar-se i hi ha un efecte de rebuig a aquesta població. De fet, és un gran tema tabú de la nostra societat. En aquesta instal·lació es replanteja el nomadisme com una organització possible de les nostres vides», sosté Colomer.

La presencial oficial la completa un altre català, Antoni Abad, al Pavelló de Catalunya. I l’extraoficial: Mireia C. Saladrigues amb la seva participació en la mostra 'You Gotta Say Yes to Another Access' i l’exposició 'Ciutat de vacances', coproduïda per l’Arts Santa Mònica i Es Baluard.