El malson de tornar al col·le

Carlo Padial i Berto Romero fa diversos mesos que tramen 'Algo muy gordo'. A finals de la setmana passada, aquesta estranya parella va donar per finalitzat el rodatge de la nova producció de Zeta Cinema, una pel·lícula que han escrit a quatre mans i que Padial s'encarrega de dirigir. Encara que no es coneixien personalment, Romero feia temps que seguia els passos del director i escriptor barceloní, al quedar fascinat pel llibre de relats 'Dinero gratis' (2010) i per la pel·lícula de baix pressupost 'Mi loco Erasmus' (2012). Així que un dia ho va abordar: "Vull fer un projecte diferent; ideem alguna cosa junts". A partir d'aquesta invitació va néixer 'Algo muy gordo', una comèdia amb grans dosis de fantasia i efectes digitals que parteix d'una premissa delirant i il·lustra "el pitjor malson" de molts adults (i especialment de Padial): haver de tornar al col·legi.  

"El meu personatge toca una tecla que ressona en molta gent perquè l'adolescència és una època que marca molt; ets fràgil i et sents desprotegit", assenyala Romero. La seva vida d'institut, diu, no va ser gens traumàtica, però Padial sí que guarda un mal record de la seva: "No m'agradava el que ensenyaven, no m'acabava de convèncer el sistema i no et podies expressar gaire". Tots dos admeten que la pel·lícula, apta per a un públic molt ampli, busca connectar amb els espectadors a través de la "nostàlgia dels vuitanta".  

La trama té suc. A Dani Tomás (Berto Romero), un guionista de televisió que fa una vida d'èxit, se li posa el món de cap per avall quan se li notifica que no té aprovat el 8è d'EGB per un error administratiu i que si vol tornar a constar com a adult no té un altre remei que tornar a l'escola. A mesura que passen els dies al col·legi, Tomás comença a engreixar-se (un altre dels seus temors recurrents) mentre descobreix tot allò que ja no pot fer, com cotitzar, votar o tenir relacions íntimes amb la seva dona.

SUPERPRODUCCIONS ESBOJARRADES

A l'hora de parlar de referents, Padial cita pel·lícules de Hollywood com 'Píxels' (2015), 'Noche en el museo' (2006) o 'Mil palabras' (2012) que construeixen una aparença de normalitat sobre plantejaments esbojarrats (alienígenes que adopten la imatge de personatges de videojocs, esquelets de dinosaures que cobren vida durant la nit, un xerraire condemnat a morir si pronuncia més de mil paraules...). "Hollywood ho fa semblar el més mundà del món, quan en realitat totes són molt boges", comenta el director, fermament convençut que "sota l'aspecte 'mainstream' d'aquestes produccions hi ha moltes pastilles d'originalitat que passen desapercebudes".

Aquest gènere, híbrid de comèdia i ciència-ficció ple d'efectes visuals, que tant protagonisme s'ha guanyat als Estats Units, encara està per explorar a Espanya, on el cine, subratlla Romero, segueix apostant per comèdies costumistes, regionalistes i amb molta càrrega televisiva heretada perquè "aquí no ens atrevim a fer pel·lícules així d'esbojarrades".

La felicidad por haber empezado a rodar @AlgoMuyGordo me hace levitar pic.twitter.com/9eSKHnK4nl

— Berto Romero (@Berto_Romero) 20 de abril de 2017

Estimulat pel "desvergonyiment" d'aquestes produccions de Hollywood, el protagonista i coguionista d''Algo muy gordo' va pensar que havia arribat el moment de pensar en gran: "¿Per què no fem alguna cosa pràcticament irrealitzable?", va proposar a Padial. "Agafem una premissa boja i l'escrivem, com les que ens arriben de fora amb tanta naturalitat". Aquesta transgressió cinematogràfica, l'avanç de la qual va ser presentat en l'última edició del Festival de Màlaga, pretén, apunta el director, "demostrar que no hi ha ni una ni dues maneres de fer comèdies i que en aquest país podem fer tot tipus de pel·lícules".

UN "MATRIMONI ESTRANY"

Després de les seves incursions en el món del còmic, el vídeo i la literatura, Carlo Padial es va estrenar en el llargmetratge amb 'Mi loco Erasmus', una pel·lícula de petit format i d'estil 'mocukmentary' (fals documental) sobre els estudiants estrangers que arriben a Barcelona. Amb un pressupost ínfim, el director va comptar amb un equip molt reduït i va haver de fer pràcticament de tot, igual que en la seva segona pel·lícula, 'Taller Capuchoc' (2014): "A nivell d'aprenentatge, és brutal, perquè controles tot el procés; però tenir un equip com el d''Algo muy gordo' et facilita molt les coses". Padial acaba de publicar 'Doctor Portuondo', un llibre autobiogràfic sobre els seus anys de teràpia amb un estrany psicoanalista.'Doctor Portuondo' 

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

Berto Romero és un dels humoristes més reconeguts del país arran de les seves aparicions en televisió (al costat d'Andreu Buenafuente), en teatres, a la ràdio i al cine ('3 bodas de más', 'Anacleto: agente secreto', 'Ocho apellidos catalanes', El pregón'...), i assegura que vol provar nous reptes: "M'interessen propostes com aquesta, que m'estimulin i em permetin explorar altres vies". El camí d''Algo muy gordo' transcorre  entre el 'mainstream' i l''underground' i agafa elements de tots dos. "És com un matrimoni estrany -indica Romero-. T'adones que la comèdia pot agermanar gent molt diferent".

El repartiment de la pel·lícula el completen Carlos Areces, Antonio de la Torre, Carolina Bang i Imanol Arias. Amb el rodatge completat, el film entrarà en fase de postproducció i l'estrena està prevista per a la tardor que ve.