DOBLE CITA DE LA BANDA DE MÚSICA MESTISSA
Txarango, en marxa
El grup va presentar el tercer disc, 'El cor de la terra', en un enèrgic concert al Poble Espanyol després d'un any i mig d'aturada escènica
Txarango va avançar la temporada estiuenca aquest divendres al Poble Espanyol, on la seva mescla de ritmes calents i rimes apassionades es va posar a la butxaca, des del minut u, les 5.200 persones que van omplir el recinte. Una xifra que s'ha de multiplicar per dos: el grup creat el 2010 per músics del Ripollès, Osona i la Garrotxa repeteix aquest dissabte la presentació a Catalunya del seu nou disc (després de passar, dies enrere, per places com el festival Viña Rock, a Albacete), el tercer de la seva trajectòria, titulat El cor de la terra.
Un treball presidit per un missatge de receptivitat a la trobada de cultures, començant per les paraules pronunciades per l'actor Joan Crosas, que van sonar (enllaunades) a l'inici del concert: «Obriu totes les portes / Benvinguts al cor de la terra». I llavors va entrar la banda al galop, a cavall d'un enèrgic medley amb cites a peces com Benvinguts al llarg viatge, que va conduir a una de les noves cançons del seu repertori bilingüe, Resiste y gana. Lletra en aquesta línia transfronterera. «Contratacar con tanques de canciones / Desalambrar vallas y corazones».
Ritme llatí a discreció, suportat per una triple ració de bateria i percussions, amb una secció de vents ampliada i la incorporació de Jaume Barri com a animador. Txarango, en la versió expansiva amb què esperen arrasar als escenaris d'aquest estiu, amb cites com Canet Rock. Un engranatge de música festiva amb missatge que compleix la seva funció sense fissures.
UN ANY I MIG DESPRÉS / El grup té ben mesurat el seu poder i va saber modular ritmes i consignes, festa i sentiment, valent-se de la capacitat comunicativa del seu cantant, Alguer Miquel. «Fa un any i mig que no ens trobàvem en un concert tots junts. Us hem trobat a faltar», va assegurar després de l'assalt skatalític d'una altra peça nova, Terra endins (que al disc inclou la col·laboració de Manu Chao), abans de tornar al territori salser amb El meu poble.
Txarango va combinar la seva vocació agitadora amb moments tendents a la melancolia, un contrast que és un dels seus encerts. Per exemple, l'obertura recollida de Quan calla la ciutat o el mig temps jamaicà anomenat Mil ocells. El nou material va ser gairebé tan corejat com el clàssic, amb mostres com Et recordo. En aquest punt, al cor del concert, el grup va voler posar-se «una mica nostàlgic» i va rescatar del bagul aquella Amagada primavera que tant va sonar fa cinc anys. I d'aquí a la fanfàrria balcànica desfermada a Esperança.
Notícies relacionadesCOMPLICITAT POPULAR / El Poble Espanyol, com una olla a pressió, i el grup, alleujat. «Abans de sortir estàvem molt nerviosos. Gràcies per ajudar-nos», va assenyalar Alguer Miquel, integrant el públic en l'espectacle. Un dels seus hits, Músic de carrer, va posar més llenya al foc i T'espero va redirigir la mirada al nou disc, ara amb un missatge de solidaritat amb els camps de refugiats.
Concert compacte, sense alts ni baixos, amb 24 cançons en una hora i tres quarts, i que en el tram final va posar el recinte de cap per avall amb hits com En caravana, Tant de bo, Una lluna a l'aigua i Volveremos. El material eufòric, invasiu, amb què Txarango s'ha convertit en un dels grups estrella del circuit català.
