Joaquín Cortés reivindica el seu estil a 'Esencia'

Als 48 anys Joaquín Cortés sap que li queda poc per demostrar. Va triomfar de molt jove ballant amb el tors nu en coreografies impactants que transcendien el flamenc tradicional. Amb la fama i el reconeixement van arribar també els xous en grans estadis, una festa amb ball, llums i so sempre en directe. El ballarí i coreògraf acaba de tornar al Tívoli per estrenar 'Esencia', el seu desè espectacle.

En ell recorre la seva vida i els seus desafiaments artístics, una història de lluita, aplaudiments i esforç. «Comença amb el somni d’un nen que volia ballar», explica en la presentació del nou xou. El muntatge inclou un cos de ball amb nou ballarines, dos solistes (a més d’ell) i un equip de 17 músics. Moltes de les ballarines van ser escollides després d’un càsting al qual es van presentar més de 500 aspirants. «Venien d’arreu del món i, encara que  n’hi havia amb talent en altres estils, el flamenc i la dansa espanyola no era el seu fort», recorda.

SEGUEIX LA SEVA PRÒPIA HISTÒRIA

El seu nou espectacle segueix la seva història. «Veurem com vaig començar, l’origen del que soc ara, el meu present i el meu futur. El meu segell sempre ha sigut la fusió», afirma Cortés. Reconeix que, com a estudiant de dansa, tant podria haver acabat a Rússia (on li van oferir una beca per estudiar clàssic) com a Espanya, bressol del flamenc i on finalment es va quedar.

El ballarí i coreògraf lamenta no tenir cap successor a la vista. «Tant de bo abans que pengi les botes aparegui algú, home o dona. Espanya ha sigut terra de grans artistes, com Antonio, Carmen Amaya, Vicente Escudero i Antonio Gades».

No descarta formar la seva pròpia escola de dansa. «Ja m’ho han ofert en molts llocs: Moscou, Tòquio, Miami, Nova York i Cuba. Però la meva obligació moral és muntar primer una escola a Espanya». Una cosa fonamental impedeix desenvolupar el projecte: el finançament. «Aquí, com que els polítics s’emporten els diners a l’estranger, cada cop queda menys per a la cultura. Es valora poc, no com l’esport, que va creixent».

També lamenta la falta de bons professors. «La meva generació va tenir la sort de comptar amb grans mestres i coreògrafs. Avui és diferent. A les ballarines que selecciono per als meus espectacles les he hagut de reeducar perquè els falta tècnica. I no és culpa seva», adverteix. Cortés insisteix en la necessitat de formar-se. «Ara qualsevol que està començant vol ser ballarí professional. Jo he passat anys treballant en estudis. Ningú neix ensenyat. El problema és que tothom es pensa que ballar és fàcil». 

NOU FILM

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El ballarí que en els últims anys s'ha prodigat en programes de nous talents a Portugal i Itàlia, intervindrà l'any que ve en una pel·lícula internacional. "No puc explicar gaire, només dir que és un film independent on participen grandíssims actors". 

De moment, tant el cine com la televisió no figuren entre les seves prioritats. La seva il·lusió és serguir ballant. "Jo he nascut per estar a l'escenari. El dia que m'ho treguin em moriré. No sé quants anys més ballaré però, mentre estigui en forma, seguiré".