Varela i Rehder, braves i tangueres

La Barcelona tanguera, amb un llarg historial a l’esquena des que Carlos Gardel corria per aquí, copa avui la nostra agenda de concerts amb una poderosa doble oferta. Adriana Varela, símbol de la recuperació del gènere a l’Argentina als anys 90, actua a la sala Barts (Guitar BCN) carregada amb aquells tangos clàssics que, com apunta ella irònicament, «ja no canta ningú», mentre que Sandra Rehder, intèrpret i compositora que ha desenvolupat a Barcelona el gruix de la seva carrera, estrena disc, 'Canción maleva', amb dues sessions a Jamboree.

Una coincidència que comporta un altre punt en comú: totes dues situen Roberto 'Polaco' Goyeneche com la seva principal inspiració. La primera va arribar a ser veu fetitxe del Polaco (1926-1994), que la va tutelar quan començava en el circuit tanguer. «Em va dir: ‘On jo vagi vindràs tu i on jo canti cantaràs tu’. I mirant la seva dona i els seus fills els va dir: ‘És ella’», recorda Adriana Varela. Sandra Rehder, que va entrar en escena més tard (el seu primer disc, 'En el nombre del tango', és del 2001), va impressionar Goyeneche per «la seva intensitat al dir cada paraula amb tot el seu pes, com una cosa molt certa».

L'HEROÏNA DE VÁZQUEZ MONTALBÁN

Fa vuit anys que Varela no actua a Barcelona, però ella té molt present el seu vincle amb la ciutat, la primera que la va acollir a Espanya, a la plaça del Rei, dins del Grec del 1998. «Barcelona per a mi és el jardí de les delícies», diu en broma. Llavors venia embolcallada d’un halo literari després que Manuel Vázquez Montalbán la convertíes en personatge d’una de les novel·les de Pepe Carvalho, 'Quinteto de Buenos Aires'. «Ell va sembrar el misteri d’Adriana Varela i jo l’hi segueixo agraint, sigui on sigui», diu.

L’escriptor va assistir a un recital, precisament, de 'Polaco' Goyeneche, en un local del barri de San Telmo, El Berretín, i la nit la va obrir ella. «Montalbán va dir llavors que havia d’arreglar el llibre i incloure-m’hi, i allà vaig sortir com una espècie d’heroïna d’aquells temps», recorda. El tango era llavors un gènere «de culte» i recorda «gent com Gian Maria Volonté, Pepe Sacristán, Serrat, els rockers…, anant a veure el Polaco».

Varela venia del rock i, quan va començar a cantar tangos, «la gent va dir: ‘Pobreta, s’ha tornat boja’». Però va aconseguir «portar el gènere als escenaris grans, no com una queixa de boliche sinó com un recital de música seriosa». Al rock ha tornat ara, en el disc que acaba de gravar. Es titula Avellaneda, nom de la seva localitat natal, i inclou clàssics rockers argentins amb la implicació de Fito Páez, Ricardo Mollo (Sumo, Divididos) i Pedro Aznar. A Barts cantarà els seus «tangos forts» amb un «power trio», ironitza, que inclou el seu fill Rafael a la guitarra.

REPERTORI “HEAVY”

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Rehder recorre a 'malevo', un adjectiu 'lunfardo', per explicar que el seu nou repertori és «brau, 'pendenciero', una mica 'heavy'», afí a l’actitud d’«aquí estic jo», en contrast amb l’aire més intimista del seu anterior treball, Umbrales. Tangos clàssics (de Corrientes i Esmeralda a Yo soy María) i de nova fornada, amb tres peces en les quals intervé com a autora, una d’elles 'El tiro final', «un rèquiem als neoliberals que estan per tot arreu».

La cantant de Mendoza, que ja fa 15 anys que és a Barcelona, creu que l’experiència dona crèdit a l’intèrpret del tango. «La vida t’ensenya coses i si ets capaç d’aprendre-les donen un pes a les teves paraules. I encara que cantis coses que no has viscut, tens la capacitat per saber de què estàs parlant», raona Rehder, que ha comptat en el disc amb un supergrup que l’acompanyarà a Jamboree: Gustavo Battaglia, Marcelo Mercadante, Horacio Fumero i Roger Blàvia.