Celebracions amargues a La Villarroel

La Villarroel ha estrenat 'Els tres aniversaris', una potent obra de l'autora alemanya Rebekka Kricheldorf amb aroma de Txékhov. La peça, un drama existencial i familiar servit amb fina ironia, té molts punts de connexió amb 'Les tres germanes' i amb altres personatges de l'univers txekhovià.

    «Parla d’una família rica vinguda a menys incapaç de fer res per canviar la seva situació», explica Jordi Prat Coll, director d’aquest muntatge sorgit fruit de l’afany de Joan Negrié, actor i productor de la modesta Sala Tron de Tarragona. Ell va ser qui va descobrir el text en una lectura a Roma i va lluitar per aixecar el projecte envoltant-se d’un sòlid equip d’actors 

–Anna Alarcón, Rosa Boladeras, Miranda Gas, Victoria Pagès i Albert Triola– i de coproductors: La Villarroel, Teatres de Tarragona, Teatre Bartrina de Reus i Teatres de Valls. 

  

 L’obra presenta una curiosa família en què els pares, morts en un accident fa una dècada, eren uns intel·lectuals que van posar als seus fills noms extrets de les obres de Txékhov. «Cap està satisfet amb la seva vida, però tampoc fan res per canviar-la», assenyala el director. Per a ells, com per als personatges txekhovians, els anys passen sense que res canviï. Són presoners del tedi en ple segle XXI.

  

L’educació, la riquesa, el sistema laboral i el social són alguns dels temes que aborda el text. L’autora exposa el declivi d’aquesta família vinguda a menys a través de les celebracions de l’aniversari d’un dels seus membres, Irina (Rosa Boladeras). Ella és una dona guapa i intel·ligent que, encara que diu que desitja l’amor, en realitat només pensa a estudiar. «En el text original, els personatges són 10 anys més joves. Nosaltres ho hem canviat per accentuar el seu patetisme», comenta Prat Coll. En la seva versió, Irina compleix 38, 39 i 40.

    

Però ella no és l’única insatisfeta de la família. Olga (Victòria Pagès), una dona que ha arribat a ser directora del col·legi on exercia com a mestra, lamenta que no hi hagi ningú millor que ella per al càrrec. En lloc de veure-ho en positiu, s’entesta a proclamar que això li passa per treballar amb mediocres. 

Masha (Anna Alarcón), l’única germana casada, considera el matrimoni com una condemna i s’encapritxa de Georg (Albert Triola), un amic del seu germà l’existència del qual està marcada per una dona amb tendències suïcides.

  

 L’únic membre masculí és Andrei (Joan Negrié), un home amb nombroses idees per escriure una gran novel·la que només existeix al seu cap, pura teoria. Això sí, des del seu casament amb Janine (Miranda Gas), una choni que va conèixer en un bar i amb qui la família no para d’augmentar, ha hagut de començar a treballar en una cosa relacionada amb la cultura a l’ajuntament. 

PREOCUPANT REPETICIÓ

El muntatge consta de tres actes. En cada un se celebra un aniversari diferent. «En el primer, amb un to més vodevilesc, rius. En el segon, quan es comencen a repetir frases i coses, la cosa canvia. Ja no fa tanta gràcia. I en l’últim acte, el més txekhovià, el buit és patent. Tot i així, no és una obra lacrimògena perquè hi ha molta ironia», apunta el director, satisfet amb la reacció a les comarques de Tarragona.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

  

 A La Villarroel el muntatge s’ha d’adaptar a un escenari amb públic a dues bandes, però no és un problema. «L’escenografia és molt conceptual», argumenta.